24.12.2023 - 21:40
“Una gran notícia.” Així qualifica Ana Pontón, candidata del BNG a la Junta de Galícia i portaveu de la formació nacionalista, l’anunci de l’avançament electoral. “Com més aviat votem, més aviat començarem el canvi que necessita aquest país”, explica. Un canvi que serà encapçalat pel BNG, ens diu al seu despatx del Parlament de Galícia, on ens rep.
—El PP dedica molts esforços a atacar el BNG i, especialment, Alfonso Rueda, als debats del parlament, a vós. Això vol dir que el BNG és en el seu millor moment?
—El PP sap que el BNG pot disputar-li la Junta de Galícia i som davant les eleccions més importants d’aquestes darreres dècades, no per al BNG, sinó per al país, perquè aquest país necessita un canvi. Crec que a Galícia li anirà bé de tenir una presidenta del BNG, i demanem a les gallegues i els gallecs l’oportunitat per a demostrar que ho podem fer millor. El balanç del PP és de retrocessos en matèria de sanitat, educació pública, indústria, amb incapacitat per engegar les grans transformacions que necessita aquest país. I saben que l’alternativa que avui veuen milers de gallecs és el BNG. Crec que el seu nerviosisme delata que en aquestes eleccions hi ha partit i que nosaltres sortim a guanyar.
—Quines condicions considereu necessàries perquè sigui possible un canvi polític a Galícia? En particular, veieu necessària una estratègia d’oposició al PP, tant política com social?
—El més important en aquestes eleccions és que no es perdi cap vot i que concentrem tot el vot del canvi al BNG, perquè som l’alternativa real al PP. També tinc la sensació que anem cap a una campanya en què aquests predicadors del “no” ens diran que no es pot, que no és possible, i és una manera de provar de desincentivar que tothom que vol un canvi, que és la majoria de la societat gallega, vagi a les urnes. Per tant, tenim la responsabilitat d’agafar la mà de tota aquesta gent i dir-li: “És possible i, si hi sou, ho farem realitat.”
—Ara fèieu referència a la campanya electoral. Quines qüestions cal posar sobre la taula perquè la pre-campanya i la campanya se centrin en Galícia, en els assumptes gallecs, i no en la dinàmica espanyola?
—Hi ha un interès de Madrid per colonitzar-ho tot, i fins i tot volen colonitzar la campanya electoral gallega, cosa que és una manca de respecte enorme, perquè aquestes eleccions no tracten de Sánchez i Feijóo i les seves disputes madrilenyes, que no ens interessen gens. Aquestes eleccions realment tracten de quina sanitat pública tenim, quin model de finançament, quin serà el model energètic que engegarem, com podem transformar Galícia perquè l’economia sigui basada en el coneixement, la innovació, el desenvolupament… Aquestes eleccions tracten de la vida de les gallegues i els gallecs i cada vegada hi ha més gent a qui no interessa aquesta política de soroll, de crispació, que és estèril del tot, i per això mira cap al BNG, perquè sap que tenim aquest país al cap i al cor i que la nostra raó de ser són les gallegues i els gallecs i que, a més, tenim un projecte per a donar un futur a Galícia. No es tracta de treure el PP per posar-nos-hi nosaltres, es tracta de tornar l’esperança, de construir un país millor, i la força política que té un projecte des de Galícia i per a Galícia és el BNG.
—Si hi ha un canvi de govern a la Junta de Galícia, quines seran les primeres mesures del BNG?
—Primer hem de ser capaços d’aconseguir aquest canvi, i serà fonamental la mobilització de tota la militància, de tots els simpatitzants, i que sortim a guanyar la campanya. I si hi arribem, hi ha moltes mesures a prendre, però una de les primeres serà llevar la cadira que les elèctriques tenen al Consell de la Junta i començar un nou model energètic que respecti el medi, la ruralitat i posi l’energia al servei de les gallegues i els gallecs.
—El debat sobre el model territorial de l’estat espanyol és més obert que mai. Què és urgent, la reforma de l’Estatut d’Autonomia o la transferència de competències?
—No podem veure aquestes dues coses com a contraposades. Galícia té dret que, si més no, es compleixi l’estatut que es va aprovar, més enllà que ens sembli molt escàs, perquè quaranta anys després continua sense complir-se, continuem sense tenir una policia autonòmica com el País Basc i Catalunya i hi ha moltes competències que no aconseguim. També és cert que fa catorze anys que tenim un govern que no ha aconseguit cap competència perquè no en volia cap. Això no vol dir que no hàgim d’obrir un debat sobre el model territorial, que crec que va molt més enllà d’una reforma de l’estatut. Hem d’aspirar a un nou estatus polític de nació ara que és evident que el País Basc i Catalunya faran passos importants endavant. No podem permetre que Galícia quedi ni un sol pas enrere d’allò que aconsegueixin ells. Per tant, hem de tenir una proposta ambiciosa.
—Parlàveu de la sanitat com una de les qüestions a posar sobre la taula a la campanya i precisament dia rere dia hi ha mobilitzacions socials en diferents comarques. Amb els recursos actuals, seria possible de millorar l’atenció sanitària i reduir les llistes d’espera?
—Aquests darrers 14 anys s’ha debilitat molt l’atenció primària; de fet, ha patit una retallada de més de 2.000 milions d’euros. I 2.000 milions d’euros en els centres d’atenció primària tenen conseqüències, com ara que tinguem llistes d’espera llargues, que els professionals no vulguin treballar-hi perquè estan sobresaturats o que tinguem 11.000 criatures sense pediatre. Per tant, cal recuperar l’atenció primària, i per això proposem un pla de xoc d’almenys 200 milions d’euros i anar cap a un canvi en què hi incorporarem més especialitats. Si la primària funciona, tot el sistema en surt reforçat. Per exemple, és inconcebible que, sabent que el 30% de les consultes són sobre salut mental, la psicologia clínica no en formi part.
—La llengua és clau en l’agenda política en un moment crític marcat per la pèrdua de parlants. Què fareu per revertir la situació si arribeu a la Junta de Galícia?
—La primera és que donem importància al debat sobre la llengua durant la legislatura. Ens preocupa tenir una llengua que és l’única a l’estat espanyol que perd parlants. A més, veiem que ni tan sols es garanteix la transmissió familiar, perquè les famílies que trien educar els infants en gallec veuen com l’entorn i el sistema educatiu, amb les reformes i contrareformes que va fer el PP, fan que aquestes criatures entrin per la porta parlant gallec i en surtin parlant castellà. Sí, és una qüestió que ha estat a l’agenda. També crec que és vergonyós, tot i que no ens sorprèn, que tinguem un president de la Junta que vota en contra que el gallec pugui fer-se servir en unes altres institucions, com ara el congrés espanyol. Què hem de fer? Evidentment, hem de revertir aquests catorze anys, que han anat en contra de la llengua, i la primera és restablir un cert consens sobre el fet que hem d’aplicar polítiques a favor del gallec. No podem permetre que ni tan sols es garanteixi que aquells que volen parlar-lo puguin fer-ho, hem de fer que es garanteixi aquesta transmissió generacional i, sobretot, que es conegui la llengua. És fonamental enderrocar aquest decret de la vergonya del PP, engegar un nou projecte lingüístic en l’àmbit educatiu que reforci el coneixement de la nostra llengua i, també, vull dir-ho, de les llengües estrangeres, perquè aquest és un altre frau del PP, que ens va vendre un trilingüisme que no és trilingüisme, és més monolingüisme en castellà.
—Quan Feijóo se’n va anar a Madrid, vós vau dir més d’una vegada: “Ara tothom sabrà qui és”, i parlàveu de “mite” i “relat”. En la imatge que se’n va crear a Galícia, de “moderat” i “gran gestor”, va ser fonamental el paper de bona part dels mitjans de comunicació gallecs, cosa que no s’entendria sense la dependència que aquestes empreses periodístiques tenen de les subvencions de la Junta de Galícia. Quin model defensarà el BNG si arriba al govern?
—Hi ha molts matisos a la pregunta i per mi hi ha una cosa molt clara: Feijóo va ser alimentat com a bon gestor des de Madrid per una deformació que de vegades tenen els mitjans madrilenys, que volen crear una figura per fer de contrapès. En aquell moment, volien contraposar algú a Casado, i per alguna raó van triar Feijóo. Ja sabem que no és moderat ni bon gestor, i tots aquests mitjans ara veuen qui és realment: un senyor que per arribar al poder és capaç de tot. Ho veiem clarament. Quin model de mitjans? És evident que hem de restablir la normalitat democràtica en una CRTVG que és segrestada al servei dels interessos electoralistes del PP. El nivell de partidisme i de promoció personal del candidat del PP és un autèntic escàndol democràtic. Hem d’anar cap a un nou model que garanteixi una direcció que funcioni amb els criteris que hi ha d’haver en un mitjà públic, que són el pluralisme, la veracitat en la informació i no ser l’aparell de propaganda de cap partit. També crec que es necessita una llei de publicitat institucional que reguli aquesta relació entre el poder i els mitjans, que ofereixi transparència a la societat i que sigui igualitària.
[Aquesta entrevista ha estat publicada originalment a NósDiario: “O máis importante é que concentremos todo o voto do cambio no BNG”.]
