Ana Pontón: ‘A Galícia vivim una nova onada nacionalista que creixerà molt’

Ana Pontón encapçala un BNG que ha aconseguit de passar dels sis escons al parlament gallec als dinou, uns resultats que la converteixen en la cap de l’oposició. ‘Ara mateix em toca a mi d’entomar-ho, com li podria tocar a qualsevol altre company, perquè afortunadament tenim una pedrera immensa en el nacionalisme i aquesta és la nostra força’, diu, mostrant signes de la seva senzillesa i modèstia.

—Una de les principals sorpreses de la nit electoral van ser els resultats del BNG. Què en destaqueu?
—En primer lloc, vull donar les gràcies a les més de 300.000 persones que sabem que van votar amb molta il·lusió la candidatura del BNG i vull dir-los que comença un nou cicle i que, realment, amb aquestes eleccions no s’ha acabat res. Hi ha un flux polític enorme al voltant del projecte que representem i som més a prop d’assolir-ne l’objectiu. En aquesta campanya s’ha vist que Galícia té una dinàmica pròpia, que Galícia ha optat per aparèixer com a poble i ho ha fet amb una gran il·lusió al voltant del projecte del BNG. No és qüestió de desallotjar el PP i prou, sinó de tenir un projecte alternatiu i avui aquest projecte és més fort. Estic convençuda que el 2024 aconseguirem finalment que Galícia tingui un govern encapçalat pel BNG.

—A què respon aquest augment de vots?
—Aquí s’ha fet una feina molt intensa durant anys, també els darrers quatre anys, en què hem optat per la renovació del BNG, la qual va donant els seus fruits, basada en principis i en el reconeixement de tota la tasca que ha fet aquesta organització. Crec que també són primordials la coherència, els principis i, sobretot, tenir un projecte de país per al futur. És veritat que tenim sense complir l’objectiu d’establir un govern alternatiu al del PP, però durant aquests dos dies la cosa que més em sorprèn és que la gent es gira cap a nosaltres amb gran il·lusió i ens diu: ‘El 2024 hi serem.’ Treballarem aquests quatre anys per continuar construint aquesta hegemonia social al voltant del BNG i, d’aquesta manera, donar una alternativa de futur a aquest país.

—Parleu de la renovació. Un BNG amb moltes dones al capdavant en un gran canvi de cicle que es percep a escala social?
—Crec que aquest segle veiem una nova onada de feminisme que fa que moltes dones no acceptin haver de continuar vivint en una societat que ens discrimina amb la violència masclista i que creuen que hem de fer un gran salt cap a la igualtat. I a Galícia és el nacionalisme que, a escala política, canalitza les ganes de moure’s que necessitem per a viure en una societat i en un país on les dones siguin lliures i iguals. En aquestes eleccions, moltes dones van votar el BNG amb el somni de tenir una presidenta a Galícia per primera vegada. Sempre dic que hem de ser en la política no per ocupar cap espai, sinó per canviar la realitat i perquè aquest sigui un país on les dones puguin sortir del terreny enganxós que és la precarietat, la manca d’oportunitats, havent de superar més barreres… Les dones que avui som al BNG, i amb moltes responsabilitats, tant a l’executiu com en l’àmbit institucional, hem de treballar per aconseguir que tot l’impuls i les ganes de transformació que el feminisme aporta floreixin en la política i es mantinguin perquè els qui vinguin després tinguin més oportunitats.

—Sentint algunes anàlisis dels resultats electorals, fa la impressió que Galícia no existeix políticament. Els resultats són conseqüència d‘una dinàmica endògena del país o no?
—Hem vist que a les eleccions gallegues la dinàmica és molt diferent. De fet, crec que es va votar i hi va haver un debat molt en clau de país, molt centrat en la realitat gallega i que hi ha una aposta clara en què cala el discurs del BNG. Cada vegada són més els gallecs que creuen que necessiten el seu projecte propi, centrat en nosaltres i que pretén defensar els interessos d’aquest país. També hi ha una reacció al centralisme que hi ha hagut aquesta darrera dècada. Vivim una nova onada nacionalista que creixerà molt. Per fer-ho, també hem de continuar treballant en la línia de deixar molt clar que el nacionalisme és qui defensa una alternativa social i qui se centra en els problemes que té la gent.

—El PP va fer campanya amb ‘Galícia, Galícia, Galícia’ i ni Vox ni Ciutadans ni Podem no van obtenir representació. Això demostra la dinàmica pròpia de Galícia de la qual parlàveu?
—És clar que Galícia és una nació i que té un pes en les dinàmiques polítiques. El PP a Galícia marca diferències respecte a l’estat per una qüestió tàctica, però cal dir que a efectes pràctics Feijóo representa exactament el mateix que Casado. Tenim un desafiament, que és desmuntar la imatge que tenen alguns gallecs que creuen que el PP defensa els interessos de Galícia. Això no deixa de ser un frau en termes polítics i pràctics, perquè l’única cosa que ens ha mostrat Feijóo és que la seva principal preocupació és la defensa del PP i d’una idea d’Espanya que és exactament la mateixa que la que pot defensar Casado. El fet que ha estat més nou en aquesta cita electoral és que per primera vegada es trencava allò que semblava una tendència: semblava que si el PSOE era fort a l’estat, això afeblia el paper del nacionalisme. Però hem demostrat que és possible tenir un projecte propi i trencar aquesta tendència. Això obre una gran línia de treball per al futur. No hem de posar-nos límits.

—Els resultats del BNG s’han comparat amb els de 1997, quan van obtenir divuit escons, però en aquell moment no hi havia pràcticament competència a l’esquerra, era el PSOE de Felipe González. I ara el PSOE, com acabeu de dir, governa a l‘estat espanyol i també dirigeix tres diputacions de quatre i cinc ciutats de set…
—No som al 97, perquè el passat no torna mai i, potser per mi, la qüestió més important és això que he dit abans: que el BNG tingui un projecte que no depèn del fet que als altres els vagi malament. Tenim suport social quan enviem els missatges correctes i quan ho fem bé. És això que ens mostra el resultat electoral i, sobretot, ara hem d’aspirar a superar els rècords de les darreres dècades amb el convenciment que el BNG és un projecte per a la majoria. La societat veu els partits d’una manera molt diferent que als anys noranta. Ens trobem en un context en què molta gent està disposada a donar suport a un projecte que l’entusiasma, un projecte centrat en el país i que no té seu a Madrid. Si alguna cosa consolida aquest resultat és que a Galícia hi ha un espai molt ampli per al nacionalisme i crec que això es va veient. Es premia la coherència, els principis i la unitat i que el projecte no depèn de Madrid. Tot plegat també ens ha de portar a reflexionar sobre la gran responsabilitat que tenim en aquest moment, sobretot pel que fa a continuar ampliant la nostra base social, perquè hi veig possibilitats immenses.

—En aquells llocs on hi ha hagut mobilitzacions, com la regió de Verín, A Mariña i també O Grove, s‘ha detectat una baixada important del PP…
—Són exemples que ensenyen que la mobilització és capaç de frenar les polítiques de desmantellament, com el cas de ‘Verín no se fecha’: una zona en què el PP va tenir un càstig evident a les urnes, sobretot perquè va experimentar una pèrdua de vots molt important. No podem caure en la cosa caïnita de devaluar el treball social que s’ha fet, perquè el PP ha guanyat les eleccions. La mobilització social és un element molt important de la consciència. Vénen quatre anys en què la mobilització serà clau per a la crisi econòmica. Vist qui governarà aquí, segurament passarà que es prendran més mesures d’austeritat i continuaran les privatitzacions. Contra això haurem d’articular un gran moviment social que ha de ser la base perquè hi hagi un canvi polític el 2024.

—I quines seran les urgències que marcarà el BNG en matèria de salut i atenció social?
—Cal reforçar el sistema sanitari públic. La covid-19 evidencia que sense la salut pública el desastre pot ser de grans dimensions. Aquí sabem que la salut està afectada i la primera cosa que cal fer és reforçar l’atenció primària, protegir-nos de la privatització i valorar aquells professionals que ens han demostrat la importància que tenen, perquè la salut no funciona pels edificis sinó pels professionals immensos que hi treballen. No podem permetre que el sistema gallec de salut sigui la principal ETT de Galícia amb una precarietat insuportable. Treballarem al parlament per forçar aquests debats i perquè hi hagi canvis.