Ana Pardo de Vera: “Pedro Sánchez s’ha reforçat, i encara ho estarà més”

Ana Pardo de Vera (1974) treballa al diari Público, que va dirigir del 2016 al 2019, i on ara és directora corporativa i de relacions institucionals. Nascuda a Lugo (Galícia) i establerta a Madrid, ha passat per Diario 16, La Voz de Galicia, i Tiempo, i va ser assessora de comunicació d’uns quants ministres del govern de José Luis Rodríguez Zapatero, president socialista a qui va seguir per escriure el llibre En la maleta de Zapatero. VilaWeb entrevista Pardo de Vera per mirar de detallar com es veu el moment polític a la ciutat de Madrid i com veuen els seus cercles de poder, que coneix bé, la trencadissa a l’esquerra del PSOE, l’amnistia, les intencions de Pedro Sánchez i el finançament singular.

—L’embolic de Sumar i Podem com es veu, a Madrid?
—Es veu malament, com ho ha estat des del principi. Va néixer amb uns problemes de caire personal molt fort. Totes dues parts volien ser les conductores d’aquest procés. Irene Montero i Pablo Iglesias, d’una banda, i Yolanda Díaz i Más Madrid, d’una altra. Alguns teníem la confiança que aquest tipus d’asprors s’anirien polint amb el pas del temps i no ha estat així. Es van enquistar i van rebentar. Tan simple com això. També és veritat que hi ha un component molt polític, que és un Pedro Sánchez que ha decidit de ser el líder més d’esquerres de tots. I en la mesura que pugui (el PSOE és un partit del règim del 78), ho farà. Estic convençuda que ho farà. No sé si per convicció, intueixo que és més per una qüestió de poder, però intueixo que ho farà. I això traurà molt de protagonisme a Sumar.

—De fet, Jaume Asens va dir que el gir cap a l’esquerra del PSOE els havia perjudicat. Hi esteu d’acord?
—Completament. S’han fet coses impensables, com la irrupció de Zapatero, que ha passat de ser una persona proscrita a tenir moltíssim vigor a la candidatura de Pedro Sánchez. S’ha menjat electorat i ha guanyat molta presència a l’esquerra. I quan l’esquerra de l’esquerra no té presència, l’abstenció també domina.

—Yolanda Díaz té els dies comptats?
—Aguantarà mentre aguanti el govern. Per part de Sumar, poden veure que el seu lideratge no ha reeixit, que la guerra a l’esquerra és massa forta, que l’enfrontament amb Podem és massa obvi, i molt agre, que la millor opció és apartar-la i posar algú que no tingui aquestes friccions. Però jo em pregunto: qui? Qui? És complicat, el recanvi.

—A Madrid, com es veu Pedro Sánchez? Reforçat? Debilitat?
—Pedro Sánchez s’ha reforçat, i encara ho estarà més. Quan s’entossudeix a aconseguir una cosa, va a totes. I no té problemes a fer girs de relat i, si li surt malament, tornar a la posició de sortida. Ara ho veiem amb el finançament català. Pedro Sánchez està canviant completament el relat que feia el PSOE amb el finançament. I no el canvia ell i prou. Tot el partit segueix les seves instruccions.

—És difícil de creure que hi hagi un concert basc per als catalans.
—Bé, caldria reformar la constitució. I no hi ha majoria parlamentària. Una altra cosa és que, de facto, es faci alguna cosa per sobre d’un acord de finançament autonòmic general. Que es doni algun tipus de prebendes a Catalunya. Que jo crec que no serien prebendes. En realitat, és de justícia. El president ho explica bé. És un relat que el PSOE abans no recollia. O, si més no, no el recollia d’ençà de l’etapa de Zapatero amb l’estatut. Amb el finançament, el PSOE no havia anat mai tan lluny. Però les resistències a Madrid són tremendes. No sé com ho viviu allà, però aquí és horrorós. D’ençà que va anunciar un finançament ad hoc per a Catalunya, dins el marc de la reforma del finançament autonòmic, que fa moltíssims anys que és caducat, ja ha sortit la plana major del PP, Ayuso la primera, a parlar de dictadura o de prioritzar la lluita contra la desigualtat.

—I creieu que Pedro Sánchez anirà fins al fons, amb el finançament singular, com ara en diuen?
—Si li cal fer-ho, ho farà. No en tinc cap dubte. Si té els vots… No ho crec, perquè no els hauria de tenir. El PNB potser votarà que no? No, perquè ara governen junts al País Basc. Alguns diran que no n’hi ha prou? Millor això que res. Tampoc no ho aconseguirà tot el primer dia. Crec que tindria el suport, sí, encara que molta gent del PSOE votés amb el nas tapat.

—I la possible investidura de Salvador Illa com es veu, a Madrid?
—La investidura es veu problemàtica, però en general hi ha més creença que es farà que no pas que no es farà. A Illa se’l veu tranquil. Convençut que cal treballar una mica més, però que aconseguirà aquesta investidura. La sensació és que a ERC hi ha caos. Però el pragmatisme porta a creure que a ERC no interessa una repetició electoral. S’ha vist a les europees.

—Suposant que hi hagués una repetició electoral a Catalunya, implicaria que Pedro Sánchez també avançaria eleccions espanyoles?
—Crec que no. Jo crec que no avançarà eleccions de cap manera. Ara intentarà d’aprovar el pressupost. I començar a treballar en les lleis de finançament, que no han de ser necessàriament a curt termini. Amb el tema de Catalunya, consentint-los una mica, però un cop hi hagi el suport a Illa, s’ha acabat. El tema serà més lent. Tot això que hi ha ara és molt de focs artificials i globus sonda.

—M’agradaria demanar-vos sobre això que Joaquín Urías en diu “partit judicial”, que és tota la cúpula judicial espanyola, que està una mica esvalotada amb el tema de l’amnistia.
—Han entrat en la batalla política. Sense cap dubte. Determinats àmbits de la judicatura i dels tribunals s’han erigit en garants de la unitat d’Espanya, en el terme més dretà de la paraula. Actuen per sobre de les seves funcions. I faran tant com calgui per a defensar la unitat d’Espanya. Encara que això vagi en contra de lleis votades al parlament. I després, tot això contra la dona del president del govern, que no es pot agafar per enlloc. Més enllà de la imprudència d’ella, que la dona del Cèsar no només ha de ser honrada, sinó semblar-ho. Però no hi ha material per a encausar-la, no hi ha ni enriquiment ni pagaments pel mig. No hi són.

—El Madrid ultra va sortir al carrer pels indults. I ara?
—No es pot mantenir el llistó de crispació del PP tant de temps. La gent se’n cansa. La darrera manifestació que va convocar el PP amb les primeres espases (Feijóo, Ayuso, Rajoy, Aznar) ja va ser amb molta menys gent. I se’n van adonar. No han convocat res més. Madrid està molt encesa però la gent se’n cansa. I fa calor, que també compta quan et convoquen a Colón. Ara han passat la pilota als tribunals. Qui pugui fer, que faci, que deia Aznar.

—Alvise, com el veieu?
—És un fenomen que sorgeix a l’escalf de l’emprenyament, de la provocació, i dels homes que no poden suportar el tema feminista. És un vot antisistema, però masculí i jove. Jo crec que el vot realment d’extrema dreta, l’oficial, és a Vox.

—Veig que Javier Negre us ataca constantment.
—Sempre m’han atacat.

—Sou dona, gallega i periodista d’esquerres.
—Em considero privilegiada. Tot i que no se’ns permet dedicar-nos a la investigació periodística, com ens agrada. Vivim filtrant informació. No és ni contrastant. És filtrant, directament. I això no és gens bo. Però és el que hi ha.

—I Felipe VI, avui que justament fa deu anys del seu regnat?
—Ara és el pare d’Elionor. El marit de Letícia. Són elles dues les que cobren més força en una monarquia que ja no té raó de ser. I que no té res a veure amb les altres monarquies europees. Que no les defenso. Però el rei no aporta res. Amabilitat, bona imatge i poca cosa més. Democràticament, per avançar, què aporta? Res. Si el PSOE cregués que ja no interessa… O si Felipe VI fes un gest com el del 3 d’octubre de 2017… Però ara amb la llei d’amnistia jo em guardaria molt bé la corona. Pedro Sánchez no té límits.

—Res més a afegir?
—Que és un moment molt complicat. En canvis d’època, ja ho deia Gramsci, hi ha els monstres que no acaben de morir quan neix un temps nou. Les resistències són brutals al progrés. I, a més, tenim l’emergència climàtica i la desigualtat rampant.