16.06.2023 - 21:40
El PP i Vox governaran la Generalitat Valenciana, i el vice-president i conseller de Cultura serà un torero. La velocitat amb què s’ha tancat l’acord de govern i unes mesures que recorden més el programa de Vox que no pas el del PP han superat les previsions de molta gent. Si el Botànic anava amb peus de plom per no trepitjar ulls de poll, el PP i Vox han entrat en tromba assenyalant directament els seus enemics: catalanistes, feministes i immigrants. Tindrem més detalls de com serà aquest govern quan Carlos Mazón dibuixi les seves prioritats polítiques en el discurs d’investidura, però l’acord ja ha posat en alerta els sectors progressistes i les minories. Amb la publicació del document encara en calent, l’hem analitzat amb Ana I. López Ortega, doctora en ciència política per la Universitat de València i especialista en extrema dreta.
—El PP i Vox han trigat ben poc a pactar un govern de coalició. Us ha sorprès?
—L’estratègia del PP era signar l’acord de govern tan aviat com fos possible, abans del 23 de juliol, per no donar benzina a l’electorat de l’esquerra. És el menys mobilitzat, pràcticament el 35-40% de la gent ubicada en l’esquerra no va votar el 28 de maig. Per una altra banda, què interessava a Vox? Havia d’exhibir al seu electorat que són útils, que el 23 de juliol poden formar part d’un nou govern i que no fan concessions amb el PP. Si aquest acord és el full de ruta de Feijóo, Espanya s’assemblarà a la Itàlia de Meloni. Recordem que la UE té fons europeus congelats a Polònia i a Hongria perquè no compleixen l’estat de dret de la UE.
—L’acord s’assembla més al programa electoral de Vox que no pas al del PP.
—El PP, en comptes de començar des del seu programa i introduir-hi matisos per seduir el seu soci, ha fet el contrari. És el de Vox amb uns matisos, però en essència és el programa de la formació d’Abascal. En el clima actual de polarització, les emocions juguen un paper fonamental i l’odi a l’adversari motiva més el vot que no el programa electoral. Vox i el PP imposen una batalla cultural amb uns tòpics molt semblants als dels italians i els polonesos, pel passat comú de dictadura feixista, de catolicisme i d’ultranacionalisme. En l’acord ens els trobem tots: és un programa polític basat en l’antiimmigració i una lluita contra la igualtat i el feminisme. Es nega la violència de gènere i s’abraça el dogma de la violència “intrafamiliar”. A Castella i Lleó ja es tramita la llei de la violència intrafamiliar i possiblement serà ratificada després de les eleccions del 23 de juliol.
—A les Illes, el PP diu que prefereix que Vox resti fora del govern. Què té de particular el PP valencià?
—És pels escons. Entre el PP i Vox en tenen 53, i, per tant, Vox té més poder que en unes altres comunitats autònomes. Abascal tenia la urgència de signar un acord tan aviat com fos possible per enviar el missatge al seu electorat, especialment després de saber que a Múrcia deixen Vox fora de la mesa de l’Assemblea. Vox té dos objectius: liquidar el govern d’esquerres i participar en la governabilitat. Si no ho demostrava aviat, hauria començat a decréixer. La Comunitat Valenciana ha estat el laboratori per a experimentar i demostrar eixa força. Ells no són la derechita cobarde.
—Amb el primer acord, semblava que el PP tenia la paella pel mànec. Havien exclòs el cap de llista de Vox i, quan filtren a OK Diario que tindran la Conselleria d’Educació, Mazón els desmenteix i diu que res de res. Però ara sembla que s’ha tombat la truita.
—Tots pensàvem que l’acord amb cinc eixos estratègics mal redactats, amb faltes de coherència i de sintaxi, beneficiaria un PP que no s’havia de radicalitzar. Però l’experiència europea ens mostra que quan la dreta tradicional ha de pactar amb l’extrema dreta no es modera, es radicalitza. I a la Comunitat Valenciana es torna a confirmar.
—Parlen de “violència intrafamiliar” i no pas de “violència masclista”, però alhora diuen que tindran en compte “en especial la que pateixen dones i nens”, i tot seguit diuen: “Garantint la igualtat entre totes les víctimes.” No s’han fet un embolic?
—Els matisos són igual. El concepte és “violència intrafamiliar”, no “violència de gènere”. Generalitza les víctimes, quan la violència de gènere és molt focalitzada en les dones. A partir del terme “violència de gènere”, en tenim jutjats especialitzats, tenim formació especialitzada a tots els operadors jurídics i, sobretot, tenim assistència psíquica, social i econòmica a les dones. Per això és tan important la lluita del llenguatge.
—Això enllaça amb el pin parental. El redactat de l’acord és genèric i parla de treure la ideologia de les aules, però pels antecedents, sabem de què parlen. De continguts per a acompanyar els infants LGBTI, per apoderar les nenes…
—Ara els pares es podran negar que s’expliquen aquesta mena de continguts, que en definitiva parlen d’igualtat. És consagrada en l’article 1 de la Declaració Universal de Drets Humans i forma part de la base dels valors de la nostra constitució, que per a Vox i ara també per al PP són qüestionables.
—Què significa que el PP hagi cedit a Vox una conselleria amb tant de pes com la de Justícia, Interior i Administració?
—Controlaran la policia autonòmica. Tot el discurs sobre la immigració, la seguretat i la criminalitat, el podran fer servir des del govern.
—Contra el valencià van a totes. Tant a les escoles com amb la persecució d’entitats.
—Eliminació de les subvencions a certes entitats, però beneficiar les seues. I, sobretot, arraconar el valencià. No solament reduir-lo a menys del 25%, també llevar-li pes en les oposicions. És una ofensiva, però realment entrava dins allò que tots esperàvem.
—Sovint es posa molt d’èmfasi en el racisme o l’antifeminisme, però la qüestió de l’agricultura i del món rural també és una de les banderes de Vox. Quina agenda política tindran des de la conselleria d’Agricultura?
—L’agricultura és un tema comú en tota l’extrema dreta. Els partits tradicionals han abandonat els agricultors perquè la nostra societat és industrialitzada i viu més del turisme. L’extrema dreta ha cercat eixe electorat amb un discurs de proteccionisme espanyol contra l’ofensiva europea o la competència de països tercers. Això, vinculat a l’antieuropeisme i l’ultranacionalisme espanyol. No hem d’oblidar dos temes que poden influir a mitjà termini, que són el negacionisme climàtic i l’antieuropeisme. Proposen eliminar algunes taxes, i això vol dir que les taxes sobre l’agricultura o el canvi climàtic que ens imposen des d’Europa poden eliminar-se. Això pot tindre conseqüències relacionades amb els fons europeus. La criatura s’ha parit fa ben poc, però poden tenir conseqüències a llarg termini. Molts votants, especialment del PP, pensen que no, que aquestes mesures es quedaran en un programa.
—L’agricultura no s’aborda solament des d’un punt de vista econòmic, hi ha punts de defensa l’estil de vida rural, de les festes i les tradicions.
—La carta de presentació del conseller de Cultura torero deixa clar quina serà la política cultural a partir d’ara. Ja no podem parlar de llei de benestar animal, sinó de tradicions vinculades a un concepte de nació que recorda el franquisme.
Un torero, un maltractador i un giracamises i l’estupefacció d’un Botànic mústic
—Han posat À Punt en l’apartat de reducció de despesa política, i a més afegeixen que ha de respectar “els valors constitucionals”. Què volen fer amb els mitjans públics?
—No diuen que la tancaran, però sí que retallaran pressupostos per a després privatitzar els continguts més importants. Programes de debat o una programació vinculada a les festes i a la tradició. És una incògnita, perquè caldria una modificació de la llei de la radiotelevisió. Crec que optaran per l’externalització, que és el model que la dreta i l’extrema dreta gasta per beneficiar empreses que els són afins. El tema dels continguts és una altra qüestió, però crec que formarà part d’aquesta agenda reaccionària i identitària.
—Creieu que pot acabar com Canal 9?
—No crec que arribe a eixa triple plantilla ni a eixos sous que pagaven als presentadors. Crec que poden conviure un model del Botànic, que no poden liquidar, amb una doble plantilla afí a la nova coalició de dreta i extrema dreta.
—Crida l’atenció la voluntat de canviar la societat no solament governant, sinó ofegant les entitats que no els són afins. Siguin les que comparteixen la idea dels Països Catalans com les que ajuden els immigrants. Hi ha una xarxa associativa que patirà moltíssim.
—Són els nous bocs expiatoris, de Vox. És la reacció conservadora contra els progressos i els drets d’una part de la població, com ara els immigrants, els homosexuals, les feministes i els catalanoparlants. Vox necessita aquesta mena d’enemics per a construir el seu missatge. No parlen de qüestions importants, com ara la industrialització i les empreses que ha portat el Botànic, sinó de qüestions emocionals que alimenten el discurs d’amic i enemic. A més, s’ha vist que són prou ganduls. Al congrés dels diputats no han presentat ni una esmena al pressupost. El programa municipal que han presentat el 28-M era el mateix en tot l’estat espanyol. A Madrid feien propostes vinculades a platges!
—Amb el primer comunicat, mal redactat, ja donava una imatge d’ineptitud.
—No solament infantilitza el seu electorat, sinó que produeix un dèficit de qualitat democràtica. Els teòrics del llibre How Democracies Die, Daniel Ziblatt i Steven Levitsky, expliquen que un dels elements comuns de l’extrema dreta és negar la legitimitat del teu adversari. Hi ha una part de la ciutadania que no té els mateixos drets. Ja no tindrem un Aquarius. Què farem amb les oficines que atenen les persones LGBTI quan pateixen delictes d’odi? Aquesta ofensiva té una part real, mitjançant les polítiques, i una conseqüència major, que és la degradació de la democràcia.
—Com pot resistir tota aquesta gent els quatre anys que vénen?
—L’estratègia ha de ser múltiple, perquè les causes també ho han estat: mitjans de comunicació, partits polítics tradicionals que han abandonat la ciutadania, etc. El primer que cal és que l’esquerra envie el missatge que, quan governa, la vida de la majoria de la ciutadania és millor. És l’element fonamental. Després, utilitzar el missatge de l’alerta feixista no funciona. Potser va funcionar el 2019, però ara ja hem passat a una altra situació: el PP i Vox governen en una coalició d’extrema dreta que s’assembla massa a Itàlia i a Polònia, no és una coalició de dretes moderada. S’ha de visibilitzar quin és el seu programa i construir una alternativa. Però tampoc podem caure en missatges dels anys vuitanta o noranta, la paraula feixista únicament la considera pejorativa una part de la població que ha viscut la dictadura. Per la joventut, feixista ja no és un insult, és un adjectiu qualificatiu. És ser políticament incorrecte, és ser rebel.
—Al periodisme, hi ha el debat perpetu de com s’ha de tractar l’extrema dreta als mitjans. Com ho faríeu?
—Cal parlar de Vox i de la dreta, però no com ells volen que en parlen. No s’ha de fer propaganda de les seues mentides. S’obri una finestra d’un periodisme fact-checking fonamental per a provar de monitorar tot el que els missatges de la dreta i l’extrema dreta fiquen damunt l’ecosistema mediàtic. Després tenim un altre element fonamental, que és la justícia.
—La justícia?
—Sé que moltes vegades la nostra justícia ha pogut beneficiar més un partit que un altre en algunes sentències, però ara ja parlem de drets i llibertats fonamentals. Les fiscalies de delictes d’odi han d’actuar. El Tribunal Constitucional també hauria d’actuar si hi ha lleis que van en contra dels drets fonamentals que formen part de la constitució, de l’article 14 al 29. Fins i tot els jutges de primera instància, que han demostrat que també es pot lluitar en contra d’unes ofensives d’aquesta mena.
—El problema és que quan la judicatura és tan amarada d’aquesta ideologia ultradretana no pot fer aquest contrapès.
—La independència de la justícia és fonamental. A Polònia, la Unió Europea ha paralitzat la tramitació d’una llei per a il·legalitzar els adversaris del govern. Si sempre es demana que la justícia siga independent per a garantir l’estat de dret, ara ho ha de ser més que mai. Amb l’última sentència del TC respecte de l’avortament, aquesta ofensiva ultra no es va consolidar perquè tenim una majoria progressista. Però a partir d’ara, i sobretot després de les eleccions generals, si governen el PP i Vox, aquestes majories progressistes es poden revertir.
—Els partits del Botànic anaven amb peus de plom per no molestar certs sectors conservadors o espanyolistes, però, en canvi, ells van amb tot i desmuntaran la poca cosa que van construir. Quina lliçó ens dóna?
—L’esquerra té un concepte de la democràcia en què cabem tots, tots som benvinguts, però per la dreta, la democràcia és un sistema que canvia i que es pot modificar. El govern de Ximo Puig sempre ha intentat de fer un govern d’esquerres molt moderat, molt de centre, sempre amb una tensió en l’esquerra, especialment en la qüestió del requisit lingüístic. Aquest excés de moderació ha fet que l’esquerra en aquestes eleccions s’haja quedat a casa.
—Potser no els valia la pena de moderar-se tant.
—Podem analitzar les diferents variables, però és una obvietat que l’esquerra del PSPV s’ha desmobilitzat més que no el PSPV, que fins i tot ha tingut més vots. Això va relacionat amb el fet que en aquesta coalició d’esquerres el PSPV ha tingut molt més poder que els socis. En canvi, en la dreta, tal com ha passat a la resta d’Europa, la moderació s’oblida i s’abraça el radicalisme.
