08.12.2017 - 22:00
|
Actualització: 08.12.2017 - 23:14
El Partit Animalista Contra el Maltractament Animal (PACMA) és el partit polític sense representació al Parlament de Catalunya més votat. Aquests últims anys, els animalistes han crescut en nombre de vots a gairebé totes les eleccions que s’han fet al Principat –catalanes, espanyoles i europees–, malgrat que encara no han fet el pas definitiu que els permeti d’obtenir representació.
En un context polític excepcional i amb poc marge de maniobra per a concórrer a les eleccions, el PACMA va ser capaç de recollir els avals suficients per a presentar la candidatura. Però què en pensen, de la proclamació de la República i de l’aplicació de l’article 155 de la constitució espanyola? En una situació en què els pronòstics apunten a una victòria ajustada d’un dels dos blocs –el republicà i el constitucionalista–, amb quin estarien disposats a pactar? En parlem amb la cap de la llista per Barcelona, Ana Bayle.
—Com afronta les eleccions el PACMA? Són imposades o legítimes?
—L’objectiu del Partit Animalista és presentar-se a totes les eleccions. No ens pronunciarem sobre si són legítimes o il·legítimes. Han estat convocades i tots els partits de l’arc parlamentari s’hi presenten. No podem ser-hi absents, perquè presentar-se és l’obligació d’un partit polític i perquè la defensa dels animals, si no ens presentem, queda òrfena. Ningú no els defensaria.
—Però no esteu aïllada del context polític d‘aquests últims mesos. El president legítim és Carles Puigdemont?
—No ens pronunciarem sobre aquest tema. Entenc que sempre cerqueu la manera perquè ho fem, però no és el nostre objectiu. Pensem que a Catalunya hi ha processos més importants que el monotema del procés constituent. Ens sorprèn que es parli de la construcció d’un estat i de com fer la distribució i la decoració de les habitacions quan el més important, els fonaments, estan podrits.
—En quin sentit?
—Em refereixo a la terra. Tenim un 42% dels aqüífers contaminats pels purins que generen les granges que exploten els animals i contaminen el medi ambient. L’Agència Catalana de l’Aigua alerta, en el seu últim informe, que d’ací a deu anys ens quedarem sense aigua potable. I ningú fa res. Prioritzar la construcció d’un país sense adonar-se que la base està podrida… Quina qualitat de vida s’espera que tinguin els catalans si no es procura pel valor més preuat, que és la vida? L’aigua que bevem, l’aire que respirem… Hi ha un alt nivell de contaminació. Ni el govern ni l’oposició no han fet res.
—I personalment, com heu viscut la situació política?
—No puc contestar-vos. El PACMA és un partit molt transversal en edat i ideari polític. Per sobre de les construccions polítiques, fem una defensa real dels animals.
—El PACMA ha crescut elecció rere elecció. Confieu a obtenir finalment representació?
—Això ho dirà la ciutadania. És clar que el PACMA, des que es va fundar, ha crescut sempre. Això ens avala i defineix la nostra trajectòria. No som un partit que ha crescut com l’escuma per un cop d’efecte o un context determinat. Tenim una trajectòria ascendent perquè la nostra ideologia evoluciona i acompanya el pensament de la ciutadania. Si no són aquestes, seran les vinents, però tindrem representació. Per això ens presentem i per això lluitem. Algun dia serem a les institucions.
—I si entreu al parlament, com actuareu?
—El nostre ideari és 70% defensa animal, 15% medi ambient i 15% justícia social. Tenim mesures d’ocupació, habitatge, sanitat, educació, cultura… Nosaltres tenim una línia política. A quins partits donarem suport? No ho sabem. Aquells que ens garanteixin més defensa i protecció dels animals. Si no, seria un frau als nostres votants.
—Com enfoqueu la campanya?
—Centrem la nostra campanya en la defensa dels drets dels animals, el medi ambient i la justícia social. La principal innovació és fer una campanya sense paper, no en farem servir. No només defensem la vida dels animals i les persones, també la dels arbres. Hem convidat la resta de partits a compartir aquesta iniciativa, però no ens van dir res. Farem actes a peu de carrer i explicarem les nostres propostes a la ciutadania, i també a les xarxes socials. El nostre nínxol de vot és la gent jove, les dones i els urbanites.
—En aquestes eleccions hi ha dos blocs clarament enfrontats. Si ambdós us necessiten i us ofereixen aquestes garanties, què passaria?
—Donar suport a qui ho garanteixi de veritat. No és difícil. Prohibir els correbous no costa diners. Prohibir la caça, tampoc. Aquell partit que sigui valent i s’hi comprometi tindrà el nostre suport. Però un compromís ferm, perquè la campanya és en vers, però es governa en prosa. Qui faci una llei de prohibició de la caça i els correbous tindrà el nostre suport.
—Però el govern espanyol podria presentar un recurs al Tribunal Constitucional. Com ha passat amb la llei que prohibia les corregudes de braus.
—Es van plantejar qüestions de competència. Potser s’hauria d’haver legislat d’una altra manera. No dic que es fes malament, perquè la política sempre és pacte i negociació. Em consten les dificultats que va tenir la plataforma que ho va impulsar. És un pas endavant que Catalunya digui que no vol més corregudes de braus i que es prohibís, perquè encara que el Tribunal Constitucional anul·lés la llei no hi hagut més braus. Però per què encara hi ha correbous? Hi ha una doble vara de mesura.
—I en un procés constituent no es podrien posar totes aquestes propostes damunt la taula?
—Repeteixo, no em pronunciaré sobre les vies que hi ha per a defensar els animals. És qüestió de voluntat política. Si no n’hi ha hagut fins ara, res no garanteix que a partir d’ara es defensin. El moviment animalista està creixent i em consta que dins dels partits hi ha gent que lluita i que fa propostes, però mai arriben a bon port. Què garanteix que un procés constituent i un nou estat ho faci? No ho han fet mentre han estat al poder. De tot l’estat espanyol, la llei de protecció dels animals a Catalunya és la més avançada. Però hi ha un reglament que està en vies de reforma des del 2012, i no s’ha fet. Això no és culpa d’un partit, sinó de tots, perquè hi ha d’haver un consens.
—Pengeu els comptes del partit cada any. Reivindiqueu també la transparència del finançament dels partits polítics?
—Per descomptat. No podem presumir de transparència, perquè tots els partits haurien d’estar-hi obligats. No rebem ni un duro de l’estat perquè no tenim representació. Tot i això, presentem els comptes. També ens hi obliga la llei de partits, però altres no són clars.
