Vicent Soler, Ana Barceló i Carolina Pascual deixen el Consell

Comencen a confirmar-se els noms dels consellers que deixen el govern valencià arran de la crisi de govern anunciada per Ximo Puig la setmana passada. Així, Ana Barceló, fins avui consellera de Sanitat Universal, serà la nova síndica socialista a les corts.

És per a cobrir aquest càrrec deixat per Manolo Mata, que Puig ha posat en marxa aquesta crisi de govern. 

El president Puig ja ha comunicat a Barceló el canvi de destinació. A partir d’ara haurà de dirigir el grup parlamentari i liderar-lo en els debats d’ací a les eleccions del mes de maig del 2023.

També ixen del govern Valencià, la consellera d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, Carolina Pascual, i el membre més veterà de l’executiu, el conseller d’Hisenda i Model Econòmic, Vicent Soler.

És previst que el president de la Generalitat anuncie demà públicament aquestes eixides així com el nom dels substituts. També faltarà aclarir si  es confirma que el titular de Política Territorial, Obres Públiques i Transports, Arcadi Espanya, assumeix també les competències d’hisenda que ha deixat vacant Vicent Soler.

Ana Barceló

Ana Barceló, d’expressió castellana, va arribar a la conselleria de sanitat en juny del 2018, per a substituir Carmen Montón a qui Pedro Sánchez va nomenar ministra. 

Entre el 2003 i el 2011 va ser batllessa de Saix, amb dues majories absolutes, i des del 2011 és diputada a les Corts Valencianes. 

Aquest segon mandat que ara deixa ha estat marcat per la gestió de la pandèmia. Poques hores abans de la supressió de les falles del 2020, encara deia que era segur celebrar-les. I una volta declarada la pandèmia per part de l’OMS, Barceló va tenir unes primeres setmanes molt dubitatives. L’escassesa general de material per a protegir el personal sanitari la va fer l’objecte de crítiques duríssimes per la seua gestió. A les intervencions diàries televisades per a informar de la xifra de contagis i de decessos projectava una imatge de fragilitat i d’inseguretat que tampoc no contribuïen a generar tranquil·litat entre la població. 

En tot moment, la fins avui consellera va rebre el suport explícit del president Puig. A partir d’un reforçament del seu equip de comunicació, va guanyar seguretat i li va permetre de consolidar el seu lideratge. Amb tot, durant tota pandèmia, el seu nom sonava com a candidata a ser destituïda, però Puig l’ha mantinguda sempre en el càrrec per a evitar d’assenyar-la. 

Al marge de la pandèmia de Covid, Ana Barceló ha sigut la consellera que ha executat la reversió a la gestió pública de les àrees sanitàries de la Ribera i de la Marina, gestionades durant anys de manera privada segons el model establert per Eduardo Zaplana. Aquesta era una de les promeses electorals de tots els partits del Botànic que encara no ha acabat i que encara xoca amb entrebancs propiciats pels gestors de l’empresa Ribera Salud.

Ana Barceló, que té experiència en la gestió municipal després de dues majories absolutes a Saix, és qui té més paperetes per a ser la candidata a la batllia d’Alacant, un feu ara en mans del Partit Popular. El seu nou càrrec de síndica  li ha de permetre obtenir la projecció amb què el PSPV pretén ser el partit més votat les pròximes eleccions.

Vicent Soler

Era el conseller de més edat, té 72 anys, és catedràtic d’economia i és un històric del socialisme valencià. Durant la transició va militar a Socialistes Valencians Independents i més endavant als Grups d’Acció i Reflexió Socialista impulsats per Vicent Ventura, i que acabà constituït en el PSPV. Anys més tard es va integrar dins el PSOE, però sempre ha representat el corrent més valencianista del partit. Vicent Soler era un dels deu d’Alaquàs que a principis del 1975, encara, amb Franco viu van formar el Consell Democràtic del País Valencià. La policia els va detenir quan mantenien una reunió al castell d’Alaquàs.

Va ser amic d’Ernest Lluch, amb qui va compartir facultat i aficions, i és autor de diversos treballs i assajos sobre economia. Ha tingut diversos càrrecs públics i va arribar a ser conseller de Presidència amb Joan Lerma. D’ençà del 2015 és conseller d’Hisenda i Model econòmic. Tot el seu mandat ha tingut com a objectiu fonamental la reforma del sistema de finançament de les comunitats autònomes. La seua reivindicació d’un canvi de sistema perquè el País Valencià no resulte tan perjudicat, perquè es condone el deute que s’ha generat de resultes de l’infrafinançament, ha estat una constant. Així com les manifestacions públiques apel·lant directament als ministres d’economia tant del PP com del PSOE. El relleu li arriba quan el govern espanyol ja ha deixat clar que la reforma no s’abordarà aquesta legislatura, per tant, Vicent Soler s’estalvia el tràngol d’arribar a les eleccions a les Corts Valencianes amb aquest objectiu sense assolir.

Aquesta legislatura va ser elegit diputat, però va deixar l’acta per a dedicar-se en exclusiva a la conselleria. Amb tot, ha tingut algunes trifulgues amb el partit d’extrema-dreta, Vox acusant-los de representar el feixisme que a ell el va perseguir durant la dictadura.

Carolina Pascual

Carolina Pascual era fins avui consellera d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat de la Informació. Una consellera creada exnovo aquesta legislatura per Ximo Puig que té la seu a Alacant, a la Ciutat de la Llum. Va ser un gest de Puig per a demostrar la descentralització del seu executiu i un intent de convertir les instal·lacions de la Ciutat de la Llum en un pol d’atracció d’empreses digitals, un objectiu s’està aconseguint a poc a poc. 

Amb tot, la visibilitat tant de la consellera com de la conselleria han estat molt escasses. D’una banda, per la poca experiència política de Pascual i de l’altra, per la llunyania del centre de presa de decisions que és València. No debades, des del primer moment va tenir problemes, fins i tot, per a crear l’estructura organitzativa de la conselleria perquè molts funcionaris es negaven a anar a viure a Alacant.

Pascual és enginyera de telecomunicacions i professora titular de la Universitat d’Alacant on coordinava projectes tecnològics a l’Escola Politècnica Superior del Campus de Sant Vicent del Raspeig.