Vic presenta l’exposició més important que s’ha fet fins ara sobre el bisbe Oliba

El Museu Episcopal de Vic acaba d’obrir l’exposició ‘Oliba episcopus‘. És la mostra més important que s’ha fet fins ara sobre la figura d’Oliba de Cerdanya, un dels personatges més importants de la Catalunya medieval. La mostra, que es podrà visitar fins al 10 de febrer, presenta i contextualitza la figura del que va ser bisbe d’Osona i abat dels monestirs de Ripoll i Cuixà i aplega els testimonis materials i documentals de l’època que s’han cedit de col·leccions d’art de diversos punts d’Europa. Les obres més destacades són les anomenades bíblies de Ripoll, promogudes per Oliba, testimonis únics de l’art català i europeu de fa mil anys.

L’exposició ‘Oliba episcopus’ vol actualitzar la visió sobre la figura del bisbe i contextualitzar-la en l’època en què va viure. Així mateix, ens explica la funció que va tenir en la creació artística i el seu paper polític i social, que l’han acabat convertint en un dels personatges més importants de la història de Catalunya. El director del Museu Episcopal de Vic, Josep Maria Riba, diu que aquesta exposició ha estat tot un desafiament, perquè calia revisar el personatge sense repetir allò que ja se n’havia dit. Per ell, l’exposició també obre les portes a continuar aquesta recerca.

Les joies de l’exposició són, sens dubte, les anomenades bíblies de Ripoll. Són tres documents que no tan solament tenien una funció litúrgica i per a l’aprenentatge, sinó que també eren llibres il·lustrats que ajudaven a comprendre el text bíblic, però sobretot funcionaven com a banc d’imatges. Una de les singularitats de l’exposició és que, per primera vegada, els tres documents s’han aplegat en una única mostra. El visitant podrà llegir les bíblies gràcies a recursos tecnològics que permeten de navegar per algunes de les seves pàgines. La Biblioteca Vaticana i la Biblioteca Nacional de França han cedit les bíblies de Ripoll i de Roda, i l’Arxiu Municipal de Banyoles ha cedit un foli de la Bíblia de Fluvià.

Entre la resta de les obres que s’hi poden veure, es destaquen els canelobres de Bernward, bisbe de Hildesheim que, com Oliba, era conegut pel seu interès en la producció d’art litúrgic. També hi ha el primer sudari de sant Lambert, provinent de Bèlgica, que és un teixit magnífic de l’Àsia central que servia per a embolcallar relíquies, o el bàcul en forma de bastó, dit de santa Austreberta, que és un dels únics que es conserven sencers del segle XI.

L’Oliba de Pau i Treva i l’Oliba europeu
Una de les claus de l’exposició és l’explicació d’Oliba com a bisbe, amb la convocatòria dels sínodes de Pau i Treva i el govern dels castells de la frontera de la marca hispànica. Els sínodes de Pau i Treva van ser una de les grans aportacions d’Oliba: foren un intent de posar límits a la violència entre els poderosos i també cap als més febles. Però ell no volia frenar els excessos esporàdics i prou, ans volia contrarestar el feudalisme, una nova manera de gestionar el poder que emergia en aquell moment.

També hi ha un apartat que parla de l’Oliba més europeu. A Catalunya s’ha parlat molt d’aquest bisbe com a pare de la pàtria, però si solament se circumscriu als comtats catalans se’n perd la figura inscrita en l’Europa de l’any 1000. La mostra ens ajuda a veure un bisbe que fa de pal de paller en l’estructura de l’Europa cristiana de principi del segle XI.

Aquesta és una de les moltes propostes que us oferim per al cap de setmana. Si voleu descobrir-ne més, cliqueu a Què podem fer aquest cap de setmana: deu propostes