29.11.2018 - 18:00
|
Actualització: 29.11.2018 - 19:09
El Museu d’Art de Girona dedica una exposició a Mela Muter, una de les primeres dones poloneses que es van dedicar a la pintura professionalment. Amb unes setanta obres, ‘De París a Girona. Mela Muter i els artistes polonesos a Catalunya‘ reivindica els paisatges i retrats d’una dona viatgera i compromesa socialment. El llegat pictòric de Muter ha romàs en segon terme durant dècades malgrat que és una de les pintores més reconegudes durant la primera meitat del segle XX. Per això, el museu gironí li dedica una exposició, la més gran que s’ha fet mai a Catalunya després de la seva mort, per treure-la de l’oblit i retornar-la a l’escena artística.
La mostra explora la relació de l’artista amb Catalunya, i amb alguns pintors polonesos establerts a París durant la primera meitat del segle XX. Així mateix, se subratlla la seva relació amb l’art català del moment, especialment amb els corrents noucentistes. ‘La influència artística entre els polonesos i els catalans va ser en totes dues direccions’, destaca Artur Tanikowski, un dels comissaris de la mostra.
Nascuda a Varsòvia el 1876, va ser la primera dona jueva d’origen polonès que es va dedicar professionalment a la pintura. Va viure sobretot a l’estat francès, on va formar-se a l’acadèmia Colarossi, si bé també va estar molt influïda per l’escola de Pont-Aven durant els estius que va passar a la Bretanya. També va mantenir un estret vincle amb Catalunya. L’any 1911, va participar amb 33 obres en la inauguració de la sala d’exposicions Josep Dalmau de Barcelona. Atesa la bona acollida, va tornar a participar-hi en una mostra col·lectiva del grup d’artistes polonesos que vivien a París. S’hi va exposar Santa Família i Retrat del marxant Josep Dalmau i Rafel, ambdues conservades al Museu Nacional d’Art de Catalunya que es poden veure a la mostra del Museu d’Art de Girona.
L’abril del 1914, va arribar a Girona per exposar a la galeria Athenera. Aquella estada va ser un punt d’inflexió en la seva trajectòria, tal com ella reconeixeria uns anys més tard, assegurant que els seus millors paisatges els va pintar a Girona. Sovint, la veien pintant als carrers del barri vell, on tenia el seu taller, per la vall de Sant Daniel o la pujada de Sant Martí. D’aquella època, destaquen obres com l’emblemàtic quadre L’Onyar a Girona i Carrer Cúndaro, conservats al Museu d’Art i el Museu d’Història de la Ciutat, també exposats a la mostra.
La capacitat per a copsar l’ànima humana
La seva obra va destacar pel cromatisme de les pintures, passant del simbolisme al postexpressionisme. El fet que una dona artista abordés la misèria li va donar un ressò a la premsa de l’època. Entre les temàtiques més recurrents hi ha la pobresa, la vellesa, les persones amb discapacitat i, sobretot, les dones i la maternitat. ‘Sempre li van atraure les qüestions més socials i els desfavorits, com ara les persones cegues; agafava aquesta ànima humana amb una mirada i un deix melancòlic’, explica la comissària Susanna Portell, que també en reivindica el valor artístic dels paisatges, que no són tan coneguts.
Molta Mela Muter per descobrir
La directora del Museu d’Art de Girona, Carme Clusellas, destaca les dificultats per a reunir una exposició tant àmplia. Bona part del fons de l’artista està repartit en diferents col·leccions a l’estranger, com ara Polònia, Alemanya i Suïssa. ‘No és una obra antològica’, diu, i afegeix que la mostra és un primer pas i que cal que altres museus també programin més exposicions de l’artista perquè encara hi ha molts aspectes per investigar. Que Girona hagi fet aquest primer pas, afegeix, era gairebé obligatori, perquè la ciutat va ser un punt d’inflexió en la seva carrera.
Entre les obres exposades, destaquen El país Trist i Vella bretona amb nen, procedents de la col·lecció Bolesław i Lina Nawrocki; El Cec- Auvegle de Gérone del Musée Goya et Jean Jaurès de Castres; Dos vells i Dos nens, ambdues procedents de la col·lecció Jankilevitsch de Varsòvia, entre més. L’exposició es completa amb algunes obres representatives dels artistes polonesos d’avantguarda amb qui es va vincular, com ara Olga Bozanaska, Eugene Zak, Elie Nadelman i Léopold Gottlieb.
La mostra es podrà veure fins al 23 d’abril de 2019. Es complementarà amb una segona exposició, ‘Les llibertats perdudes’ que es veurà a les Bernardes de Salt del 14 de desembre a l’1 de març del 2019. Se centra en el vessant més literari a partir de correspondència que l’artista va mantenir amb l’historiador i polític Raymond Lefebvre i el poeta Rainer Maria Rilke.
