Un estudi conclou que els alumnes amb talent o superdotats es detecten ‘tard i malament’

ACN Girona. Un estudi gironí conclou que els alumnes amb altes capacitats intel·lectuals (és a dir, amb un talent innat o superdotats) es detecten “tard i malament”. L’informe, que ha dut a terme la UNED, subratlla que de mitjana aquestes capacitats es detecten quan els nens i nenes tenen 9 anys. És a dir, entrada la primària. A més, l’estudi també posa de relleu que els mètodes per fer-ho no són prou efectius, perquè es calcula que un 15% dels alumnes tenen altes capacitats, però tan sols hi ha un ínfim 0,02% a qui se’ls hagin detectat.

L’estudi trenca tòpics al voltant d’aquestes creences. “Contradiu les creences habituals sobre les habilitats associades a uns i altres”, afirma Guirado. I és que, segons recull l’informe, els nens són millors en comprensió verbal (llenguatge i vocabulari), mentre que les nenes sobresurten més en lògica (connectar idees), memòria i raonament.

Efecte Pigmalió

Guirado destaca que aquests ‘mites’ han portat a enfocar malament la manera com es tracten les altes capacitats. ‘És el que es coneix com a efecte Pigmalió; com que creiem que, per ser nens o nenes, sobresortiran més en determinades aptituds, estimulem i fomentem habilitats diferents en uns i altres’, precisa el director de l’observatori de la UNED.L’estudi, a més, també posa una altra conclusió sobre la taula: que la detecció de les altes capacitats intel·lectuals es fa ‘tard i malament’. Tard, perquè la majoria es detecten quan els alumnes tenen 9 anys (és a dir, avançada la primària). I malament, perquè les escoles, ‘per manca de temps i de formació’, no poden atendre aquests alumnes de manera adequada. Guirado assegura que aquest és un ‘problema greu’ i, per això, a les conclusions de l’estudi ja proposa que és “clau” avançar l’edat mitjana de detecció fins als 6 anys. El psicòleg apunta que aquesta és l’edat adient per fer-ho, perquè també és quan el cervell ‘té més plasticitat i permet desenvolupar millor aquell potencial intel·lectual’.

L’estudi també reclama que es doni formació adequada a mestres i professors per atendre millor aquests alumnes. ‘És una realitat que va a més i que no s’ha de defugir, perquè d’aquí també en depèn l’èxit o el fracàs escolar’, diu Guirado.