06.12.2018 - 17:00
L’Espai d’art Pere Pruna del Museu de Montserrat acaba d’inaugurar l’exposició de l’escultor Salvador Juanpere que porta per títol ‘Imatge i semblança‘. L’exposició és formada per onze obres de materials com ara la pedra, el formigó i la fusta i compta amb dues peces inèdites, creades especialment per a l’ocasió. Una és elaborada a partir de pedres de la muntanya de Montserrat, i l’altra gira al voltant de la figura del reconegut pintor italià Caravaggio, molt admirat per Salvador Juanpere. La mostra es podrà veure fins al 28 d’abril.
Una de les dues obres fetes expressament per a la mostra és la instal·lació amb catorze pedres de la muntanya de Montserrat. Cada pedra té damunt una paraula en bronze, i juntes formen la frase: ‘Aquell que talla escultures no fa sinó accelerar l’esbocinament de les muntanyes’. Són unes paraules que la novel·lista Marguerite Yourcenar va posar en boca de l’escultor renaixentista Miquel Àngel. En aquest cas, per Salvador Juanpere, qualsevol acte de creació, com un artista que crea una escultura, ‘també contribueix al desmembrament de les muntanyes’. Treballar amb la pedra de Montserrat, gràcies a la complicitat del monestir, ha estat una experiència poètica, diu l’escultor.
Ja des que era estudiant de belles arts, Juanpere tenia un gran interès per Caravaggio, a qui va retre homenatge en una pintura de 1977. A l’exposició del Museu de Montserrat, reprèn l’interès, concretament, amb la pintura que el museu té de l’artista, El Sant Jeroni penitent. Juanpere extreu de la foscor barroca l’esquema essencial de la imatge amb un petit dibuix transferit al mig d’un fons blanc de la mida exacta de la pintura original. Als peus, una espasa emergeix d’un gran bloc de marbre de Carrara amb la inscripció en llatí ‘sense esperança, sense por’, un lema d’Isabella d’Este que Caravaggio va fer seu i que dóna nom a l’obra.
El quadre vol ser un petit homenatge a Caravaggio, tant a la seva pintura com a la seva biografia i a la seva manera de relacionar-se amb el món. ‘Caravaggio podia anar amb un pinzell a la mà i amb l’espasa a l’altra’, destaca l’artista. La seva idea de no tenir por de la vida, però tampoc no tenir excessives esperances amb la materialitat de les coses, d’afrontar el fet creatiu sense por, ha inspirat Juanpere.
