17.01.2017 - 18:54
|
Actualització: 17.01.2017 - 20:01
‘Anem assentant els pilars d’un nou ministeri. Anem construint el ministeri d’una nova república.’ Amb aquesta declaració d’intencions, el conseller d’Afers Exteriors, Transparència i Relacions Institucionals, Raül Romeva, ha defensat, davant la comissió d’Exteriors del parlament, la tasca de la seva conselleria, que tindrà una dotació pressupostària de més de 64 milions d’euros.
Romeva ha deixat clara la intenció del govern d’apuntalar el departament com una estructura d’estat centrada en l’acció exterior, la memòria històrica, la participació i la transparència.
Amb onze vots en contra (Junts pel Sí i CUP) i deu a favor (Ciutadans, PSC, CSQP i PP), la comissió d’Afers Exteriors del parlament ha tombat les esmenes a la totalitat presentades per l’oposició al pressupost del Departament d’Afers Exteriors. El conseller Romeva ha dit que els comptes públics del seu departament assenten els pilars per convertir-se en un ministeri: ‘Aquests són uns pressupostos autonòmics que no ens permeten de cobrir totes les necessitats de la gent i del país. Esperem que l’actual pressupost, encara en un règim autonòmic i que ens tenalla, sigui l’obertura a un projecte valent i necessari: l’administració d’un estat que ens ha de permetre el futur que hem vingut a construir.’
Pilars del departament
La dotació prevista per a la conselleria és de 64 milions d’euros, el 0,28% de la despesa de totes les conselleries. La secretaria d’Afers Exteriors se n’endú la major part: 35 milions, 18 més que en l’anterior exercici, és a dir, un augment del 107%. La secretaria general rep una inversió de 27 milions i la de Transparència, 1.300.000 euros.
El conseller ha defensat l’atribució de 6 milions i mig d’euros al desplegament de la xarxa de delegacions a l’exterior, que canvia ‘radicalment’ la lògica de la representació exterior. La intenció és que les delegacions actuïn com a ‘hubs territorials’ i mantinguin relacions bilaterals amb estats i actors internacionals, ha dit.
En resposta a les crítiques de Ciutadans i el PP, Romeva ha assegurat que aquesta partida no és pas cap despesa desmesurada ni injustificada. ‘Hem de parlar al món amb veu pròpia per contribuir als processos de reflexió que avui ens interpel·len de manera inqüestionable’, ha dit al·ludint al Brexit i a la crisi dels refugiats a la Mediterrània, entre més. També ha defensat el lideratge del departament en matèria de cooperació i de memòria històrica. En aquest darrer punt, ha destacat el programa d’identificació genètica i el pla de fosses.
Missatge de la CUP
El diputat de la CUP Carles Riera ha deixat clar que aquest no és el pressupost de la CUP i que caldria fer ‘més passes, amb voluntat decidida’ per tal que Catalunya es projecti al món. El seu suport als comptes públics –ha afegit– dependrà del compromís explícit i quantificat del govern tant pel que fa al procés com al rescat social. ‘Analitzarem els progressos que es vagin fent i prendrem una decisió en un sentit o en un altre’, ha dit. Centrant-se en el pressupost del departament d’Afers Exteriors, Riera ha valorat positivament la vocació republicana i el compromís amb el procés constituent. Ara, ha demanat que sigui més agosarat en cooperació internacional i en suport a la diplomàcia civil que, a parer seu, representen les entitats de catalans a l’exterior.
Picabaralla amb Ciutadans i el PP
Tant Ciutadans com el PP han criticat durament els objectius fixats per la conselleria. Susana Beltrán, de Ciutadans, ha dit que les xifres del departament eren ‘contaminades de separatisme’ i que, malgrat encarregar-se de l’àrea de Transparència, aquesta conselleria era la ‘més opaca’. Segons que ha dit, no publica amb antelació l’agenda dels membres del govern i triga a donar resposta a les preguntes parlamentàries de l’oposició. ‘La defensa i promoció d’un referèndum independentista no és acció exterior’, ha recriminat al conseller.
Juan Milián (del PP) ha retret al govern que faci ‘propaganda interna i partidista’ en lloc d’acció exterior, i que ‘jugui irresponsablement amb els sentiments i les emocions dels catalans’. ‘Algun dia se’ls girarà en contra’, ha advertit. A més, ha criticat l’acte que es farà el dia 24 al Parlament Europeu per explicar el procés a la cambra. ‘Es volen aprofitar de les institucions, que resulta que després es desmarquen de vostès’, ha dit. El diputat de JxSí Jordi Sendra ha replicat a Beltran i a Milián. ‘A Ciutadans i al PP els encanta fer demagògia. Cap d’aquests grups no té res a dir sobre els set bilions d’euros que es gastarà l’estat en lloguer de residències per ambaixadors i cònsols’, ha exclamat. A més, ha retret a totes dues formacions que menystinguessin el clam del 80% de la població catalana favorable al referèndum. Romeva ha preguntat a Ciutadans i el PP: ‘Per què tenen tanta por que la gent s’expressi i contribueixi al diàleg aquí o a Brussel·les. Per què els preocupa tant?’
Posició del PSC i CSQP
Ferran Pedret (PSC) considera que si realment el govern pretén defensar els interessos dels catalans arreu també hauria de fer-ho en el marc de la conferència de presidents autonòmics. Respecte de les delegacions de la Generalitat a l’exterior, ha dit que els socialistes compartien la necessitat d’impulsar la projecció exterior de Catalunya, però ha qüestionat la projecció d’una delegació al Vaticà. ‘Quin sentit té? No s’aguanta per enlloc. No creiem que s’hagi de mantenir’, ha insistit. També ha demanat més diners per als casals catalans. El diputat de CSQP Joan Josep Nuet ha dit: ‘Uns altres pressupostos són possibles.’ Per ell, els que ha presentat el govern beuen massa dels executius d’Artur Mas. ‘No miren cap a la república. Són continuistes i van massa encarats al passat’, ha dit. Així mateix, ha reclamat més fons als casals catalans, a les entitats memorialistes –que ‘no tenen ni un duro’, segons Nuet– i a la cooperació internacional.