Oxfam Intermón denuncia que l’1% més ric de la població de l’estat espanyol concentra més d’un quart de la riquesa

Oxfam Intermón ha denunciat que l’1% més ric de la població de l’estat espanyol concentra més d’un quart de la riquesa -25,1%-, gairebé el mateix que el 70% més pobre –que en té un 32,13%-. Són dades del 2017 que l’ONG ha publicat avui en el seu informe anual sobre desigualtat social, coincidint amb el Fòrum Econòmic Mundial que comença dimarts a la ciutat suïssa de Davos.

Concretament, l’estudi sobre Espanya –amb el nom ‘Realitat o ficció? La recuperació econòmica, en mans d’una minoria’-, alerta que entre 2016 i 2017, l’1% més ric va capturar el 40% de tota la riquesa creada mentre que el 50% més pobre només en va atreure el 7%. De fet, Oxfam Intermón ha constatat que la recuperació econòmica beneficia quatre vegades més a les rendes altes que a les més baixes. Així doncs, l’ONG ha lamentat en el seu informe que tot i ‘haver recuperat el nivell de PIB anterior a la crisi’, Espanya està ‘incrementant la desigualtat de riquesa’ i ‘repartint injustament’ els beneficis de la recuperació econòmica.

En roda de premsa a la seu d’Oxfam Intermón a Barcelona, el director general de l’ONG en l’àmbit espanyol, José María Vera, ha explicat que aquestes dades també poden aplicar-se en el cas de Catalunya. ‘Estem parlant d’aspectes profundament sistèmics i estructurals’, ha afirmat Vera, que ha demanat que ‘es prengui seriosament’ la desigualtat. ‘Els indicadors macroeconòmics, com el PIB, no serveixen si no diuen com es distribueix el creixement entre la població’, ha sentenciat.

En aquest sentit, Vera ha remarcat que actualment ‘s’està repartint només entre una minoria’. El director general de l’ONG, ha posat èmfasi en la desigualtat salarial. Sobretot, entre les dones i els joves. Segons l’informe, a Espanya els homes cobren un 20% més que les dones i es necessitarien 217 anys per a eliminar la bretxa salarial. D’altra banda, també han destacat que el primer sou d’un jove de 26 anys és un 33% inferior al que obtenia abans de la crisi. Oxfam Intermón ha alertat de la precarització del món laboral amb un augment de la subcontractació i la temporalitat.

A més, han remarcat que només els treballadors amb sous més alts o els que viuen de rendes del capital s’han beneficiat de la sortida de la crisi. D’aquesta manera, mentre que els beneficis empresarials van créixer un 200,7% el 2016 respecte de l’any anterior, els sous estan estancats des de 2012. La investigadora de l’ONG, Liliana Marcos, ha explicat que Espanya és el tercer país més desigual de la Unió Europea -només darrere de Romania i Bulgaria- i ha lamentat que el 10% de la població més rica concentra un de cada dos euros de la riquesa que es genera.

Aquesta desigualtat fa que també augmenti el nombre de persones sota el llindar de pobresa que el 2016 va assolir màxims històrics amb 10,2 milions de persones en situació de vulnerabilitat. Per això, Oxfam Intermón ha exigit, entre altres mesures, que s’incrementi el salari mínim interprofessional als 1.000 euros de cara al 2020 i que s’estableixi que el sou més alt d’una empresa no pot ser més de 20 vegades superior al més baix. També han indicat que cal reforçar la negociació col·lectiva com a eina per a lluitar contra els desequilibris en el món laboral.

D’altra banda, han criticat la manca de redistribució del sistema fiscal perquè dos de cada 10 euros en transferències públiques van al 10% més ric de la població mentre que el 10% més pobre només rep el 4%. Per això, han demanat una reforma que n’augmenti la progressivitat.

Al món, cada dos dies una persona es converteix en multimilionària
L’estudi d’Oxfam Intermón ha destacat que el nombre de multimilionaris al món augmenta cada cop més ràpid. Així, cada dos dies una persona es converteix en multimilionària. L’any passat a Espanya quatre persones van entrar a la llista Forbes, que ja compta amb 25 espanyols. En contraposició amb aquesta dada, l’ONG ha afirmat que l’1% més ric de la població mundial va acaparar el 82% de la riquesa que es va generar el 2017. En canvi, el 50% més pobre -3.700 milions de persones- no se’n va beneficiar gens ni mica.