Mas: ‘Espanya ja ha perdut a la meitat de Catalunya’

‘Espanya ja ha perdut a la meitat de Catalunya en aquesta 4 o 5 anys, i si no fa front a aquest repte acabarà perdent més que la meitat’. Així de contundent s’ha mostrat l’ex-president de la Generalitat en l’especial de TV3 ‘9-N, vist per a sentència’, on ha compartit plató amb l’ex-vice-presidenta del govern, Joana Ortega, i l’ex-consellera d’Enseyament, Irene Rigau. ‘En el marc mental de molta gent de Catalunya aquesta trencament de lligams amb Espanya ja és un fet’, ha assegurat Mas, qui ha defensat que la consulta del 9 de novembre de 2014 no va ser un acte de desobediència sinó d”autoafirmació’ del poble de Catalunya ‘en positiu’. De fet, Artur Mas ha recalcat que la desobediència és una pràctica ‘que ha volgut imposar la CUP’ de la que ell no n’és defensor. ‘No busquem la desobediència per la desobediència’; ha assenyalat.

Tot i que tots tres asseguren tenir la ‘consciència tranquil·la’, l’exconsellera d’Ensenyament, Irene Rigau, ha advertit que una sentència condemnatòria suposaria també una condemna a la ciutadania per haver ‘participat’ al 9-N. S’ha mostrat prudent sobre quin serà el seu futur polític si la inhabilitació es fa efectiva, ja que actualment és diputada per Junts pel Sí, de manera que ha eludit pronunciar-se sobre un hipotètic acte de desobediència. ‘Confio que la tècnica jurídica ben aplicada ens porti a l’absolució’, ha dit.

Per la seva banda, Joana Ortega ha titllat de ‘barbaritat’ emprar les lleis per a finalitats polítiques i que estaments es posin ‘darrere del Codi Penal’ per obstaculitzar processos com els que una majoria ciutadana a Catalunya vol endegar. ‘Es tracta d’exercir la democràcia, la política és diàleg, i el problema és que (el govern espanyol del PP) no reflexionen’. ‘Rajoy hauria de cercar solucions però utilitza Catalunya per guanyar vots a la resta d’Espanya’, assegura.

En aquest sentit, ha sorgit el tema de les darreres paraules de Mariano Rajoy aquest diumenge, en la cloenda del XVIII congrés del Partit Popular, on el president de la formació i de l’executiu espanyol ha avisat que ‘un procés de secessió és una amputació terrible i dolorosa que no hi ha cirurgià que pugui salvar’. Mas ha respost que, més que una ‘secessió’, una part de la societat catalana vol una ‘emancipació’, i ha posat el símil d’una parella que fa temps que està junta però que ja no funciona ‘i s’hi ha de posar remei’.

La sentència
Per un presumpte delicte de desobediència i prevaricació, Mas s’enfronta a 10 anys d’inhabilitació per exercir un càrrec públic mentre que per a Ortega i Rigau podria ser de 9 anys. ‘Estic preparat per a qualsevol tipus de sentència’, ha assenyalat l’expresident no sense assegura que el preferible és l’absolució. ‘La pitjor condemna seria sentir-me culpable’, ha reblat Mas, refermant que el que va fer va ser el correcte. Unes paraules que refermen les conselleres, les quals asseguren tenir ‘la consciència tranquil·la’. ‘Mai hem tingut consciència d’haver comès cap delicte’, ha asseverat l’ex-vice-presidenta.

Grup de treball ‘discretíssim’
Durant l’espai televisiu, Mas ha admès que durant un any i mig va haver-hi un grup de treball ‘discretíssim’ que va intentar acostar posicions entre Madrid i Catalunya. De la boca de l’ex-president només ha sortit el nom del representant del govern, l’ex-president del Parlament Joan Rigol, el qual va intentar trobar ‘punts d’intersecció’ sobre la consulta amb un representant del PP i un altre del PSOE, converses que no van arribar a bon port.

La millor carta
Després d’insistir en la idea que el judici que s’ha celebrat durant aquesta setmana ha servit, segons Mas, per eixamplar el suport al procés sobiranista, l’expresident no ha descartat a recórrer a la ‘mobilització ciutadana’ per avançar.’Haurem de jugar les millors cartes’, ha dit en referència a la participació de més de 2 milions de persones a la consulta o la presència de 40.000 ciutadans que fa tot just una setmana van omplir el passeig de Lluís Companys per donar suport a Mas, Ortega i Rigau a l’entrada del Palau de Justícia. ‘És una carta que l’estat no té’, ha recordat.