13.10.2017 - 02:00
La Fundació Mapfre acaba d’inaugurar l’exposició ‘L’infern segons Rodin‘, un dels grans reclams de la temporada museística a Barcelona. S’hi apleguen tot d’obres entorn del seu gran projecte, La porta de l’infern i serveix per a commemorar el centenari de la seva mort. Amb un centenar d’escultures, la mostra recorre la història de l’obra icònica de Rodin i n’analitza l’evolució en el curs de la seva carrera. Així mateix, una trentena de maquetes, dibuixos i fotografies permeten d’apreciar el procés de creació.
L’exposició, que restarà oberta fins el 21 de gener, abasta del 1880, quan Rodin va rebre l’encàrrec de fer una porta decorativa, fins a la presentació de l’obra completada, passant pel conjunt de formes i figures que no es van integrar en el projecte però que van tenir vida fora de la porta. En total, s’hi inclouen 150 obres, entre les quals 100 escultures, 30 dibuixos i algunes fotografies antigues, la majoria provinents de les col·leccions del Museu Rodin de París.
L’artista rebé la comanda de La porta de l’infern com una proposta modesta, però s’acabà convertint en el projecte més ambiciós de la seva carrera. La porta va esdevenir el gresol on barrejà centenars de figures i de grups i la reserva d’on va extreure fins a la seva mort la matèria primera per a gran part de la seva creació.
Rodin es va inspirar en la Divina comèdia de Dant per donar forma a les seves idees. Va reflexionar sobre la composició global de l’obra, que va imaginar com una porta formada per plafons juxtaposats esculpits en baix relleu. Posteriorment, va planejar de compartimentar menys els batents i arribà a una tercera maqueta de la porta, que reflecteix una voluntat de desenvolupar la composició en profunditat. El pensador, El bes i Ugolino i els seus fills són els tres elements que dominen la porta.
Entre el 1884 i el 1885, Rodin semblava satisfet de l’estat de la seva porta, fins al punt que va demanar pressupost a fonedors. Va començar a prendre’s noves llibertats sota la influència del llibre de poemes Les flors del mal de Baudelaire, amb la sensualitat i els temes de l’amor fatal i la temptació barrejant-se amb el substrat dantesc.
Formes amb vida fora de la porta
Rodin va crear un ampli repertori amb centenars de formes, algunes de les quals no van ser mai integrades en La porta de l’Infern, però que va reutilitzar fins al final de la carrera per nodrir la seva creació. A partir de la dècada de 1890 algunes d’aquestes formes es van ampliar o reduir, amb una modificació tan profunda que es van arribar a considerar versions totalment noves d’obres antigues.
Finalment, l’exposició de la Fundació Mapfre tracta de la manera com va rebre la porta el públic. D’una banda, s’hi recorda l’estupor que va causar l’estat incomplet de l’obra que Rodin va presentar als visitants a l’Exposició Universal de 1900 i, d’una altra, explica el caràcter múltiple de l’escultura, que es reflecteix en la forma de diversos exemplars de guix i bronze.
