27.03.2018 - 19:40
|
Actualització: 28.03.2018 - 00:24
L’advocat d’Oriol Junqueras i Raül Romeva, Andreu Van den Eynde, en el seu recurs de reforma critica el magistrat instructor del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena a causa de la seva suposada falta de neutralitat i per haver basat la interlocutòria de processament en acusacions que no s’han demostrat. En l’escrit, que demana l’absolució dels seus clients, es critica el desenvolupament del període d’instrucció, la judicialització de la política i la criminalització de l’independentisme i la falta de garanties i drets dels processats.
En un escrit per als dos polítics empresonats de vint-i-quatre pàgines, el lletrat assegura que viuen un ‘calvari immerescut’ i que se n’han vulnerat els drets polítics. Per començar, l’advocat reitera que el Suprem no té competències per jutjar aquest cas i critica que la causa s’hagi repartit també amb l’Audiència Nacional espanyola, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i el Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona. Critica, doncs, que les normes de repartiment del Suprem no siguin objectives ni predeterminades i que hi hagi hagut un relaxament sense precedents de la competència de cada tribunal.
El text és molt dur contra Llarena, que acusa d’actuar de forma inquisitiva i d’orientar el procediment judicial cap a la confirmació de tesis de culpabilitat preconcebudes. En conseqüència, recrimina que el jutge valori els silencis i la proclamació d’innocència dels investigats contra seva. De fet, considera que la interlocutòria de processament sembla més una sentència definitiva que una interlocutòria provisional.
Per a Junqueras i Romeva, la instrucció ha tingut un biaix clar a favor de les acusacions perquè, per exemple, no s’han respost alguns recursos de les defenses, com un que es va presentar contra una interlocutòria de l’11 de desembre, i, en canvi s’ha fet una confirmació àgil de les evidències de càrrec. A més, critica Llarena per haver fet una delegació acrítica de la investigació en la policia judicial, la Guàrdia Civil, que presenta informes amb valoracions subjectives: ‘Tenen evidents errors de traducció o de transcripció i sempre en perjudici dels investigats’. Llarena, diu Van den Eynde, considera els atestats de la Guàrdia Civil com a pericials d’intel·ligència, i els fets que en relaten els instructors no han estat corroborats per ells mateixos al tribunal, però s’accepten com a certs. De fet, Llarena n’ha denegat l’interrogatori i s’han denegat diligències de les defenses.
La neutralitat ‘brilla per la seva absència’
Per això, la neutralitat del jutge instructor, amb el deure de consignar tant el que perjudica com el que beneficia l’investigat, ‘brilla per la seva absència’, de què cita diversos exemples. També recrimina que les acusacions polemitzin amb els interrogats o que fins i tot el mateix Llarena es mostrés ofès per algunes declaracions dels investigats, com quan Jordi Turull va recriminar que es filtressin les resolucions judicials a la premsa.
Sobre els fets concrets, l’advocat recorda que l’independentisme català sempre ha estat pacífic i ha proclamat públicament les seves intencions polítiques. Per això, el sorprèn que Llarena es remunti al 2012 com a inici dels fets delictius però que la fiscalia no es querellés fins a finals del 2017. Segons Van den Eynde, el Consell Assessor per a la Transició Nacional i el Llibre Blanc de la Transició Nacional no són indicis de criminalitat, sinó expressions polítiques lliures plenament legals. Sobre això, recorda reiteradament la legislació internacional, que preval sobre l’espanyola, que avala la llibertat d’expressió i pensament polític, així com el dret de l’autodeterminació dels pobles.
En aquest punt, justament, assegura que la independència de Catalunya és plenament legal si es fa de manera pacífica i democràtica i critica les valoracions polítiques del magistrat. Recorda, endemés, que organitzar un referèndum il·legal no és delicte. Igualment, assegura que els indicis es fonamenten en fets o irreals o no delictius, que només serveixen per criminalitzar la ideologia independentista, plenament legal.
Llarena basa l’acusació de rebel·lió en la suposada violència del 20 de setembre i l’1 d’octubre, però la defensa de Junqueras i Romeva creu que fa una interpretació totalment esbiaixada dels fets d’aquells dos dies. Sobre el 20 de setembre, l’advocat posa de rellevància la paradoxa que es produís un escorcoll, segons Llarena, per investigar la preparació de l’1-O, mentre el jutge que el va ordenar negava que fos per aquest motiu. Sobre els fets de l’1-O, l’advocat hi passa molt ràpid per assegurar que la gent va ‘protegir el seu vot de manera pacífica’.
De Romeva, a més, concreta que el relat de la interlocutòria del jutge el deixa desconnectat de la dinàmica rebel i el vincula al vot per internet i a la difusió internacional del procés, cosa que encara fa menys viable acusar-lo de rebel·lió, segons el seu advocat.
Pel que fa a la malversació de fons públics, el recurs assenyala que el jutge només es basa en interpretacions de la Guàrdia Civil, sense cap prova, i que la Intervenció de la Generalitat va dir el 31 de gener que no s’havia gastat cap euro públic en el referèndum, cosa que va dir públicament el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, al Congrés dels Diputats el 7 de febrer.
