La Comissió de la Dignitat urgeix el govern espanyol a desblocar el retorn dels fons requisats pel franquisme

La Comissió de la Dignitat ha adreçat una carta al nou ministre d’Educació, Cultura i Esports, José Guirao, en què l’insta desblocar el retorn a Catalunya de documentació requisada pel franquisme. La missiva fa referència principalment a 23.000 folis de documentació privada i d’entitats catalanes la transferència dels quals es va acordar el 2016 però després va ser recorreguda pel govern del PP als tribunals. El president de la Comissió de la Dignitat, Josep Cruanyes, ha apel·lat a la sensibilitat del nou executiu estatal en matèria de memòria històrica perquè retiri aquest recurs i ‘compleixi amb el deure de lliurament’. A més, l’entitat reclama també el retorn -no acordat- de documentació de la Generalitat (10.000 folis) així com de quaranta-un ajuntaments catalans.

Coincidint amb l’arribada del PSOE a la Moncloa, la Comissió de la Dignitat torna a posar sobre la taula la reclamació dels darrers lligalls de documentació requisada pel franquisme que encara estan pendents de ser transferits a Catalunya. 

En una carta adreçada al ministre Guirao, i apel·lant ‘a la voluntat decidida de treballar per la memòria històrica’ del seu govern, l’entitat exigeix que l’executiu retiri el recurs amb què els seus predecessors van blocar un acord de la Comissió Mixta Estat-Generalitat que permetia completar el retorn dels fons requisats, si més no d’aquella documentació de particulars i entitats privades. 

El president de la Comissió per la Dignitat, Josep Cruanyes, quantifica en 23.000 folis la documentació privada pendent de retorn. ‘Demanem al govern de l’estat que es desisteixi d’un recurs absurd’, ha reclamat Cruanyes. Es referia així al recurs interposat pel govern del PP contra una sentència de l’Audiència espanyola del 2016 que donava la raó a la Generalitat en la seva reclamació de compliment dels acords de la Comissió Mixta, que havien quedat paralitzats després que el mateix PP atengués els arguments contraris de l’Arxiu de Salamanca. 

Si el govern espanyol atengués la reclamació i retirés el recurs, podria tancar-se un procés de restitució endegat l’any 2005 amb l’aprovació de la llei estatal de Reparació, que reconeix el dret de les víctimes del franquisme a recuperar els patrimonis documentals requisats.

Arxius de la Generalitat i quaranta-un ajuntaments
No obstant això, encara hi ha un altre front obert que fa referència als arxius i documentació diversa de la Generalitat, així com de quaranta-un ajuntaments catalans. A diferència de l’altra, en aquest punt no hi ha hagut acord entre les parts pel seu retorn. Amb tot, la Comissió de la Dignitat segueix insistint en la seva devolució. 

Es tracta, d’una banda, de l’arxiu d’ordre públic dels anys 1937-1939, ‘que el ministeri del PP es va negar a retornar’. Segons l’entitat, la negativa es basa en l’argument ‘absurd’ que en aquell període la Generalitat va cedir les competències d’ordre públic al govern de la República espanyola. ‘Interpretar que la documentació és de l’estat seria com dir que l’arxiu actual de la policia catalana també ho és, en aplicació del 155’, ha comparat Cruanyes. 

A més de la documentació d’ordre públic, la Comissió reclama també la recuperació de fonts d’altres departaments de la Generalitat i les seves institucions, com el departament de Defensa, el Consell de Sanitat de guerra, la Junta electoral i el Tribunal Popular de Barcelona. En total, uns 10.000 folis que encara es conserven a l’Arxiu de Salamanca. A més, la missiva fa esment (i reclama) la documentació descoberta recentment a l’Arxiu Militar d’Àvila procedent de diversos departaments de la Generalitat Republicana. 

Finalment, la Comissió exigeix la documentació dels arxius de 41 ajuntaments catalans, ‘que han de ser restituïts com va fer el ministeri amb els documents que es van localitzar a l’arxiu del govern civil de Barcelona el 2010’.

Restituir la República 
Josep Cruanyes ha aprofitat la presentació pública de la seva carta al ministre per demanar que es restitueixi l’escultura de Josep Viladomat ‘La República’ (dedicada a la Primera República Espanyola, així com al que va ser un dels seus presidents, Francesc Pi i Margall) a la seva ubicació original, a la confluència del Passeig de Gràcia i l’Avinguda Diagonal. L’escultura, retirada i substituïda durant el franquisme, es va instal·lar l’any 1990 a la plaça de Llucmajor (Nou Barris), com a part integrant d’un monument.

D’altra banda, la Comissió de la Dignitat farà aquest dissabte donació d’un quadre al Museu Memorial de la Batalla de l’Ebre de Gandesa, en el qual es recrea el pas de l’Ebre ara fa 80 anys d’un brigadista irlandès amb una senyera.