17.02.2016 - 15:00
|
Actualització: 18.02.2016 - 07:20
ACN Barcelona.-El conseller d’Interior, Jordi Jané, ha proposat aquest dimecres analitzar en comissió parlamentària “la possible compra” de pistoles tàser per als Mossos d’Esquadra. D’aquesta manera ha recollit la demanda de la diputada de la CUP Mireia Vehí de debatre al Parlament “en termes polítics i no policials” l’adquisició d’aquestes armes. “Estic disposat a parlar-ne, com no pot ser d’una altra manera. Vegem quins avantatges i quins inconvenients tenen”, s’ha ofert Jané. Vehí també ha instat el conseller a posicionar-se sobre l’aplicació a Catalunya de la Llei de Seguretat Ciutadana, coneguda com a ‘llei mordassa’. Jané ha manifestat el rebuig a la llei però ha remarcat que no pot ordenar als funcionaris que no l’apliquin. Ara bé, ha assegurat que buscaran “l’aplicació més favorable al dret fonamental”.
Jané ha considerat “adient” la demanda de la CUP per debatre al Parlament la compra de pistoles tàser, tot i que no ha concretat si aquesta anàlisi es farà en una sessió de la Comissió d’Interior o bé si es planteja crear una comissió d’estudi. En la interpel·lació al conseller, Vehí havia reclamat un “debat polític” de les pistoles més enllà de la “demanda dels comandaments policials”.El conseller ha defensat que les pistoles tàser són utilitzades per “policies modernes” dels “països civilitzats del nostre entorn” i ha citat com a exemple Suïssa, Alemanya, Regne Unit o França. Per contra, Vehí ha alertat que el Comitè contra la Tortura de les Nacions Unides exposa que el dolor provocats pels electroxocs de les pistoles són causa de tortura i que un informe d’Amnistia Internacional del 2001 al 2007 va posar de relleu que més de 150 persones havien mort per l’aplicació d’aquestes pistoles als Estats Units. “Les mateixes pistoles són contràries a la defensa dels drets humans”, ha advertit la cupaire. El conseller aposta per aprofitar els preceptes “ambigus” de l’anomenada ‘llei mordassa’Vehí també ha insistit en l’aplicació de la Llei de Seguretat Ciutadana a Catalunya, tal com havia fet dijous passat en la compareixença de Jané a la Comissió d’Interior, i ha recordat que la declaració del 9 del novembre recull el compromís de garantir el respecte als drets fonamentals en matèria de seguretat ciutadana. “Apostarà per la legalitat demofòbica, contrària als drets humans i als drets i llibertats o es posarà al costat de la legitimitat del 9 de novembre i del compromís de no aplicar la ‘llei mordassa’?”, ha demanat la diputada de la CUP a Jané. El conseller considera que la llei conté molts preceptes “oberts, ambigus i indeterminats” i que serà a través d’aquestes escletxes que buscaran com es pot aplicar la llei perquè sigui el més favorable als drets fonamentals. Jané ha assegurat que el Govern, d’acord amb la resolució aprovada pel Parlament, vetllarà “sempre pels drets fonamentals, per les llibertats públiques i la defensa de la seguretat”. També, ha afegit, per l'”aplicació de les lleis”. El conseller ha recordat que la llei es va aprovar a les Corts Generals amb majoria absoluta del PP, però que “va rebre el vot contrari de la majoria de forces polítiques que estem en aquest Parlament”. Jané ha puntualitzat que ell mateix hi va votar en contra, ja que aleshores era diputat al Congrés. “Que quedi clar que aquesta llei no ens agrada i que hi ha nou preceptes que el Parlament, d’acord amb el Consell de Garanties Estatuàries, considera que poden ser inconstitucionals i que per això els ha recorregut i que, a més, poden vulnerar els drets fonamentals”, ha destacat.