Front comú de ciutats, experts i entitats per impulsar una llei espanyola que blindi la remunicipalització de l’aigua

Ciutats, experts i entitats han presentat a Barcelona aquest dimarts un document que servirà de base per redactar una proposició de llei al Congrés que tingui com a objectiu blindar la remunicipalització de l’aigua. Aquestes bases reguladores defensen la gestió pública, transparent i participativa de l’aigua, prohibeixen els costos aliens al servei i els cànons opacs i aposten per posar fi a “concessions interminables que segresten la democràcia municipal”, ha explicat el regidor d’Aigua i Energia de l’Ajuntament de la capital catalana, Eloi Badia, en el marc de la jornada ‘Aigua, bé comú Reptes i futur’. El secretari general de l’Associació Espanyola d’Operadors Públics d’Abastiment i Sanejament, Jaime Morell, ha denunciat el “boicot i les amenaces” que reben els municipis que intenten recuperar la gestió de l’aigua.

L’Ajuntament de Barcelona i l’entitat Aigua és Vida han organitzat la jornada ‘Aigua, bé comú. Reptes i futur’, que ha servit per presentar el document de bases d’una futura proposició de llei que blindi els processos de remunicipalització de l’aigua que volen portar a terme diferents ciutats espanyoles, entre elles la capital catalana. La jornada és ja la tercera sobre aquesta qüestió després de les que es van celebrar a Madrid i a A Corunya. Després de mesos de feina, entitats, municipis i experts han establert els principis bàsics que han de regir la gestió pública de l’aigua, i que passen per definir aquesta com un bé humà, universal i accessible per a tothom. Aposten per una gestió publica, transparent i participativa després de comprovar les dificultats que s’estan trobant per accedir a la informació sobre tarifes o inversions per part de les actuals concessionàries. “El municipi que dona un servei en concessió té l’obligació de controlar-lo”, ha argumentat Jaime Morell, de l’Associació Espanyola d’Operadors Públics. En aquesta línia, el regidor d’Aigua barceloní, Eloi Badia, ha explicat les traves amb què s’han trobat Ajuntament i Àrea Metropolitana a l’hora d’accedir a la informació per tal de començar a estudiar la implantació d’una gestió pública de l’aigua. Boicot, pressions i amenaces Morell ha constatat a més el “boicot, les pressions i les amenaces” que han d’afrontar els municipis quan decideixen assumir aquest servei, un procés que molt sovint acaba als tribunals, on les ciutats petites i mitjanes es troben indefenses davant dels equips d’advocats de les grans companyies. Ha denunciat també la manca d’inversió en les infraestructures fins que queda molt poc temps per acabar la concessió, quan l’empresa aporta una inversió important que l’Ajuntament no pot assumir i això li permet continuar prestant el servei.Els impulsors d’aquest document de bases sostenen que l’actual situació de “desregulació” afavoreix la “privatització” del servei i dificulta la voluntat política de remunicipalitzar. A això se li suma també la Llei de Règim Local, que suposa el “desmantellament calculat de l’administració pública per forçar-la a externalitzar serveis”, ha considerat Badia, que ha afegit que tot plegat és un “engranatge molt ben dissenyat que permet que una privatització es faci d’un dia per a l’altre i en canvi una remunicipalització costi anys i anys”. El regidor s’ha queixat que “s’està posant en joc la sobirania dels plens municipals per decidir quina és la forma de gestionar serveis”, amb concessions “interminables”, algunes fins i tot d’abans de la democràcia. El document també prohibeix els cànons i impostos que realment no serveixen per mantenir el servei i que deriven, ha apuntat Badia, en casos de corrupció com els vinculats a la trama Pokémon, que ja afecta municipis de quatre comunitats. Si finalment s’hagués d’optar per la concessió, estableix un límit per al contracte de cinc anys.A l’Àrea Metropolitana ja hi ha set municipis que han apostat per la gestió pública: Barcelona, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Sant Boi, Sant Adrià, Cerdanyola i Santa Coloma de Cervelló. L’Ajuntament de la capital catalana segueix pendent de la sentència del Suprem, que ha de ratificar o no la sentència del TSJC que va anular l’adjudicació a Agbar del subministrament d’aigua a Barcelona. En tot cas, Badia ha explicat que a l’espera de la decisió del tribunal, de moment estan preparant el model públic de gestió i estudiant diferents aspectes com el repartiment d’actius que s’haurà de produir.