Fermin Muguruza traça a l’Arts Santa Mònica la cartografia de resistències de ‘Black is Beltza’

El músic i activista basc Fermin Mugurza inaugura avui a l’Arts Santa Mònica de Barcelona l’exposició ‘Black is Beltza’, on recrea l’univers de la novel·la gràfica homònima publicada el 2014 amb Harkaitz Cano i Jorge Alderete. L’origen del projecte –amb ramificacions musicals i cinematogràfiques– és l’episodi de censura de què van ser víctimes dos soldats bascs negres l’any 1965, quan els van prohibir de desfilar pels carrers de Nova York amb la resta de la comparsa. A la ficció, Muguruza fa aparèixer aquell i fet històric i alguns altres de les darreries dels anys 1960 que l’han marcat i que dibuixen una ‘cartografia de resistències’.

En paraules de l’activista cultural i col·laborador de Fermin Muguruza, Joni D, en aquest desembarcament, l’exposició és ‘l’epicentre del terratrèmol, que s’estén amb diverses rèpliques algunes de les quals ja han tingut lloc’. Es refereix a activitats lligades a la mostra que es faran aquests dies, com ara la projecció del documentari Héroes invisibles (sobre la participació poc coneguda de soldats negres en la Brigada Lincoln nord-americana que va lluitar a la Guerra Civil espanyola), una classe magistral de dansa agrofunk, una xerrada sobre hip-hop en clau femenina, o la projecció del documentari New Orleans is Beltza.

Pel coordinador d’aquestes activitats, és lògic que el desembarcament de Muguruza a Barcelona tingui forma de teranyina, perquè la seva presència i la seva activitat ‘sempre ha estat així: multidisciplinari en el terreny artístic i present en molts espais’. Complementàriament, Fermin Muguruza ha estat convidat per l’Arts Santa Mònica a fer una residència artística de tres setmanes durant les quals podrà treballar i crear al seu aire.

Muguruza s’ha mostrat emocionat de poder portar aquest projecte a Barcelona, una ciutat amb la qual l’uneixen molts lligams i certa complicitat. ‘Ser convidat a l’Arts Santa Mònica per a fer l’exposició i per a crear coses és un crit contra la censura, perquè a Barcelona sempre hi he estat ben acollit. En canvi, encara avui, quan faig una presentació a l’estat espanyol sóc víctima d’alguna censura.’

Ha dit també que ‘Black is beltza’ exemplifica un moment determinat de la seva vida, en què va necessitar ampliar horitzons més enllà de la faceta musical. ‘Necessitava noves maneres d’expressar l’intent de canviar el món, a través de la creació, i aquí va venir el documentari musical, la cinematografia, el cartellisme i la il·lustració i fins i tot darrerament la dramatúrgia, com heu vist amb l’Albert Pla’ (a Guerra), ha assenyalat.

L’exposició es pot visitar a la planta baixa de l’Arts Santa Mònica fins a final d’agost. Conté, d’una banda, reproduccions a gran escala de vinyetes de la novel·la gràfica, però es complementa àmpliament amb documentació biogràfica seva i també dels episodis i fets històrics que apareixen –més o menys directament– a la novel·la, amb referències principalment a l’any 1967.