Els antecedents de l’imam de Ripoll no consten a cap registre policíac, segons un informe de Mossos

Ni rastre dels antecedents policíacs de l’imam de Ripoll a cap dels registres de la policia. Un informe elaborat per la Comissaria Superior de Coordinació Central dels Mossos d’Esquadra quatre dies després dels atemptats (21 d’agost) posava de manifest que no constava cap detenció per part de cap cos de la policia, tal com ha avançat el diari Ara i ha confirmat l’ACN. En un informe anterior, del 19 d’agost, els Mossos s’havien limitat a assenyalar que Abdelbaki es-Satti no apareixia als arxius dels Mossos. Ara bé, tres dies més tard, tornaven a cercar el nom de l’imam creuant-lo amb les bases de dades de la policia espanyola i la Guàrdia Civil i tampoc no va aparèixer res del seu historial delictiu.

L’imam havia estat detingut el 2010 a Ceuta per haver provat d’introduir 121 quilos d’haixix a l’estat espanyol i va complir condemna a Castelló del 2010 al 2014. Però els Mossos no van rebre pas aquesta informació quan van rastrejar els antecedents delictius d’Es-Satti. En aquell informe, a més, ja l’apuntaven com el cervell de la cèl·lula i deien que havia ‘adoctrinat’ la resta dels joves gihadistes.

Segons l’informe dels Mossos, sembla que es-Satti no va ser mai fitxat per cap policia enlloc de l’estat espanyol, tot i haver estat detingut a Ceuta i empresonat quatre anys per tràfic de drogues. A més, segons consta també al sumari del cas del 17-A, l’imam va mantenir ‘quatre entrevistes policíaques’ mentre era a la presó de Castelló complint condemna. Una d’aquestes, segons confirma la Fiscalia de l’Audiència espanyola, era d’un agent de la intel·ligència espanyola, tot i que assegura que no tenia cap relació amb terrorisme. Tanmateix, no hi ha ni rastre dels antecedents delictius d’Es-Satti als arxius de la policia.

El conseller de l’Interior, Miquel Buch, ja ha qualificat de ‘sorprenents’ les entrevistes a la presó i ha manifestat també que els antecedents policíacs haurien de constar a la base de dades de Mossos. En aquest mateix informe, a més, es recullen diverses declaracions, algunes fetes per integrants de la mateixa cèl·lula. És el cas de Mohamed Houli Chemlal, que va sobreviure a l’exposió d’Alcanar i és en presó preventiva. Houli va reconèixer als Mossos quatre dies després dels atemptats que l’imam era l’encarregat de portar a terme un ‘procés de radicalització’ i que els feia assumir ‘idees extremistes’. L’assenyala com l’ideòleg de la cèl·lula adscrita a Estat Islàmic. Houli Chemlal també va relatar que el dia de l’explosió l’imam era a la casa perquè volia ajudar amb les darreres tasques de fabricació d’explosius abans d’atemptar. A més, va dir que només hi havia una armilla bomba a la casa i que es-Satti havia dit que la volia portar per immolar-se. També va ser el primer moment que va explicar que un dels objectius era la Sagrada Família, entre altres esglésies. També va relatar que el procés de radicalització no es feia únicament a la mesquita sinó que l’imam els duia a casa, on continuava ‘amb la justificació de la violència en nom de l’islam’.

Mocadors vermells i acte cerimonial previ als atemptats
El sumari al qual ha tingut accés l’ACN també recull l’existència d’un ‘element comú’ en tres dels cinc gihadistes abatuts a Cambrils: un mocador de color vermell lligat al coll. Tot i que els altres dos no el portaven en el moment de la mort, els investigadors esmenten la possibilitat que l’haguessin perdut durant els fets, ja que se’n van trobar dos més a l’interior de l’Audi utilitzat en l’atemptat de Cambrils.

L’informe dels Mossos d’Esquadra exposa la hipòtesi que l’ús d’aquesta peça tingui el seu origen en la figura d’Abu Dujana, coetani del profeta Mahoma i considerat un dels Sahabah (literalment ‘companys’, i que fa referència a aquells primers musulmans que van conviure amb el profeta Mahoma i que sovint són considerats per la tradició musulmana com la millor generació de musulmans). Concretament, Abu Dujana és conegut per la tradició islàmica com el ‘guerrer del mocador vermell’ perquè es cobria el cap amb aquesta peça de roba quan entrava en combat. A més, hi ha antecedents en l’ús del mocador vermell en atacs gihadistes, com en els atemptats de París del 13 de novembre de 2015 i els atemptats de l’11 de setembre de 2001 als Estats Units. Diversos indicadors reforcen aquesta hipòtesi, com els elements trobats a la masia abandonada de Riudecanyes, on es van localitzar restes de camises de color vermell que podrien haver servit per a confeccionar els mocadors, a més de passaports cremats, cartes de comiat, entre d’altres, que podrien formar part d’un acte cerimonial conegut com el ‘Camí sense retorn’.