03.05.2018 - 17:00
|
Actualització: 04.05.2018 - 16:59
El Teatre Nacional de Catalunya acaba d’estrenar La importància de ser Frank, d’Oscar Wilde, que es podrà veure fins al 10 de juny a la sala petita. A hores d’ara, ja se n’ha venut una bona part de les entrades.
David Selvas dirigeix aquesta comèdia d’embolics que arrenca quan un noi descobreix que el seu amic l’ha enganyat amb el seu nom. L’obra, definida com una faula, tracta de temes com ara la llibertat, els límits de la hipocresia, la necessitat de portar una doble vida i la recerca de la veritat. Miki Esparbé, David Verdaguer, Laura Conejero, Paula Jornet i Norbert Martínez n’encapçalen el repartiment.
David Selvas i Cristina Genebat s’han encarregat de fer una versió particularment lliure del text d’Oscar Wilde. Expliquen que en volien fer una traducció actualitzada al 2018, però que adaptar Wilde era difícil, perquè n’hi ha prou de canviar una paraula i el text deixa de tenir sentit. Per això van decidir de fer un canvi i que l’actriu Paula Jornet, en comptes d’escriure un diari, compongués i interpretés cançons. D’aquesta manera, durant la funció, s’interpreten set peces musicals originals compostes per Jornet: ‘No són propostes d’un musical clàssic, és una barreja curiosa que va des del pop-rock fins a l’indie’, diu ella mateixa. Les peces inclouen propostes de Selvas, Genebat i Jornet, però també hi ha algun fragment del text original. ‘Ens hem recolzat en les peces per poder anar a uns altres llocs’, explica Selvas.
Per Genebat, tots els personatges són Wilde, perquè és una obra que es belluga poc de la carretera principal en relació amb el text original. ‘És una comèdia que parla de la llibertat’, explica Selvas. De fet, una de les qüestions que aborda aquest conte és com explorar la llibertat per mitjà de l’art i com trencar la idea que no es pot viure més enllà d’allò que hom imagina.
Un dels retrats més àcids i divertits que s’han fet sobre la hipocresia social
Només tres mesos després d’haver estrenat la comèdia, la trajectòria d’Oscar Wilde es va arruïnar sobtadament per la condemna a dos anys de presó, acusat d’indecència per la seva vida privada. L’escriptor, que ja no es va refer d’aquell cop tan dur, havia denunciat sovint la hipocresia d’una societat cada vegada més conservadora i controladora. Una hipocresia que, de manera premonitòria, havia esdevingut protagonista d’aquesta obra mestra sobre els embolics amorosos de dos joves britànics que duen una doble vida, una obra que anticipa algunes de les principals avantguardes del segle XX.
Aquesta és una de les moltes propostes que us oferim per al cap de setmana. Si voleu descobrir-ne més, cliqueu ací.