El TC avala l’acció exterior del govern però li nega les relacions diplomàtiques amb altres països

El Tribunal Constitucional (TC) ha avalat que el Govern faci acció exterior però li ha negat la possibilitat d’exercir relacions diplomàtiques amb altres països. El ple del TC ha estimat parcialment el recurs d’inconstitucionalitat que va presentar el govern espanyol contra la Llei d’acció exterior i de relacions amb a Unió Europea (UE) en considerar que les comunitats autònomes “poden portar a terme activitats amb projecció exterior” però recorda que en tot cas “han de respectar la competència exclusiva de l’Estat en matèria de relacions internacionals”. La sentència ha comptat amb el vot particular concurrent de tres magistrats que tot i estar d’acord amb la resolució no ho estan completament amb l’argumentació jurídica.

En la seva sentència, el TC avala la constitucionalitat de diversos preceptes de la norma impugnats pel govern espanyol, sempre i quan s’interpretin tenint en compte que no envaeixen la competència exclusiva de l’Estat espanyol en matèria de relacions internacionals. En canvi, en considera nuls aquells que atribueixen a Catalunya competències reservades a l’Estat, com els dirigits a promoure relacions bilaterals amb altres països o els que configuren la diplomàcia pública de la Generalitat. La sentència recorda que no tota l’activitat exterior pot identificar-se com a matèria de relacions internacionals i que queda fora de les competències de les comunitats la possibilitat de celebrar tractats, la representació de l’Estat, la creació d’obligacions internacionals i la responsabilitat internacional.

Per saber-ne més: Nova ofensiva del TC que suspèn les ponències de les lleis de desconnexió

Entre els preceptes considerats inconstitucionals, hi ha el del reconeixement del dret a decidir del pobles en considerar que la Generalitat “no té competències per portar a terme el reconeixement del dret a la autodeterminació o a la sobirania de cap poble, ja que aquest tipus de reconeixement només correspon a l’Estat espanyol com a subjecte de dret internacional públic”. Pel que fa a l’establiment de relacions institucionals amb cossos consulars d’estats estrangers presents a Catalunya i a la promoció de consulats en altres països, el TC apunta que es propicia l’assumpció per part de la Generalitat que té una funció representativa a nivell internacional que no li correspon. Afegeix que el fet que la Generalitat es relacioni amb una oficina consular per tal de potenciar les relacions bilaterals “pot suposar un condicionament o una minva de la política exterior d’Espanya”.

Pel que fa a l’impuls de la diplomàcia pública afirma que es planteja “sense respectar” la competència exclusiva en matèria de relacions internacionals ni la funcions de direcció de la política exterior, que recorda que també és estatal. La sentència afegeix que la promoció exterior de Catalunya prevista a l’Estatut “no empara la diplomàcia pública” i apunta que el seu article 200, que fa referència a la promoció de les organitzacions socials, culturals i esportives; es va considerar en el seu dia constitucional en tant que deixava clara “la supeditació de l’acció de la Generalitat” al que estableixi l’Estat. “No sent Catalunya subjecte de dret internacional, no té cabuda pretendre que aquesta comunitat autònoma s’atorgui la capacitat d’establir relacions diplomàtiques”.

Pel que fa als articles considerats constitucionals, menciona l’1, 3 i 4 que possibilita Catalunya a fer acció exterior sempre i quan ho faci dins de les seves competències i sense considerar-se subjecte de dret internacional. Considera també que el fet que en el primer article no hi hagi una menció expressa a les competències exclusives de l’Estat no determina la inconstitucionalitat del precepte però recorda que aquesta s’ha de fer de manera “coordinada” amb Espanya. Tampoc veu inconstitucionalitat en l’expressió ‘com a actor internacional actiu’ recollida a la norma en afirmar que les comunitats “no poden ser subjectes internacionals” però res impedeix que es puguin presentar com a actors internacionals i facin actuacions a l’exterior “quan ho permeti l’Estat i actuant sempre dins del marc de les competències pròpies de les comunitats autònomes”. Afirma també que pot subscriure acords internacionals administratius sempre i quan siguin no normatius” i en coordinació amb l’Estat.