18.03.2019 - 15:14
|
Actualització: 18.03.2019 - 20:14
El Departament d’Educació, gairebé tots els ajuntaments de més de 10.000 habitants, diversos agents de la comunitat educativa i els grups parlamentaris de JxCat, ERC, comuns i PSC, han signat avui el Pacte contra la segregació escolar promogut pel Síndic de Greuge . La principal proposta és un nou decret d’admissió que garanteixi un repartiment més equitatiu de l’alumnat, establint, per exemple, una proporció màxima d’alumnes amb necessitats educatives específiques per centres d’una mateixa zona o la limitació de l’escolarització de matrícula viva a centres d’alta complexitat. El Pacte neix però, sense el suport de tots els partits del parlament (Cs, PP i CUP) ni de la FaPaC ni del principal sindicat del sector, USTEC-STEs.
Dos anys després que el Síndic de Gregues denunciés, en dos monogràfics, la segregació escolar que pateix el sistema educatiu català, s’ha aconseguit donar forma a un Pacte per revertir la situació que el Síndic de Gregues, Rafael Ribó, considera el principal problema de l’educació a Catalunya, i per això, ho defineix com ‘un pas molt ferm’ per superar ‘la manca d’igualtat d’oportunitats actuals’ i creu que és molt ‘esperançador’ de cara al futur.
Amb la signatura d’aquest pacte, el Departament d’Educació es compromet a tirar endavant, tant aviat com sigui possible, diverses mesures per afavorir un repartiment més equilibrat de l’alumnat als diferents centres educatius. En total, es preveu fins a 30 actuacions i 189 mesures per començar a implementar aquesta legislatura. Per això, s’ha posat sobre la taula un nou decret que reguli l’admissió de l’alumnat i que estableixi la proporció màxima d’alumnes amb necessitats educatives específiques que pot tenir un centre d’una mateixa zona, l’oficina electrònica de preinscripció, la publicació de les quotes per part de totes les escoles, i el seu règim legal, i altres exigències de transparència com pot ser les vacants. Per tal de protegir els centres d’alta complexitat, també es preveu que la matrícula viva, aquella que es fa durant el curs i que normalment afecta a aquesta tipologia de centres perquè hi poden quedar vacants, es limiti.
Tot i que el nou decret no podrà estar en funcionament el curs vinent i per tant, la majoria de propostes es començaran a implantar de cara a la preinscripció del curs 2020-2021, hi ha actuacions que es poden anar desplegant com ara una millor detecció de l’alumnat amb necessitats educatives específiques o la limitació de la matrícula viva als centres d’alta complexitat. Per enguany, i seguint les recomanacions del Síndic, ja s’han eliminat els punts complementaris per als celíacs i per haver tingut germans escolaritzats al mateix centre.
El Pacte també vol garantir la gratuïtat total de l’escolarització als centres sufragats per fons públics, evitant les aportacions de les famílies, i per això preveu millorar també el finançament de tots els centres públics i concertats, en funció de la seva coresponsabilitat i amb una aposta més clara per augmentar més els recursos, econòmics i de personal, als centres d’alta complexitat. Per aconseguir aquesta gratuïtat, es preveu crear una comissió d’estudi del cost de la plaça.
Paral·lelament, el pacte també posarà en marxa una comissió que ha d’estudiar altres propostes com per exemple, la viabilitat d’una possible política d’admissió per quotes en funció del nivell d’instrucció o nivell socioeconòmic dels progenitors, o una altra comissió per analitzar mesures efectives de lluita contra la segregació escolar en municipis amb una forta segregació residencial.
Comissió de seguiment
El Pacte contra la segregació neix també amb una comissió de seguiment que haurà de garantir el compliment de les mesures i que aquestes es vagin aplicant conforme a la temporalització del document. Per l’adjunta al Síndic, Maria Jesús Larios, és una comissió per ‘retre comptes’ entre tots els signants del pacte i amb presència de les administracions competents, per tal de fer un seguiment de la seva implementació. Per Ribó. Caldrà comprovar la política del Departament, dels centres educatius, la feina dels grups polítics al Parlament, etc, i defensa que la institució tindrà ‘voluntat molt ferma’ de garantir aquest seguiment, tant si hi ha successió en el seu càrrec.
Signatura al Parlament
El Pacte contra la segregació escolar s’ha signat avui a l’auditori del parlament en un acte amb representants de les administracions, dels municipis, i de e les entitats de la comunitat educativa que l’han avalat. Presidit pel president Roger Torrent, l’acte ha comptat amb una breu presentació dels acords que suposaran aquest document i de la importància de lluitar contra aquesta segregació que, segons el Síndic, és el principal problema de l’escola a Catalunya.
El conseller d’Educació, Josep Bargalló, ha explicat que ja s’està treballant en l’esborrany del nou decret d’admissió, tot i que hi ha una sèrie de mesures, com per exemple, la limitació de la matrícula viva durant el curs a determinats centres, que ja es podran aplicar, si l’ajuntament s’hi avé, el curs vinent. A banda, per Bargalló, en ‘canvi cultural’ que s’ha de produir és entendre que el dret a triar escola permet triar ‘el què’ i no ‘l’amb qui’.
D’entre els parlaments, ha destacat la intervenció d’Atou Turé, membre del col·lectiu d’escoles contra la segregació. Touré ha explicat la segregació com l’experiència de tenir la canalla en ‘bombolles socials allunyades de la realitat’. El col·lectiu, que és una de les entitats representants dels pares que sí que s’han afegit al pacte, ha defensat que els infants s’han de poder conèixer i tenir les mateixes oportunitats i explotar la seva potencialitat. Per això, ha assegurat que es farà seguiment actiu perquè les mesures que es poden començar a implantar siguin possibles.
Els batlles demanen pressupost per complementar les mesures del Pacte
Cinc batlles, amb mesures al municipi per lluitar contra la segregació escolar, han participat a l’acte per explicar les seves experiències puntuals a Vic, Montcada i Reixac, Salt, Sabadell i l’Hospitalet de Llobregat. Els cinc batlles han coincidit en defensar la lluita contra la segregació com una mesura per a la cohesió social i la igualtat d’oportunitats però han reclamant agafar el repte amb correponsabilitat. Per això, han demanat al Departament més inversió en recursos econòmics i humans per als centres escolars i ha assegurat que la signatura del Pacte suposa posar els ciments de tot un edifici que no serà enllestit si no s’hi disposen els recursos necessaris. Núria Marín, batllessa de l’Hospitalet de Llobregat ha defensat que no hi ha d’haver escoles de primera i de segona i ha reclamat una escolarització equilibrada.
Absències al pacte
El Síndic de Greuges ha estat treballant des de finals del 2016 en aquest pacte després de constatar l’alt grau de segregació de les escoles catalanes. Compta amb el suport de bona part de la comunitat educativa i pràcticament tots els ajuntaments de més de 10.000 habitants, amb l’excepció d’Esplugues de Llobregat i Montroig del Camp. D’entre els agents de la comunitat educativa destaca l’absència de la FaPac i del sindicat majoritari del sector de l’educació, USTEC-STEs, i de CGT, així com també dels sindicats i associacions d’estudiants.
El portaveu d’USTEC, Ramon Font, ha manifestat que ‘de pacte no en té res’ perquè falten els principals representants dels treballadors, estudiants i famílies. Consideren que aquesta cord no contribuirà a millorar la segregació escolar ja que aquest aspecte es consolida amb la LEC i l’equiparació de l’escola pública i l’escola concertada, alhora que es posa al mateix nivell la llibertat d’elecció de centre de les famílies amb el drets dels infants. Per això, Font considera que és una manera de ‘rentar-li la cara’ a la llei.
En un comunicat, els agents no signants del pacte han destacat que el pacte no garanteix el dret fonamental de l’educació. Consideren que amb l’acord només hi guanya l’escola concertada i que no s’estableixen mesures eficaces per repartir l’alumnat amb necessitats educatives específiques, ni inclou tampoc, la universalitat i la gratuïtat d’altres serveis educatius com pot ser el servei de menjador, els llibres de text o el material escolar. Per aquestes entitats, entre les quals destaca la FaPaC, principal representant de les famílies, ‘no té sentit’ signar un pacte que no es pot fer complir, ja que consideren que les mesures que es recullen en l’acord ja estan contemplades a la LEC i en els decrets que es desenvolupen.
Malgrat aquestes absències, Bargalló ha volgut ‘posar en valor’ que hi havia representants de l’escola pública i municipis de tots els colors polítics i Ribó s’ha mostrat confiant que ‘els que no hi són, hi siguin aviat’.
