L’obra de Charlotte Salomon, artista silenciada i víctima de l’Holocaust, a Barcelona

L’obra de Charlotte Salomon, l’artista jueva que va ser deportada i assassinada al camp de concentració nazi d’Auschwitz  finalment es pot veure a Barcelona, al Monestir de Pedralbes. L’exposició es titula com la seva gran obra, ‘Vida? O teatre?’, i inclou una àmplia selecció del gran conjunt de guaixos creats durant el seu exili a França, gràcies als quals va superar emocionalment un trauma familiar.

L’artista tenia tan sols vint-i-sis anys quan va ser deportada i assassinada a Auschwitz. La seva vida va estar marcada per l’amor i la mort i una història familiar de patiment que la va conduir a refugiar-se en l’art com a via catàrtica i de salvament.

De fet, ‘Vida? O teatre?’, es va convertir en la seva taula de salvació emocional durant els anys d’exili a França (1940-1942), una època en què no solament va haver de fugir del nazisme, sinó també afrontar el descobriment que la seva mare i la seva àvia s’havien suïcidat. En els 782 guaixos que formen la seva gran obra, Salomon intentar trobar-se a si mateixa, per superar el passat i per mirar de viure un present efímer a les vigílies de l’Holocaust.

L’exposició mostra més de dos-cents d’aquests guaixos, que habitualment es conserven al Jewish Historical Museum d’Amsterdam. Ricard Bru, comissari de l’exposició, remarca que  és una avinentesa excepcional per a poder descobrir l’artista, que no havia estat mai exposada aquí. Segons ha explicat, això és degut a la brevetat de la seva vida, però també a ‘la construcció masculina de la història de l’art’. Aquest oblit històric ha estat el principal motiu per a situar l’exposició al Monestir de Pedralbes. Un dels eixos principals de la programació expositiva del museu són les línies de recerca i divulgació d’estudis de gènere i espiritualitat, especialment de ‘dones silenciades’.

Una artista ‘de primer nivell’
L’obra de Salomon descriu la seva vida, amb elements de ficció, desenvolupant una col·lecció extraordinàriament rica de guaixos on es barreja la música, el cinema, la literatura i el teatre, explica Bru. ‘Amb les seves increïbles capacitats artístiques de beure de l’avantguarda de l’època, va crear una obra en molt poc temps, molt complexa i que defineix molt bé el seu estat d’ànim i les seves ganes de viure’, tota una ironia per a algú que acabava de descobrir la seva autèntica història familiar i que era a punt de ser deportada i assassinada.

‘No és solament una obra sobre una vida de patiment, o sobre amor, o sobre temes de gènere, és una obra en què hi ha un equilibri molt subtil entre molts elements que sumats la converteixen en una obra de primera magnitud, en temps de l’Holocaust i que parlen de tota una època’, entén el comissari. L’exposició al monestir es completa amb un espai separat introductori, a les Sales del Rebostet, per a emmarcar la figura i l’obra de Charlotte Salomon. Es poden veure dos audiovisuals que sintetitzen la seva vida a Berlín (fins el 1938) i a França (1938-1942). També es poden veure uns interactius que aprofundeixen aspectes de la seva obra principal que dóna nom a la mostra.