‘Ni aquí ni enlloc’: el recorregut artístic per l’obra de Domènec que proposa el Macba

El Museu d’Art Contemporani de Barcelona (Macba) acaba d’estrenar l’exposició ‘Ni aquí ni enlloc‘ de l’artista visual Domènec. La mostra, que es podrà veure fins l’11 de setembre, aplega vint obres realitzades des de final dels anys noranta fins a l’actualitat i inclou algunes peces més recents. ‘Ni aquí ni enlloc’ és una proposta crítica respecte del projecte modern, dóna veu als protagonistes, als discursos no oficials i defuig els relats dominants per tal de restituir la memòria.

Domènec explora qüestions com ara la distància entre les utopies i les realitats socials, l’especulació sobre la dimensió pública de l’arquitectura i els preceptes ideològics que la determinen, sobre quins són els mecanismes socials i històrics i què els interfereix i sobre què condiciona la memòria o l’oblit. En aquest recorregut, l’artista proposa una recerca i un assaig crític que es materialitza en forma d’escultures, instal·lacions, fotografies, vídeos o intervencions en l’espai públic.

L’exposició repassa la trajectòria de l’artista a partir de la recerca i la investigació que ha fet Domènec mateix. Els treballs es complementen entre ells i comparteixen un fil conductor que, segons explica ell, consisteix a fer reflexionar sobre els intents de construir formes de vida en comú. Per això hi ha reflexions sobre l’habitatge social, els projectes urbanístics i sobre els intents de construir formes de vida alternatives.

Domènec explica que vivim en una societat basada en els diners, el negoci, l’acumulació de capital i la propietat privada i que l’enriquiment d’algunes persones emmena a desigualtats molt grans. Com que els drets fonamentals no són garantits per a tota la població, apunta que des de mitjan segle XIX hi ha hagut intents de resoldre aquests problemes, que actualment es mantenen latents. ‘Analitzo i estudio els diferents intents’, diu.

Entre les peces que s’exposen hi ha Voyage en Icarie, que remet a les idees del socialista utòpic Étienne Cabet; 24 hores de llum artificial, on reprodueix una habitació del lluminós hospital de Paimio, a Finlàndia, però la transforma en una estança cega i inhòspita. També s’hi destaca Interrupcions. 10 anys, 1.340 metres, que fa referència a dos edificis de Barcelona: la casa on va morir el poeta Joan Salvat-Papasseit i el dispensari antituberculós del Raval dissenyat pel GATCPAC. Real Estate és una instal·lació que revela fins a quin punt l’arquitectura i l’urbanisme formen part d’una estratègia de guerra. I Audiència pública és una recreació de la cabina dissenyada per protegir la seguretat d’Adolf Eichmann, tinent coronel de les SS, durant el seu judici a Jerusalem el 1967.

Una intervenció al Pavelló Mies van der Rohe
En el marc de l’exposició també es pot veure fins el 6 de maig la instal·lació L’estadi, el pavelló i el palau, al Pavelló Mies van der Rohe. La intervenció proposa una imatge contraposada a la que es té de la muntanya de Montjuïc en el context de l’Exposició de 1929. Concretament, s’hi reivindica l’aparició de barris sencers fruit del flux migratori atret per aquell esdeveniment. Domènec aprofita la instal·lació per recordar la utilització d’instal·lacions com ara l’Estadi Olímpic, el Pavelló de Bèlgica i el Palau de les Missions com a lloc d’internament per a persones sense recursos. És per això que al Pavelló Mies van der Rohe l’artista ha col·locat tovalloles esteses que fan entendre que en aquell espai hi viuen persones.