07.02.2017 - 15:19
|
Actualització: 07.02.2017 - 15:39
La consellera de la Presidència i portaveu del govern, Neus Munté, ha advertit aquest dimarts al govern espanyol que l’executiu català ‘no renuncia a cap defensa’, dins o fora de l’estat espanyol, davant dels incompliments ‘reiterats i acreditats’ de sentències fermes del Tribunal Constitucional i del Suprem favorables a Catalunya. El govern calcula que són 34 casos, entre els quals destaquen les sentències en l’àmbit de beques universitàries, en la concessió de subvencions a càrrec del 0,7% de l’IRPF, en medi ambient o en el cas d’ajuts a museus, espais escènics i comunicació cultural. El govern les situa al ‘llistat de matèries’ per discutir amb l’estat espanyol sense rebre’n tampoc resposta. ‘Si no existeix resposta, deu ser que no volen complir amb aquestes sentències o compromisos’, ha apuntat la portaveu del govern en roda de premsa.
La portaveu del govern ha assegurat que no renuncien a recórrer més enllà dels tribunals de l’estat espanyol i que estudien en cada cas el recorregut que pot tenir el procés judicial. ‘És evident que no ens quedem aquí […] No renunciem a cap defensa ja sigui a nivell de l’estat espanyol, o fora de l’estat espanyol, quan es produeixen incompliments reiterats i acreditats’, ha advertit Munté.
En aquest sentit, ha apuntat que s’ha valorat ‘en alguna ocasió’ presentar un incident d’execució davant del TC però ha defensat alhora abordar cada matèria amb les seves peculiaritats. En aquest sentit ha apostat per l’estratègia de valorar-ho conjuntament amb entitats com la Taula del Tercer Sector, a banda dels serveis jurídics, per ‘si les accions a emprendre per part de la Generalitat defensant les competències i l’actuació d’aquetes entitats no pugui girar-se en contra i perjudicar-les indirectament’. Segons ha detallat el govern, en beques universitàries s’incompleixen tres decisions fermes i ‘ja fa més de 20 anys que l’Estat incompleix la llei en matèria d’ajuts a l’estudi. L’última sentència del TC, del maig 2016, torna a exigir el traspàs de les beques a la Generalitat, fet que permetria ampliar els ajuts als estudiants en 150 milions d’euros. ‘S’utilitza sovint el recurs amb presumpta desobediència del govern quan és el govern de l’estat espanyol qui acumula 34 sentències fermes’, ha recriminat Munté en el cas de la legalitat espanyola.
El govern també es queixa de l’incompliment en la gestió descentralitzada de subvencions –la distribució i gestió dels ajuts correspon a les comunitats segons les sentències. En aquest sentit, Munté ha posat sobre la taula 24 sentències de caire social. L’última, al gener sobre el 0,7% de l’IRPF. Segons el govern ‘cada any les entitats catalanes i per tant les persones vulnerables a les que atenen deixen de rebre aproximadament 20 milions d’euros anuals’. En medi ambient, el govern xifra en tres l’incompliment de sentències i en cultura n’hi ha quatre en matèria d’ajuts a museus, espais escènics i comunicació cultural. La Generalitat també considera que els incompliments de l’estat espanyol ‘s’estenen’ a la legalitat europea per exemple amb resolucions al Parlament Europeu sobre pobresa energètica. També ha posat sobre la taula que el gener el Tribunal de Justícia Europeu va ‘tornar a qüestionar la protecció del consumir’ en la nova llei hipotecària – el 2015 Europa va obligar Espanya a modificar la de 1986. Per això, el govern es queixa que la Llei de l’habitatge catalana hagi estat impugnada davant del TC perquè ‘no s’adapta a la llei espanyola’.
Incompliments de compromisos
El govern també ha llistat els incompliments en compromisos adquirits per part de l’estat espanyol: és el cas del model de finançament, o el finançament ‘insuficient’ per a la llei de la dependència. L’executiu català també destacat que l’estat espanyol no acata amb el compromís d’acollida de refugiats amb la UE ni amb la Disposició Addicional Tercera de l’estat espanyol: els 3.808 milions d’euros pendents d’invertir a Catalunya ‘d’acord amb el seu pes econòmic i d’acord amb l’estat espanyolut’.
‘La manca de compliment en els compromisos assumits amb Catalunya contrasta amb la rapidesa i agilitat quan es tracta d’actuacions relacionades amb el procés català’, ha afegit Munté en posar sobre la taula la llei de consultes o el decret de convocatòria del 9-N.
