02.05.2018 - 17:30
|
Actualització: 02.05.2018 - 20:45
El Centre Delàs d’Estudis per la Pau calcula que la despesa militar de l’estat espanyol en termes reals serà de 20.194 milions d’euros el 2018, un 6,87% més respecte al 2017, quan va ser de 18.897 milions. Són dades provisionals d’un informe que es publicarà en els dies vinents i que està elaborant l’expert en aquest àmbit Pere Ortega, però que el Centre Delàs ha avançat avui en una roda de premsa amb diverses entitats per a culminar la Campanya Global per la reducció de la Despesa Militar.
La despesa en termes reals inclou partides ‘amagades’, com ‘els crèdits a la recerca i desenvolupament (R+D) militar, que provenen del Ministeri d’Indústria; les despeses de les operacions militars a l’exterior, que es paguen amb fons de contingència, i altres com les pensions de guerra’, ha assenyalat Jordi Calvo, del Centre Delàs. En el marc de la campanya, un centenar d’entitats de 35 països exigeixen als governs i aliances, inclosa l’OTAN, que redueixin un 10% la despesa militar en l’any vinent i fan una crida a la societat civil per ‘aixecar-se’ contra la indústria de la guerra, l’exportació d’armes i el negoci que en resulta, segons recull la declaració de la campanya publicada avui.
‘El negoci de la gerra es basa en el comerç d’armes i en la recerca del poder, domini i estructures de la masculinitat que acaben en morts civils’, denuncien les entitats en el comunicat. La campanya, que va començar a mitjans d’abril, ha estat impulsada per l’International Peace Bureau i coordinada pel Centre Delàs.
El total de la despesa militar mundial va arribar als 1.739 bilions de dòlars el 2017, un 1,1% més en termes reals respecte al 2016, segons l’estudi de l’Stockholm International Peace Research Institute (SIPRI), que també s’han publicat aquest dimecres. Segons publica el SIPRI, la despesa militar de la Xina va tornar a créixer el 2017, en una tendència a l’alça mantinguda durant més de dues dècades. La despesa de Rússia va caure per primera vegada després del 1998, mentre que la dels Estats Units es va mantenir constant per segon any consecutiu.
La campanya demana ‘un moviment global contra la despesa militar’
La declaració que culmina la campanya destaca que per ‘lluitar contra el negoci de la guerra i l’exportació d’armes’ es necessita fer créixer ‘un moviment global contra la despesa militar’, ‘una perspectiva d’igualtat de gènere’ i que la societat civil agafi ‘el futur amb les seves mans’. ‘Els fons militars s’han de redirigir urgentment cap a necessitats humans’ i ‘objectius sostenibles’, demanen el centenar d’entitats en la declaració.
En el marc d’aquesta iniciativa internacional, també s’han celebrat aquest dimecres rodes de premsa a Berlín, Hèlsinki, Sydney i Tòquio. Pere Brunet, de l’equip coordinador de la campanya, ha advertit que la guerra és un ‘gran negoci’, això vol dir que hi ha agents que s’estan ‘enriquint, i molt, a partir d’aquesta despesa, com són el complex militar industrial, grans corporacions internacionals, la banca i el negoci privat de militarització de fronteres dels darrers anys, entre altres’. ‘Aquest negoci degrada els conflictes; mata persones, la majoria civils, i destrueix el planeta perquè contribueix al canvi climàtic’, ha reblat Brunet.
Més despesa militar no contribueix a una major seguretat
En la roda de premsa, a la seu de Lafede.cat – Organitzacions per a la justícia global, hi han participat representants d’altres entitats pacifistes com a mostra de suport a la campanya. El director de FundiPau, Jordi Armadans, ha assenyalat que si bé la creixent despesa militar es justifica en pro d’una major seguretat, ‘ens podem preguntar si el món és avui més segur’.
En la mateixa línia s’ha expressat Felipe Daza, de Novact – Institut Internacional per l’Acció Noviolenta, que ha negat l”eficiència de la despesa militar per construir la pau’. La directora de la Lafede.cat, Pepa Martínez, també ha subratllat que el ‘món ens demostra dia a dia que no funciona’ la despesa militar. L’activista David Fernàndez ha denunciat la ‘perversió dissenyada i planificada’ per justificar aquesta despesa i l”opacitat’ de la informació relacionada amb la indústria militar.
El director de Justícia i Pau, Eduard Ibáñez, ha afirmat que la campanya és ‘molt necessària’, ‘oportuna’ i ‘urgent’ per ‘tornar a situar en l’opinió pública l’exigència del desarmament’ i ha assenyalat que les armes ‘expressen el pitjor de la condició humana, la por i la violència’ i que així ‘no es pot construir res’, sinó que s’ha de fer ‘des del respecte, el diàleg i la no-violència’.
