La defensa de Cuixart aporta imatges de vídeo que desmunten l’acusació de la jutgessa

El recurs presentat per la defensa del president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, per demanar-ne la llibertat inclou material videogràfic que demostra que el 20 de setembre, en la concentració davant el Departament d’Economia, ‘en tot moment va fer crides a la mobilització pacífica’ i que va demanar ‘expressament respecte pels Mossos i membres dels cossos de seguretat de l’estat’ i que qualsevol persona violenta fos aïllada. També demostra, segons l’advocada, Marina Roig, que va intervenir per aconseguir que la Guàrdia Civil sortís de la conselleria. L’advocada va presentar el recurs a la sala penal de l’Audiència espanyola ahir al vespre.

Sobre els fets en què la jutgessa basa el delicte de sedició, a banda el material videogràfic la defensa també aporta proves que demostren que la mobilització a la conselleria la van convocar un grup nombrós d’entitats i que, per tant, la protesta forma part ‘d’un moviment social més ampli’. I afegeix: ‘L’objectiu era protestar i no pas impedir les entrades i escorcolls.’ Cuixart, apunta el recurs, no va impedir ni va instar a impedir els escorcolls.

No hi ha risc de fugida ni de destrucció de proves
Pel que fa als riscs que addueix la jutgessa per a justificar l’empresonament, el text diu que el risc de fugida no té justificació perquè el president d’Òmnium ‘té feina i domicili conegut’. Aquest fou justament l’argument de la jutgessa per a desestimar el risc de fugida del major Trapero. ‘Per tant, per un principi d’igualtat, en la mateixa causa i condicions, s’ha d’aplicar el mateix criteri’, manté l’advocada.

Pel que fa al risc de destrucció de proves, resulta que el fiscal no el va al·legar en la demanda de presó. ‘Si el fiscal no ho diu, la jutgessa no pot al·legar aquesta possibilitat’, conclou. Finalment, en referència al risc de reiteració de delicte, el text del recurs recorda que la jutgessa Lamela no concreta a què es refereix en la interlocutòria d’empresonament.

Òmnium Cultural ha difós un vídeo amb imatges que formen part del material que s’ha adjuntat al recurs: