03.02.2017 - 16:42
|
Actualització: 03.02.2017 - 17:26
La universalitat, l’humanisme i la solidaritat que va exhibir Barcelona durant els Jocs Olímpics i Paralímpics del 1992 han reviscut aquest divendres en l’acte al Saló de Cent de l’ajuntament que ha donat el tret de sortida al 25è aniversari. Polítics i autoritats de l’esport han identificat aquests valors com el ‘llegat inesborrable’ d’uns Jocs que van significar un abans i un després per a la ciutat i per a l’olimpisme. La batllessa, Ada Colau, ha apel·lat al ‘projecte col·lectiu’ de Barcelona’92 en una ciutat que es vol projectar al futur ‘justa i solidària’. Pel que fa al programa d’actes del 25è aniversari, el consistori l’ha obert al teixit esportiu de la ciutat perquè hi aporti les seves activitats, tant les habituals com les creades especialment per a l’ocasió, que rebran suport institucional i que es publicaran en el web de la commemoració. De moment, s’han anunciat conferències, activitats escolars i festes. En els propers mesos, les institucions responsables de l’aniversari aniran anunciant els altres actes de reconeixement.
Els representants polítics i de l’olimpisme espanyol que han pres la paraula aquest divendres per iniciar la commemoració del 25è aniversari dels Jocs Olímpics i Paralímics han coincidit a reivindicar-los com ‘un punt d’inflexió’ per a la ciutat. I també com un referent per al moviment olímpic. Entre tots, han reconstruït l”emoció col·lectiva’ que es va viure l’estiu del 1992 -també ja abans- i que va cristal·litzar en la trajectòria de la fletxa d’Antonio Rebollo i l’encesa del peveter el 25 de juliol de fa 25 anys.
L’Ajuntament ha volgut traslladar el batec popular dels Jocs a la programació de l’aniversari i ha obert un web (barcelona.cat/25anysolimpica) que farà de paraigua dels actes esportius que s’hi vulguin sumar. Les entitats i organitzacions rebran suport institucional, que es concretarà sobretot amb material gràfic dels 25 anys. El web també publicarà els actes oficials, alguns dels quals ja es poden consultar, com una festa a l’Anella Olímpica l’11 de juliol. També se celebrarà un acte de reconeixement al CAR de Sant Cugat.
De moment, però, les institucions que col·laboren en la commemoració –l’Ajuntament, la Diputació de Barcelona, la Generalitat, el Comitè Olímpic Espanyol (COE), el Comitè Paralímpic Espanyol (CPE) i el Consell Superior d’Esports (CSD)- han donat pocs detalls del programa, perquè prefereixen reservar-se sorpreses per anar-les desgranant al llarg de l’any.
Sí que han avançat que la Zurich Marató de Barcelona, el 12 de març, reunirà a la línia de sortida sis mítics atletes medallistes del 92 i que, dies abans, l’Expo Sports acollirà una exposició retrospectiva de la prova a l’estand de l’ajuntament.
La consellera de la Presidència, Neus Munté, ha avançat que Barcelona acollirà, el 10 i 11 d’abril, una reunió de la comissió de solidaritat del Comitè Olímpic Internacional (COI) per donar impuls els valors de ‘pau, civisme i solidaritat’.
Conferències, reedició de la revista municipal i informació històrica als 22 equipaments
També s’han programat conferències, taules rodones i activitats escolars. El primer acte del programa és una conferència del cicle ‘Ciutat i Olimpisme’, el proper dimecres al Born Centre de Cultura i Memòria, amb el títol ‘Els jocs entre bastidors’. Aquest dia també es presentarà la reedició de la revista municipal que es va publicar aleshores.
Les altres conferències del cicle seran: ‘Les dones en els Jocs Olímpics de Barcelona’92. El tractament de les atletes en els mitjans de comunicació’ (15 de març); ‘El voluntariat de Barcelona’92: del procés de selecció a les històries de vida del voluntariat’ (5 d’abril); ‘Els Jocs Paralímpics de Barcelona’92’ (10 d’octubre); ‘Els Jocs Olímpics al 2017: el paper de les ciutats en el segle XXI’ (26 d’octubre).
En el marc de la commemoració, els 22 equipaments esportius que van ser seus olímpiques i paralímpiques estaran senyalitzats amb informació sobre el que van viure aquell any.
El logotip dels 25 anys
Una altra de les iniciatives de la commemoració ha estat la creació d’una imatge del 25è aniversari per part de Josep Maria Trias, que va ser l’autor del logotip dels Jocs Olímpics i Paralímpics. Seleccionat el desembre del 87, el logotip del 92 representa una persona, dibuixada amb dos traços senzills i amb un punt; amb els braços estirats en senyal d’alegria o de victòria i saltant sobre una tancada formada per les cinc anelles olímpiques. En el cas dels Jocs Paralímpics, el traç vermell que simulava les cames es va substituir per un cercle que representava una cadira de rodes.
El creador d’aquests logotips ha destacat en l’acte al Saló de Cent que va concebre ‘un símbol universal’ en què tothom s’hi pogués veure reflectit i que representés la persona. ‘Al final, ni l’estadi ni les grans construccions pertanyen a les persones’, ha apuntat Josep Maria Trias, que ha qualificat aquest símbol d”humà’, ‘esportiu’, ‘dinàmic’ i ‘popular’.
L’Ajuntament reivindica el model cívic dels Jocs
En l’acte d’aquest divendres al Saló de Cent, ple de personalitats polítiques i del món de l’esport, Colau ha assenyalat que Barcelona va viure ‘un punt d’inflexió en la seva projecció internacional’ i com a ‘model de societat cívica’. La ciutat es va saber convertir en ‘un projecte col·lectiu cap endins i cap enfora ‘. La batllessa ha reivindicat aquest llegat per entomar ‘amb valentia els reptes del món contemporani’. ‘Mai les institucions ho podran fer soles, per molt que hi bolquin pressupostos i es coordinin entre elles’, ha afegit.
La batllessa també ha destacat el ‘sentiment d’orgull’ que van significar els Jocs i ha recordat la transformació urbanística de la ciutat, així com la xarxa d’equipaments de primer nivell i l’augment de la pràctica esportiva a nivell popular.
El tinent d’alcalde de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència, Jaume Asens, ha expressat que Barcelona es va descobrir ‘exigent’, ‘compromesa’ i de ‘ciutadans actius’, ‘com hem vist ara amb una ciutat disposada a rebre els refugiats’. També n’ha destacat el ‘model organitzatiu que molts han intentat imitar amb més o menys èxit’. Asens ha recordat la ‘fraternitat’ que Barcelona ja havia viscut el 1936 quan va organitzar els Jocs Populars -frustrats pel cop d’estat-, després que el COI atorgués les Olimpíades a l’Alemanya nazi.
‘Volem que la commemoració serveixi també perquè els discursos de l’odi, la xenofòbia i el racisme estiguin lluny del món de l’esport i més en un moment com l’actual’, ha assenyalat Asens, que també ha celebrat que la ciutat recuperés la muntanya de Montjuïc i el front marítim. ‘Ens vam reconciliar amb el mar. Una ciutat que mira el mar és que mira el futur amb esperança’, ha expressat. Asens ha agraït l’esforç de totes aquelles persones que van fer possible el somni olímpic, especialment l’alcalde d’aleshores, Pasqual Maragall.
La Generalitat apel·la a la ‘cooperació’ entre administracions i a una ‘societat acollidora’
Munté ha demanat ‘mantenir l’esperit de cooperació’ de les administracions i les institucions, que van ‘fer pinya per organitzar, per celebrar, els millors Jocs de la història’. ‘Barcelona es va transformar, es va mostrar al món com a capital d’un país i va representar de manera magnífica una identitat, una cultura i una llengua pròpia, que va ser oficial als Jocs’, ha manifestat Munté, que ha continuat: ‘Va ser una societat acollidora, il·lusionada i defensora de la pau’.
‘Són els Jocs de tots. Administracions, entitats i societat vam anar a l’una, amb la força immensa que dona una il·lusió compartida’, ha afirmat la consellera, que també ha subratllat que els Jocs del 92 són els d”un país que es va bolcar en la capital i en què arreu del territori es va viure el mateix sentiment excepcional’ i, a la vegada, ‘una capital que va compartir tot el protagonisme amb les quinze ciutats que en van ser subseus’.
La presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa, ha coincidit a ressaltar que els Jocs van tenir una ‘gran descentralització’ que va permetre diverses ciutats sentir-se’m ‘partícips’ i ha destacat l”acció fonamental’ del CAR de Sant Cugat. ‘Representa l’iceberg del que es produïa arreu del territori i l’oportunitat d’arribar a l’elit’, ha explicat Conesa, que també és la batllessa del municipi vallesà.
Barcelona’92: un abans i un després en el món olímpic i paralímpic
José Peruana, representant del COI, ha afirmat que tots els membres d’aquesta organització continuen veient Barcelona’92 com ‘un abans i un després en el moviment olímpic’. Hi ha coincidit el president del COE, Alejandro Blanco: ‘Barcelona segueix present en cada reunió, en cada campionat i en cada esdeveniment. Tothom en parla amb passió i orgull’. ‘És el sentiment d”Amigos para siempre’. Tots junts vam recórrer el camí en la mateixa direcció’, ha afegit. El president del CSD, José Ramon Lete, s’hi ha referit com un ‘esdeveniment històric, per a la ciutat i per a Espanya com a país’ i una ‘gran revolució en l’esport’.
Miguel Sagarra, del Comitè Paralímpic Internacional, ha destacat que els Jocs de Barcelona van ser ‘modèlics: mateix comitè organitzador, mateixes instal·lacions; per primera vegada es van tenir en compte les necessitats especials dels nostres esportistes, sobretot en accessibilitat i comunicació’. Miguel Carballeda, del CPE, ha afirmat que Barcelona’92 ‘va canviar la percepció de la ciutadania cap a les persones amb discapacitat’.
Les autoritats olímpiques i Munté també han recordat el president del COI del 1980 al 2001, Joan Antoni Samaranch, com la figura clau per portar els Jocs a Barcelona.
