La justícia espanyola ja assumeix la doctrina d’Estrasburg i arxiva una denúncia per haver cremat fotografies del rei espanyol

L’Audiència espanyola ha arxivat la denúncia contra una activista que el 13 de març va participar en la cremada massiva de fotografies del rei espanyol a Banyoles per celebrar la sentència del Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) que resolia que calar foc a imatges del monarca és emparat per la llibertat d’expressió. Així doncs, la justícia espanyola ja ha fet seva la doctrina d’Estrasburg, que fa dos mesos va condemnar Espanya per haver multat dos joves per aquest motiu el 2007.

Ara el jutjat central d’instrucció 5, amb seu a l’Audiència espanyola, subscriu els arguments del TEDH i conclou que els fets denunciats pels Mossos d’Esquadra –que en un atestat identificaven una de les activistes de Banyoles– van ser una ‘expressió simbòlica per mostrar satisfacció per la sentència’ i s’emmarcava dins una protesta que no va incitar a l’odi.

El mateix dia que la sentència del TEDH concloïa que cremar fotografies del rei d’Espanya és emparat per la llibertat d’expressió i descartava que es pogués argumentar que incitava a l’odi, un centenar de persones es van concentrar a Banyoles i en més municipis per celebrar-ho. Durant l’acte, que es va fer a les vuit del vespre, van fer una cremada en massa d’imatges de membres de la família reial borbònica.

Un atestat policíac, remès a l’Audiència espanyola pel fet de considerar que els activistes podien haver comès un delicte contra la corona, identificava una de les participants en la protesta. Ara, tanmateix, el jutjat considera que no hi ha delicte i arxiva la denúncia. La interlocutòria subscriu així els arguments desplegats per Estrasburg, que obliga Espanya a indemnitzar els dos joves condemnats per l’Audiència –en una sentència que després va confirmar el Tribunal Constitucional espanyol– per haver cremat fotografies de Juan Carlos I com a protesta per la seva visita a Girona.

La interlocutòria argumenta que el fet que el rei ocupi una posició de ‘neutralitat en el debat polític, una posició d’àrbitre i de símbol de la unitat de l’estat’ no evita que sigui exposat ‘a qualsevol crítica en l’exercici de les seves funcions oficials o, com és el cas, com a representant que simbolitza el règim monàrquic’. Per això, afegeix, qüestionar la legitimitat del cap d’estat i de la forma de govern s’inclou ‘en el debat públic d’interès general’, malgrat que, per fer-ho, els activistes recorrin a ‘una certa dosi d’exageració o provocació’. Segons el jutjat, aquesta crítica és emparada per la llibertat d’expressió sempre que no sobrepassi límits, com ara posar en risc la seguretat de la convivència democràtica, usar la violència, que el discurs generi odi o discriminació i que es facin servir expressions ‘feridores o vexatòries’.

Tots aquests supòsits els descarta ara l’Audiència espanyola, que diu que és imprescindible tenir en compte un seguit d’aspectes del pronunciament d’Estrasburg. La interlocutòria exposa, en primer lloc que, tal com diu el TEDH, un acte d’aquesta mena s’ha d’interpretar com ‘una expressió simbòlica’. ‘L’escenificació, encara que hagi portat a cremar una imatge, és una forma d’expressió d’una opinió’, explica. I diu que és necessària per a exercir ‘el pluralisme, la tolerància i l’esperit d’obertura sense els quals no existiria una societat democràtica’. El segon i tercer arguments van encaminats a descartar que cremar fotografies del rei espanyol es pugui interpretar com una incitació a l’odi o a la violència.

‘No es tractava d’un atac personal dirigit contra el rei d’Espanya que tingués com a objectiu menysprear o vituperar la persona, sinó una crítica a allò que representa com a cap d’estat i símbol de les forces que, segons els encausats, havien ocupat Catalunya’, diu, en sintonia amb els fonaments del TEDH. Per això, i a banda de referir-se a la sentència europea en el cas dels dos activistes inicialment condemnats, conclou que en el cas de la cremada en massa de fotografies a Banyoles aquests arguments són ‘encara més evidents’ perquè la protesta es va convocar precisament per ‘celebrar el pronunciament judicial del TEDH’. I, a més, per subratllar que Estrasburg havia considerat que l’Audiència espanyola havia ‘violat la llibertat d’expressió dels autors dels fets anteriors’.