És necessària l’ampliació de l’aeroport de València?

La mare de Maria Ángeles Sánchez viu al barri de Sant Jeroni de Quart de Poblet, però és com si ho fes dins la pista de l’aeroport de Manises. Quan obri la finestra per estendre la roba té la sensació que té els avions a tocar dels dits. La ruta d’enlairament i aterratge dels avions passa per damunt casa seua i per damunt dels prop de cent cinquanta mil veïns de Manises, Aldaia, Quart de Poblet, Xirivella i Riba-roja del Túria. Fa anys que batallen per aconseguir que l’aeroport configure els vols d’una manera que no els afecte tan directament, i ara la notícia que Aena preveu d’ampliar-lo els ha fet reaccionar i s’han unit en una plataforma veïnal. Han començat una campanya per a arreplegar signatures i han presentat mocions als ajuntaments per a demanar que no s’amplie l’aeroport.

Compromís també va fer pública la seua oposició a qualsevol projecte d’ampliació tot al·legant que perjudicaria els ecosistemes i la biodiversitat del País Valencià.

El batlle de Manises, prudent

Un dels ajuntaments on s’ha aprovat una moció contra l’ampliació és el de Manises mateix. Hi van votar a favor el PSPV, APM, Compromís i Podem. PP i Vox hi van votar en contra. El batlle, el socialista Javier Mansilla, està convençut que, de moment, l’ampliació no es farà. Li demanem si n’ha parlat amb el ministre de Transports espanyol, Óscar Puente, del seu mateix partit. “Tant el ministeri com la delegació del govern m’han traslladat que tinguem paciència i prudència. Això no és una decisió política. Això no ho decideix ni el president Mazón ni el ministre Puente. Això es fa amb informes tècnics que valoraran i veuran quina és la necessitat i quina mena d’ampliació es farà a mitjà o a llarg termini”, diu. Els altres ajuntaments que han aprovat declaracions en el mateix sentit que Manises són Quart de Poblet i Xirivella.

Les xifres de la Cambra de Comerç

El president, Carlos Mazón, ha aprofitat políticament l’anunci que va fer, fa unes setmanes, Maurici Lucena, president d’Aena, quan es va despenjar parlant de l’expansió d’una sèrie d’aeroports, entre els quals, el de València. En un primer moment, va demanar més concreció a Aena, però, sense perdre gens de temps, va demanar informes a la Cambra de Comerç de València perquè li donaren arguments i quadres i diagrames per a defensar les bondats de les expansions dels aeroports. Fa uns dies, la cambra, que presideix José Vicente Morata, va organitzar un acte per a presentar els resultats de l’estudi. Hi havia el president Mazón, la batllessa de València, María José Català, i les conselleres de Medi Ambient i d’Innovació i Turisme, Salomé Pradas i Núria Montes.

I les dades són aquestes. Segons Aena, l’any 2023, l’aeroport de València va operar 81.000 aterratges o enlairaments, i va batre un rècord i per les instal·lacions van passar 9,9 milions de passatgers. El 71% anaven a països diferents de l’estat espanyol o en venien. Itàlia, França, Alemanya, el Regne Unit i els Països Baixos s’enduen la bandera.

Els càlculs de la Cambra de Comerç de València diuen que la capacitat de l’aeroport, tal com és configurat ara, és de deu milions i mig, per tant, és a mig milió de passatgers d’arribar al límit. Ells van fer servir la paraula “saturació”. I, segons els seus papers, aquest màxim ja se superarà enguany. La pròxima fita la situen l’any 2030 i preveuen que es podria arribar als 17 milions de passatgers. Això, és clar, només podria passar si l’aeroport tingués més capacitat. I l’estimació anava més enllà per dir que els anys vinents es podria arribar als 20 milions de passatgers.

La cambra trasllada la xifra de viatgers a milions d’euros i a llocs de feina i els comptes que els ixen són els següents. Si l’aeroport no s’amplia, l’economia valenciana deixarà de guanyar 933 milions d’euros anuals i es deixaran de crear 17.000 llocs de feina també cada any.

Amb aquestes dades, el president Mazón, que el mes de gener va dir que aspirava a fer que cada any visitassen el País Valencià trenta milions de turistes, diu que cal ampliar l’aeroport i que està molt content d’haver eixit del terreny del conformisme d’abaixar els braços i la docilitat, i que en pocs mesos ha aconseguit que el govern d’Espanya autoritze l’ampliació de l’aeroport.

La contaminació acústica

Totes aquestes previsions i estratègies de la Cambra de Comerç es van fer sense tenir en compte els objectius de l’agenda 2030 de reducció d’emissions, ni tampoc les conseqüències que podria tenir per al País Valencià una arribada tan multitudinària de visitants quant a massificació. La batllessa de València, María José Català, està absolutament d’acord amb l’ampliació, tot i que la ciutat és enguany la capital verda europea i ha de complir una sèrie de requisits ambientals.

En aquest sentit, José Luis Sanz, president de la Federació d’Associacions de Veïns de Xirivella, que forma part de la plataforma contra l’ampliació de l’aeròdrom, recorda les manifestacions tan nombroses de les Illes Canàries. “Els avions expulsen una quantitat de gasos d’efecte hivernacle molt gran. No s’hi val tot, i les coses s’han de pensar. El turisme està molt bé, és una font d’ingressos, però també és veritat que a les Canàries hem vist l’oposició que hi ha al turisme massificat i tan depredador, que arriba a tenir efectes molt nocius per a les persones i el medi ambient”, diu en declaracions a VilaWeb.

Els veïns parlen de contaminació atmosfèrica i també acústica. María Ángeles Sánchez, que apareix fotografiada al principi d’aquest reportatge en la finestra de casa la seua mare, explica que el soroll és continu i que tenir les finestres obertes és una mena de tortura. En el seu cas, Aena s’ha fet càrrec de la insonorització acústica del seu pis i d’uns altres on, segons els mesuraments, se supera el nivell màxim de decibels permesos. “Així i tot, si la finestra dóna a la part on la meua mare té el pis, encara se sent moltíssim. A l’estiu, si estàs asseguda al menjador mirant la televisió, quan passa un avió no pots sentir res. Són molt continus.” Amb tot, això de l’aïllament de les finestres no és una solució sostenible. “No podem tenir l’aire condicionat engegat tot el dia, no ens ho podem permetre econòmicament. El posem a estones, però també has d’orejar la casa i has d’obrir”, diu, i lamenta la possibilitat que l’aeroport s’amplie. María Ángeles Sánchez i la seua mare, com la resta de veïns amb qui ha parlat VilaWeb, han constatat que aquests darrers anys la quantitat de vols que passen per damunt els seus caps ha crescut sensiblement.

“D’ençà de fa deu o dotze anys això ha anat augmentant, i el soroll encara és més insuportable. Jo calcule que passen uns 180 vols diaris. No tots passen per damunt Xirivella, però ben bé en passa un 80%, i a l’estiu tot això augmenta”, diu José Luis Sanz. Tenint en compte la xifra de 81.000 operacions, la mitjana diària és de 222 vols.

Tot just fa quinze dies, es va crear la plataforma veïnal que agrupa unes quantes associacions de les poblacions afectades. Arrepleguen signatures contra l’ampliació i s’organitzen per tenir més força a l’hora de reclamar a l’administració. “Demanem al ministre de Transports que paralitze qualsevol iniciativa que tinga a veure amb l’ampliació de l’aeroport”, diu a VilaWeb José Navarro, de Quart de Poblet, que s’ha convertit en portaveu de la plataforma. En realitat, els veïns tenen molt poca informació sobre els plans del govern espanyol. Navarro diu que, si ara ja passen aquests 180 avions que tenen comptabilitzats, no vol ni calcular quants en serien si l’aeroport amplia la capacitat. “Potser serien uns 250 vols diaris i molts més a l’estiu. Volen que vinguen milions de turistes ací, a costa de la salut dels qui patim els sorolls i la contaminació dels avions. Això va de negoci o de salut”, diu.

Navarro explica que els habitatges més perjudicats pel soroll i la contaminació són els paral·lels a l’autovia de Madrid. “Si vas al cementeri de Quart de Poblet, podràs veure les sabates dels pilots de tan avall com volen”, diu, tot posant una nota d’humor negre a la situació.

Racionalitzar

El 95% dels terrenys del camp d’aviació són del terme de Manises, això vol dir que ocupa un 18% del total del municipi. La resta pertany a Quart de Poblet i a Riba-roja. Javier Mansilla, el batlle de Manises, explica que, segons un document de l’aeroport, es van fer uns estudis tècnics que parlen de la possibilitat de fer una segona pista que seria paral·lela a la que hi ha actualment, paral·lela a la carretera de Madrid. “Entraria dins Riba-roja i paralitzaria totes les urbanitzacions”, diu Mansilla, que dubta que la saturació siga de la pista i no de la terminal de passatgers. “La gent que treballa a l’aeroport ens diu que la pista no està saturada, i que allò que se satura és la terminal en alguns moments puntuals de l’estiu o dies concrets de l’any”. Arran d’això, el batlle de Manises proposa de modernitzar i ampliar la terminal que hi ha en compte de pensar a fer una segona pista.

El batlle també fa referència a la sostenibilitat del turisme. “Si volem un aeroport sostenible, seria una oportunitat que Manises fos dels primers que operara amb avions elèctrics. En una part d’Europa ja es fa, això”, diu el batlle.

L’aeroport no és cap negoci per a Manises

Segons el batlle, ser la seu de l’aeroport de València no ix rendible al municipi, que té 32.000 habitants. Segons que explica, entre l’impost d’activitats i la contribució, l’aeroport paga cada any 1.600.000 euros sobre un pressupost total de trenta-dos. “Si això fos un polígon industrial o una zona residencial o, fins i tot rústic, recaptaríem sis milions d’euros, o deu milions”, diu, i es compara amb Quart de Poblet o Paterna, que té el gran polígon de la Font del Gerro.

L’opció d’un segon aeroport a Requena

Javier Mansilla llança una idea per a solucionar el problema de la saturació de l’aeroport de València. “Jo no vull passar el mort a ningú, però Requena seria un bon lloc on fer un segon aeroport. Allà no hi ha cap limitació d’espai, no estaria enclòs entre carreteres, urbanitzacions i pobles. Allà ja hi ha un aeròdrom i té una estació de l’AVE, i encara que és fora de la zona metropolitana, és a trenta minuts de València”, diu.