El president de la Generalitat, Salvador Illa, va anunciar dilluns, en la seva primera entrevista a TV3 d’ençà de la investidura, la voluntat de reactivar la qüestió sobre la millora de l’aeroport de Barcelona, que inclou la possibilitat d’ampliar-ne les pistes.

Illa va dir que era una qüestió essencial, i ahir mateix el govern ja va acordar de reprendre la comissió tècnica sobre l’aeroport de Barcelona perquè, d’ací a tres mesos o quatre, publiqui un estudi sobre les possibilitats de millora de la infrastructura per a rebre més vols intercontinentals. La portaveu i consellera de Territori, Sílvia Paneque, va evitar de parlar d’ampliació però va deixar clar que el govern vol ampliar la capacitat de l’aeroport perquè actualment “està al límit de les seves possibilitats”. Illa tampoc no ha parlat d’ampliació, tot i que ha estat la proposta defensada pel PSC, i defensa que primer cal escoltar els tècnics: “Desbloquejar la situació és crucial per a la connectivitat i per a l’economia catalana. No ho podem tenir més adormit i ho hem d’abordar directament”, va dir.

Uns socis d’investidura en alerta

Paneque va dir que es comprometia que la reforma tingués “el mínim impacte ambiental possible”, si bé matisava que qualsevol infrastructura en tenia, d’impacte. Tot i que no s’ha esmentat específicament l’ampliació de l’aeroport, l’anunci ha encès totes les alarmes entre els socis d’investidura, que han mostrat la seva oposició frontal.

La portaveu d’ERC al parlament, Marta Vilalta, avisava ahir que allargar la pista era “una línia vermella” i del “tot incompatible” amb la protecció ambiental. I sobre això, recordava que l’acord d’investidura esmentava explícitament de respectar “la biodiversitat, la convivència amb veïns i les directives ambientals europees, posant especial cura en la preservació i el reconeixement dels espais protegits de la Xarxa Natura 2000”. És a dir, no tocar l’estany de la Ricarda, i fer una reforma que millorés la gestió de l’aeroport i exclogués d’ampliar-ne la pista.

Per la seva banda, el portaveu parlamentari dels Comuns, David Cid, també va rebutjar tant l’ampliació de l’aeroport com de l’activitat. Durant la conferència de premsa d’ahir, Cid va argumentar que veia inviable l’arribada de més vols, tant per l’emergència climàtica com per l’augment del turisme, que ho vincula a més dificultat en l’accés a l’habitatge. “No acompanyarem el PSC ni el govern amb mesures que siguin un error”, va deixar clar.

Això, doncs, pot complicar la seva relació només de començar la legislatura. Tanmateix, els Comuns han provat de matisar-ho i han dit que els socialistes no els havien traslladat pas, de moment, que el projecte d’ampliació de l’aeroport s’inclogués en el pressupost del 2025. Els Comuns s’han limitat a dir que no comparteixen la posició dels socialistes i han demanat que a la comissió s’escolti totes les parts implicades, entre les quals, l’Ajuntament del Prat del Llobregat, el Port de Barcelona i les entitats socials.

Un problema enquistat

La primavera i l’estiu del 2021, gran part del debat polític català ja va girar entorn de la necessitat d’ampliar l’aeroport de Barcelona, o no, i com fer-ho per preservar l’estany de la Ricarda i no causar més molèsties als veïns del Prat de Llobregat que viuen a prop de l’aeroport i que sentirien més sorolls dels avions.

Els governs català i espanyol van arribar a tancar un acord que establia d’invertir 1.700 milions d’euros per allargar la tercera pista i construir una terminal satèl·lit, i també incloïa la connexió ferroviària de gran velocitat amb els aeroports de Girona i Reus per a teixir una xarxa aeroportuària. No obstant això, quan es va filtrar el document que tenia previst d’aprovar el govern espanyol, es va saber que la intenció d’Aena era ampliar la pista dins l’espai natural de la Ricarda. El govern català va reaccionar-hi dient que no toleraria la destrucció d’aquest espai.

Arran d’això, la ministra de Transports espanyola, Raquel Sánchez, va anunciar que suspenia unilateralment la inversió per a ampliar l’aeroport, i va culpar-ne la Generalitat per la diferència de criteris entre ERC i Junts. Tot i això, aquest no era l’únic escull, perquè hi va haver tensions en unes quantes institucions, com ara, l’Ajuntament de Barcelona –amb la batllessa Ada Colau en contra i el tinent batlle d’aleshores, Jaume Collboni, a favor– i el govern espanyol mateix, amb la vice-presidenta segona, Yolanda Díaz, en contra de tocar la Ricarda. En l’àmbit de la societat civil, hi va haver una gran manifestació el 19 de setembre de 2021 contra l’ampliació de l’aeroport, amb la participació de 90.000 persones, segons els organitzadors, i de 10.000 segons la Guàrdia Urbana.

El projecte va restar congelat, però no va desaparèixer. Les organitzacions empresarials encara instaven a executar la inversió, i en el pressupost del 2023, el darrer aprovat, ERC i el PSC van acordar de convertir l’aeroport en un hub intercontinental, sense parlar d’ampliació. A més, incloïa novament la referència a respectar la biodiversitat, la convivència amb els veïns i amb les directives ambientals europees, especialment a l’espai natural protegit del delta del Llobregat.

Sobre això, es va decidir de cercar un nou model aeroportuari en què la Generalitat formés part de la governança de l’aeroport de Barcelona, atès que actualment és titularitat exclusiva d’ENAIRE, l’empresa pública espanyola encarregada dels aeroports civils de l’estat espanyol.

Una sola reunió el 18 de gener: quines opcions hi ha?

El 18 de gener passat, els governs català i espanyol van constituir una comissió per abordar el futur de l’aeroport. Aquest era un dels acords entre ERC i el PSC per a aprovar el pressupost de l’any 2024, que finalment no va prosperar. De fet, la impossibilitat d’aprovar els comptes va portar a dissoldre el parlament i convocar eleccions.

Ara, amb el PSC al capdavant del govern, s’ha volgut reactivar la comissió. De moment, els membres de la comissió encara no se saben, perquè s’han d’acabar d’acordar amb el Ministeri de Transports espanyol. Tampoc no se sap si els membres que en formaven part el 18 de gener passat, quan la comissió es va reunir per primera vegada, en continuaran formant part.

L’opció que més s’ha debatut, i aprovada en un principi pel govern espanyol, és l’allargament de la pista curta per a facilitar els enlairaments dels avions que cobreixen rutes transoceàniques, però això implica d’envair la zona protegida de la Ricarda. Una línia vermella per a ERC, els Comuns i col·lectius ecologistes i contraris a l’ampliació. De fet, una de les darreres decisions del govern Aragonès va ser d’ampliar la Zona Especial de Protecció de les Aus (ZEPA) al delta del Llobregat, fet que dificultaria encara més l’ampliació de l’aeroport, i també del port. No obstant això, l’estat espanyol podria imposar-la per motius d’interès general.

Una altra opció és donar un ús diferent a les pistes. Actualment, s’opera amb pistes segregades, fet que fa que la pista curta, la més propera a la mar, s’utilitzi per als enlairaments, i la llarga, més propera a terra, per als aterratges. Tanmateix, els avions més grans, que fan vols intercontinentals, sol·liciten habitualment de sortir per la pista llarga perquè, per raons meteorològiques i de pes, necessiten més traçat per enlairar-se. Això atura l’operació d’arribades i pot causar retards en les aerolínies que han d’esperar per aterrar. De manera que una possibilitat seria fer servir totes dues pistes per a enlairaments i aterratges; però aquesta opció toparia amb l’oposició frontal dels veïns de Gavà i Castelldefels per les molèsties del soroll dels avions.

El Departament de Territori va proposar que durant quatre hores als matins d’estiu i coincidint amb la sortida de molts dels vols intercontinentals, les dues pistes poguessin operar de manera independent; i alhora, que els diners que hauria costat d’allargar la pista sobre la Ricarda es destinés a insonoritzar els habitatges. La mesura va ser rebutjada per Aena i les aerolínies, entre més.

Finalment, una darrera opció seria potenciar els aeroports de Girona i Reus, amb millors connexions ferroviàries amb la capital catalana. Així i tot, el PSC s’ha mostrat sempre favorable a ampliar l’aeroport de Barcelona.

La tramitació del Hard Rock

La qüestió de l’ampliació de l’aeroport no va ser l’única referència polèmica que va esmentar el president Illa. El govern d’Aragonès va caure després de no haver arribat a un acord sobre el pressupost amb els Comuns, que posaven com a condició sine qua non  descartar l’aprovació del pla director urbanístic del Hard Rock, és a dir, aturar la tramitació del macrocomplex turístic a Vila-seca i Salou.

El govern, amb l’argument que era tècnicament impossible, no ho va fer. “S’han doblegat als interessos dels lobbies, de la Caixa i del PSC”, deien els Comuns. L’exigència xocava de ple amb les demandes del PSC, que condicionava l’acord al suport al Hard Rock, cosa que permetia als Comuns d’argumentar que la defensa del projecte era una qüestió política, no administrativa, i que el govern el podia frenar.

En l’entrevista de dilluns, Illa va dir que, malgrat que l’acord amb els Comuns establia que el govern no facilitaria projectes com aquest, no descartava d’acabar fent el projecte i que es reuniria en un futur amb els promotors del Hard Rock.

El PSC s’ha mostrat obert a reformar la fiscalitat del joc i a eliminar la reducció aprovada l’any 2014, cosa que dificultaria la implementació del macrocomplex, però, si els Comuns ho accepten, seria una exigència més laxa i permetria de fer prosperar un projecte que va ser essencial per a fer caure l’executiu d’Aragonès.