Amparo Piquer: “Volem fer valdre els nostres dos vots a Madrid per marcar l’agenda valenciana”

Amparo Piquer (Rafelbunyol, Horta Nord, 1981) és, de fa uns dies, la secretària general de Més Compromís, l’antic Bloc. Piquer era la secretària d’organització de la formació i ara substitueix Àgueda Micó, que ha deixat el càrrec orgànic per ser diputada al congrés espanyol. Amparo Piquer és advocada, va començar a militar al Bloc Nacionalista Valencià fa prop de vint-i-cinc anys i sempre s’ha sentit atreta per la vida orgànica del partit, diu. Amb tot, ha estat regidora de Rafelbunyol a l’oposició, per tant, no té experiència de gestió.

Es considera una dona de partit, i ara centra els seus esforços a preparar el congrés del mes d’abril i no descarta de presentar la candidatura a la secretaria general.

—Com van aquests primers dies de secretària general de Més Compromís?
—Molt bé. Estic molt agraïda al consell nacional que representa la militància de Més Compromís per la confiança que han demostrat donant-me suport perquè siga la secretària general aquests mesos. Dic aquests mesos perquè d’ací a poc convocarem un congrés ordinari del partit. Jo aquests dies he continuat fent el que ja feia, que és treballar molt, perquè amb la situació actual hem de fer la millor oposició al pitjor govern que pot tenir el País Valencià.

—Quan Àgueda Micó us va proposar com a secretària general semblava una mesura provisional. Escoltant el vostre discurs el dia que us van elegir, vam entendre que optareu al càrrec en aquest congrés del 2024.
—Fa vint-i-quatre anys que milite en el valencianisme polític i estic a disposició de l’organització. I ara, igual. És de veres que estic en disposició de poder assumir els reptes. Un congrés sempre té el seu procés precongressual, el seu camí per a compactar el partit. Quan siga el moment del congrés estaré a disposició del partit i en disposició d’allò que considere la militància.

—Acabeu de dir “compactar el partit”. L’heu trobat dividit?
—No. El partit ha de rearmar-se i bastir una bona alternativa per a poder tornar al govern de la Generalitat. I sobretot ara, que governen la dreta i l’extrema dreta. No ho deia en el sentit de la qüestió interna, sinó en la més externa, per a oferir als valencians un instrument útil.

—Amb tot, sí que sembla que hi ha ferides obertes en el partit. Per exemple, arran del pacte que vós vàreu ajudar a negociar amb Sumar, hi havia un sector de la militància que no hi estava d’acord i que ho va expressar en veu alta.
—En les qüestions dels pactes electorals, pot haver-hi discrepàncies. N’hi ha hagut. Però som una organització democràtica i els pactes sempre se sotmeten a la votació del consell nacional, que és la representació de la militància, i ara també. Va eixir per amplíssima majoria. Sí que és cert que una part del partit va manifestar la seua discrepància, amb tota la normalitat. Això passa en totes les organitzacions. Però tots els passos que fem en aquesta executiva els fem referendats per la militància. A més, no hem eixit de la ponència política aprovada per una amplíssima majoria.

—El corrent Bloc i País, a banda del malestar per l’acord amb Sumar, tampoc no comparteix la manera com s’ha fet el relleu a la secretaria general. El mateix dia que us elegien, van fer públic un comunicat en què reclamaven un congrés. Es queixen que la direcció no els té en compte.
—Els companys de Bloc i País són companys d’un projecte que és de tots. Hi som per avançar i aprofundir en el valencianisme polític, sobiranista, feminista, ecologista. Més enllà del consell nacional, hi ha altres òrgans i ells hi són representats. Tenen veu i els reglaments hi són per complir-los. Tots els militants, i ells com a corrent del partit, tenen els seus espais i els fan servir. No crec que siguem en eixe punt que no se’ls deixa participar. I quant al congrés, ells van manifestar la voluntat de fer un congrés extraordinari pel canvi que es feia en la direcció. Nosaltres hi estem d’acord i n’hem parlat amb ells, i per això, en el pròxim consell nacional, que es farà a final d’octubre o principi de novembre, convocarem un congrés ordinari. Han passat les eleccions, hem perdut el govern i necessitem un espai per a bastir-nos de nous horitzons, fer autocrítica i també per a plantejar-nos de reestructurar la direcció i els òrgans interns. Volem que siga ordinari per tenir més temps perquè la militància i els col·lectius puguen dir-hi la seua. Moltes vegades, s’apuja el volum a les xarxes i els mitjans, tot i que en parlem internament.

—En les eleccions del 28 de maig éreu la secretària d’organització de Més Compromís, un càrrec orgànic important en els partits polítics, perquè és com un pont de comandament. Acabeu de dir la paraula “autocrítica”. Amb aquest coneixement de l’organització, ja teniu clar per què tants i tants votants de Més i de la coalició es van quedar a casa?
—Sí que hem fet valoracions. La dreta venia forta i els votants tenien claríssim si anar a votar o no. Però a les eleccions següents va haver-hi un canvi. Tots aquests anys de govern hem fet les polítiques transformadores per a millorar la vida al País Valencià d’una perspectiva d’esquerres, feminista, ecologista. Quan dic “autocrítica”, és que hem fet la valoració que, possiblement, la gent no estava motivada per a votar-nos, després de vuit anys. No tinc una bola de vidre per a saber si va ser per això o per allò. És cert que hem de parar i mirar què ha passat.

—Vàreu ser una dels artífexs de la negociació de l’acord amb Sumar per a les eleccions de juliol. Realment, no quedarà desdibuixat Compromís dins el magma de l’esquerra espanyola que és Sumar?
—En altres ocasions, quan hi ha hagut eleccions espanyoles i hem fet altres coalicions electorals, hi ha hagut discrepàncies en el nostre partit. Però ja hem demostrat que som garantia de marcar perfil propi i ser l’altaveu dels interessos dels valencians. Hem tingut més de deu anys a Joan Baldoví allí. Encara que hem anat amb altres forces polítiques, Compromís ha tingut el seu espai i ha marcat perfil propi. Totes les negociacions amb Sumar s’han basat en la bilateralitat. Cada espai respecta la seua autonomia. S’ha entès el grup parlamentari actual com a plurinacional, per això es diu així. I per això Compromís hi té una portaveu. Tindrem molta capacitat d’iniciativa política i molta visibilitat. Tenim clar el full de ruta que implica plantejar l’agenda valenciana a Madrid. La reivindicació del finançament i altres drets bàsics, com ara el dret civil…

—Un dels objectius que heu citat adés és tornar a les institucions l’any 2027…
—O abans. [Riu.]

—De quina manera prepareu el partit per assolir-ho?
—Cal treballar amb els col·lectius, amb els nostres municipis. El congrés és un moment per a repensar-nos, però ara, també passats els processos electorals, hem d’ampliar la base social. És molt important arribar a més espais del País Valencià per ampliar el nostre projecte, que crec que és diferent d’altres projectes d’esquerra. Guanyant més ajuntaments podrem aconseguir que la dreta i l’extrema dreta se’n vagen de les institucions del País Valencià. El valencianisme polític ha de continuar escampant-se pel País Valencià. Compromís ja ha demostrat a la societat valenciana que no tan sols sap fer una oposició ferma, sinó que és una alternativa de govern, perquè ja hem governat, ja hem aplicat les polítiques d’esquerres, valencianistes i hem transformat les institucions.

—Sou partidària que les tres potes que formen Compromís, ara parlem de la coalició, facen el pas de convertir-se en un sol partit?
—He estat vivint la part interna amb molta intensitat. És una qüestió que tenim damunt la taula totes tres parts. Fa més de deu anys que l’espai Compromís camina i tots coincidim que cal millorar-lo. Tenim el debat de com avançar en les estructures internes, però cada partit té el seu full de ruta i va a una velocitat. Tenim clar que hem de millorar i renovar les estructures internes que compartim. Els estatuts s’han de modificar tenint en compte la nova realitat. Jo sóc partidària d’avançar cap a una federació de partits, per exemple. És un debat que hem de fer de manera assossegada per a oferir un instrument que marque la diferència.

—I també per a evitar les discussions en públic, com la darrera per l’adjudicació de la plaça de senador per designació de les Corts?
—Va ser un moment de discrepància entre partits. Un moment puntual en què no estàvem d’acord en la interpretació del nomenament. Som una gran família. Ho fem tot junts i podem tenir moments delicats. Això ja s’ha refet. Potser sí que avançarem en els estatuts, en els òrgans interns i podrem trobar punts d’encontre més assossegats.

—Com a membre de Sumar, confieu que Pedro Sánchez assolirà la investidura?
—Primer ha d’haver-hi la investidura de Feijóo, a veure com va. Nosaltres treballarem perquè hi haja un govern progressista, perquè l’alternativa no ens agrada i perquè anar a noves eleccions també ens pareix un poc forçat. Nosaltres treballarem per evitar-ho, tenint en compte que en aquesta negociació té els vots molt comptats, està molt ajustat i volem fer valdr la nostra veu i marcar l’agenda valenciana i plantejar algunes qüestions per a prestar el nostre vot.

—Això inclou tenir un càrrec en el segon escaló del govern espanyol?
—Això inclou que nosaltres volem influir. Volem la reforma del sistema de finançament i, si hi ha una estructura ministerial que es dedique a això, volem un perfil valencià per a marcar perspectiva i dir-hi la nostra. Valorarem ser en qualsevol estructura que afecte els interessos valencians. Volem influir, no figurar.

—En aquestes negociacions, el president Puigdemont ha demanat a Pedro Sánchez coses palpables, com ara les llengües oficials al congrés, abans de votar a favor de la investidura. En la qüestió del finançament, Compromís sempre ha votat a favor de Pedro Sánchez a partir d’una paraula que no s’ha complert mai. Ara demanareu fets, abans de votar?
—Hi ha això que he dit, que la investidura estarà molt ajustada, i nosaltres volem fer valdre els nostres vots. És molt difícil ser en un govern que no tinga en compte el tema del finançament. Veiem prioritària la reforma del finançament i la posarem damunt la taula, però també necessitem el fons d’anivellament per a pal·liar les discriminacions que tenim com a poble al País Valencià i la condonació del deute històric. Ho volem fer valdre i és molt difícil que donem els nostres vots si això no queda clar.

—Per concretar, si no teniu un compromís comprovable d’alguna manera, podria ser que Sumar votàs la investidura de Sánchez i els dos diputats de Compromís votassen que no?
—Primer, i abans de res, això ha de passar. Nosaltres no ens plantegem aquest escenari. El grup parlamentari ja ha començat a caminar, i ho hem plantejat en els espais que toca. Es parla de la discriminació del País Valencià, com a prioritat. Els diputats de Sumar en són conscients. Però si arribara eixe moment, ho valoraríem, perquè l’alternativa és el govern de dretes del PP i Vox.

—Us feia la pregunta perquè, malgrat que Pedro Sánchez no ha complert mai la paraula que va donar al diputat Baldoví, quant al sistema de finançament, Compromís sempre ha votat el pressupost, per exemple. Ara també hi votaríeu a favor?
—El punt de partida és treballar per aconseguir-ho. Si es donara el cas concret, en parlaríem en l’executiva. No puc contestar per mi mateixa. Compromís som una coalició i n’hauríem de parlar entre tots. No puc donar una resposta contundent. Sí que puc dir que tenim parladíssim que farem valdre els nostres dos vots, per descomptat.

—Abans d’acabar, m’agradaria incidir en la qüestió del valencianisme, del nacionalisme valencià. Fa prop de vint-i-cinc anys que militeu, per tant, el vostre primer carnet deu ser el del Bloc Nacionalista Valencià. La paraula nacionalista ha desaparegut del nom del partit. Podria ser que una part dels militants se sentís òrfena d’aquest sentiment nacionalista i busqués altres espais fora de Més Compromís?
—Crec que ja ho he respost. Ací tots som companys, formem part d’un projecte polític. Compartim les nostres bases ideològiques sempre referendades pels congressos. L’evolució l’hem feta entre tots. L’hem feta aprovant les ponències per majories amplíssimes. Només puc dir que ací cabem tots. L’organització és de tots i l’hem feta entre tots. No sé si per una paraula concreta, quan la nostra ponència política parla d’un partit sobiranista, valencianista, d’esquerres, feminista, ecologista, la gent deixe d’estar-hi d’acord i deixe de militar. Això és una decisió individual. Hi som per construir el País Valencià, i el País Valencià no tan sols s’ha de construir amb els més convençuts, hem d’ampliar el nostre projecte. Aquesta és la casa de tots.