Amparo Piquer: “Tinc les portes obertes a parlar amb una candidatura que compartesca el meu full de ruta”

Els dies 19 i 20 d’octubre es farà el congrés de Més Compromís, que haurà de triar l’executiva que pilotarà el partit aquests anys d’estada a l’oposició a la majoria d’institucions. De moment s’hi han presentat tres candidatures, dues de les quals, amb crítiques prou dures a la direcció actual.

Amparo Piquer, que és secretària general d’ençà de l’any passat, quan Àgueda Micó va passar a la política institucional, vol revalidar el càrrec. És la candidatura oficialista i continuista d’una gestió i un aparell que ella coneix molt bé perquè durant molts anys ha ocupat la secretaria d’Organització. En aquesta entrevista, Piquer nega les acusacions de manca de democràcia interna de què l’acusa, per exemple, la candidatura de Bloc i País. Piquer, que va encapçalar les negociacions per a formar part de la candidatura de Sumar tant a les eleccions espanyoles com a les europees, en fa un balanç positiu i veu, amb el pacte entre Esquerra i el PSOE per al finançament a Catalunya, una oportunitat per a la millora del finançament valencià.

—Us imaginàveu que arribaríeu al congrés amb tres candidatures pel cap baix?
—És un procés democràtic intern. El congrés és un procés en què el partit s’ha de repensar, internament i externament. Hi ha tres candidatures, i si n’hi hagués dues o més, benvingudes totes. Això representa debat i conversa entre nosaltres i tot és per a millorar i enfortir la nostra organització.

—A què atribuïu que hi haja tres candidatures?
—A la situació en què es troba el partit. Hem tancat un cicle electoral que ha durat molts mesos. Ara no som al govern de la Generalitat, encara que ens hem consolidat en unes altres institucions. Però no hi ha una diferència més enllà que hi ha un corrent intern que es presenta. Fa uns anys eixe corrent donava suport a Àlex Ruiz, i ara el corrent es presenta. I el company David González també ha decidit presentar-se. La raó no n’ha de ser cap en concret. Són dues persones que representen una part del partit i volen presentar-se per aportar.

—Afebleix el partit, l’existència de tres candidatures?
—Ni fer-hi prop.

—No demostra debilitat o manca de lideratge?
—Ni fer-hi prop. És un procés democràtic i totes les companyes que es presenten volen enfortir l’organització. Som en un procés de parlar, de veure si ens entenem.

—Penseu que hi ha la possibilitat d’una entesa entre candidatures?
—És molt sa que en una organització hi haja gent que tinga ganes de presentar candidatures. Així es fomenta el debat i això millora l’organització. Si hi haurà algun enteniment? Per la meua banda tinc les portes obertes per a parlar amb aquella candidatura que compartesca el meu full de ruta i tinga ganes de treballar. Necessitem treballar molt.

—Per què voleu continuar essent secretària general de Més?
—El partit està consolidat i hem d’intentar impulsar el canvi que el País Valencià necessita per a recuperar el govern i el país. Compromís va ser capaç de fer-ho fa uns anys i això és el que volem fer a partir d’ara. És un moment transcendent per al País Valencià perquè el PP de Mazón i Vox ataquen directament el que som i representem. Ataquen la igualtat i la justícia social, la nostra llengua i la nostra cultura, i també ataquen el nostre territori. Jo tinc un projecte i em presente amb molta humilitat i capacitat de treball i l’experiència que m’han donat els anys que he treballat per al partit. Humilment crec que puc aportar. Vull dur el partit cap a la consecució de l’impuls per a fer el canvi polític que necessitem i per a això crec que cal continuar el camí de l’obertura que hem fet en els últims anys. Els processos d’obertura ens han servit com a experiència d’èxit. La consolidació de què parlava també és causada per l’obertura. El camí de l’obertura que puga interpel·lar també les persones que s’han quedat òrfenes de representació al País Valencià. No és el mateix tenir Mazón de president que Baldoví.

—A què us referiu quan dieu procés d’obertura?
—En diversos àmbits. El local, el nacional, l’estatal i l’europeu. Quan vénen unes eleccions, analitzem la situació per veure quina és la millor opció per a interpel·lar eixa majoria social que considerem. Experiència d’obertura són els pactes electorals que hem fet en diferents àmbits.

—Més Compromís és nacionalista?
—Més és nacionalista. Per bandera, aquest partit i en les ponències polítiques s’explicita que és un partit nacionalista valencià o del valencianisme polític.

—Us ho pregunte perquè l’expressió “nacionalista” ha desaparegut pràcticament del vostre vocabulari i l’heu substituïda per “valencianisme polític”.
—La ponència política del congrés, que ara és en procés de debat, assimila nacionalisme valencià i valencianisme polític. Les utilitzem independentment. I cada persona que milita en aquesta organització, quan s’hi afilia sap que un principi bàsic ideològic és el valencianisme polític o el nacionalisme valencià.

—Tant Mònica Álvaro com David González coincideixen a dir que una part de la militància no se sent representada per la direcció de Més. Vós sou la direcció, en sou la secretària general.
—Cadascú és lliure de sentir-se representat més o menys per qui considere. Aquesta executiva representa una àmplia majoria de la militància. També hi ha un corrent constituït. I nosaltres hem treballat sempre braç a braç amb la militància i amb els col·lectius. Que no se senten representats per aquesta direcció ho pot dir Mònica Álvaro, que representa un corrent, però aquesta direcció ha treballat molt per poder arribar a tota la militància, amb tots els col·lectius, fer-los partícips dels acords i les decisions i poder fer de Més Compromís un partit fort i que el valencianisme estiga ben representat.

—Us acusen de manca de democràcia interna a l’hora de triar les coalicions electorals. Bloc i País va recollir 460 signatures per a fer una consulta sobre els pactes a les eleccions europees i no van ser escoltats.
—Es féu la consulta a la militància.

—Una volta s’havia fet el pacte amb Sumar vau demanar si s’acceptava o no, però no es va consultar abans.
—Jo vaig encapçalar eixa negociació. Les decisions, els passos que es fan, no només els decideix l’executiva o l’equip negociador, sinó que estan col·lectivitzades amb la resta d’òrgans. Un procés negociador té unes dinàmiques i nosaltres hem fet tot el que els estatuts ens marcaven i tot el que hem considerat per fer la decisió tan col·lectiva com fos possible. Eixes signatures van ser escoltades perquè vam fer el referèndum virtual perquè es poguera decidir quin era l’acord electoral a què arribàvem. El que no pot fer un equip negociador és preguntar cada pas que fa perquè és inviable. En última instància va ser la militància qui va votar la decisió final.

—Va votar quan la direcció ja havia arribat al pacte.
—Perquè estatutàriament ningú va cometre cap errada. Vam fer la consulta no només perquè la demanaven els companys de Bloc i País, sinó perquè consideràvem que la decisió l’havia de prendre tota la militància.

—El sistema de primàries funciona bé?
—Les primàries han sigut una de les banderes de la nostra coalició perquè vam aconseguir que les llistes electorals les triaren no només les direccions dels partits, sinó la ciutadania i la militància. Va funcionar perquè ens vam dotar d’una base de militància molt bona, i d’una base de simpatitzants molt bona. Han sigut sempre una manera de dinamitzar o de començar la pre-campanya abans de la campanya electoral. És cert que hi ha coses que s’han de revisar. Jo sóc partidària de les primàries, sóc partidària del vot directe, d’una persona, un vot, però també sóc partidària de fer una repensada. El congrés és una oportunitat perquè serà una de les qüestions de què parlarem.

—El fet que el vot d’un militant i el d’un simpatitzant valguen el mateix no pot distorsionar el resultat?
—No necessàriament. Perquè quan ens presentem a les eleccions pretenem que ens vote la majoria social del País Valencià. La majoria de gent. Triem els representants que després votarà la ciutadania. No ha de distorsionar que un militant i un simpatitzant tiren qui volen que els represente.

—Quin balanç feu de l’any que heu passat amb Sumar al congrés espanyol?
—Ara tenim una situació diferent de la que teníem quan hi havia Joan Baldoví. Som dins un grup parlamentari que dóna suport al govern. Tenim eixa capacitat d’influència i de negociació per a posar en el centre l’agenda valenciana. Alberto Ibáñez i Àgueda Micó treballen per als cinc milions de valencians i valencianes. Però la legislatura no ha donat per a tant perquè ha anat trontollant amb tants processos electorals. Ara volem demostrar la nostra capacitat d’influència en els pressupostos generals de l’estat i en la reforma del sistema de finançament.

—Esteu contenta de la influència que tenen els dos diputats al congrés espanyol?
—És necessari que Compromís siga present allà on es prenen decisions que afecten el País Valencià. Per tant, estem contents de tenir més representació. Ara podem dir que la legislatura que va començar fa un any no ha passat la prova del nou. Han passat tantíssimes coses allà a Espanya. Ara, amb els pressupostos generals de l’estat i amb la reforma del finançament tenim la prova del nou per a veure la capacitat d’influència que té Compromís al congrés dels diputats. Nosaltres estem contents amb la feina que fan Àgueda i Alberto i sabem que si hi ha algú que quan passa la frontera del País Valencià representa els interessos dels valencians, són ells dos, perquè la resta de diputats, quan arriben a Madrid, s’obliden que són del País Valencià i fan cas als amos de Madrid.

—En què s’ha notat, això?
—Et dic que és ara que tindrem la prova del nou. Hem donat suport a un govern a partir de l’agenda valenciana. Ja veurem fins a quin punt els pressupostos reflecteixen l’agenda valenciana i el finançament per al País Valencià. L’obertura de la reforma del sistema per la situació de Catalunya i el pacte d’ERC i el PSOE és cabdal. Si veiem que no tenim una resposta, prendrem les decisions que hàgem de prendre.

—Arran del pacte per a fer president Salvador Illa s’ha obert una via de diàleg directe entre Compromís i el PSOE per a resoldre la qüestió del finançament valencià?
—Aquesta setmana ha començat a caminar la feina parlamentària en el congrés dels diputats i explorem totes les vies. La nostra intenció és fer una negociació bilateral perquè els nostres dos diputats facen veure al Partit Socialista espanyol les nostres reivindicacions.

—La negociació es farà directament o per mitjà de Sumar?
—La via més directa és fer-la amb el PSOE directament. Tenim eixa oportunitat de fer-la nosaltres, de manera bidireccional i també tenim una mesura de pressió en el grup parlamentari plurinacional.

—A pesar dels incompliments de Pedro Sánchez, Compromís ha continuat donant suport al govern espanyol. On és la línia roja dels enganys?
—Tenim un acord de govern amb el partit socialista. Vam formar part de la redacció de l’acord de govern. Hi vam incloure algunes reivindicacions de l’agenda valenciana. La línia roja és ací, en un acord signat amb el partit socialista.

—Com són les vostres relacions amb Sumar?
—Tenim una relació des de l’autonomia i la bilateralitat. Ens parlem de tu a tu. Ells són un partit polític, i nosaltres un altre. Ells començaren un procés de constitució que ha dut la deriva que ha dut i nosaltres continuem tenint les estructures de partit i el nostre projecte polític intacte. Compartim el grup plurinacional i tenim relacions amb Més per Mallorca, la Chunta Aragonesista o els Comuns, però Compromís té la seua autonomia.

—Més és un partit més de l’esquerra espanyola?
—Més és un partit que té claríssim que és nacionalista o un partit valencianista i és d’esquerres, però sobretot, el que som és un partit d’estricta obediència valenciana que té com a objectiu la sobirania del País Valencià, aconseguir més autogovern i, sobretot, treballar per al País Valencià. Més és un partit valencià i nacionalista, per tant, no és un partit de l’esquerra espanyola.

—Com hauria de ser la relació del País Valencià amb les Illes i Catalunya?
—Nosaltres tenim relacions històriques amb més partits de l’àmbit català i les Illes Balears i, en conseqüència, les relacions quant a partits polítics les tenim claríssimes i les hem anat alimentant i han sigut fluides. Més enllà d’això, hi ha una qüestió innegable que és compartir un espai lingüístic històric, que és un espai a protegir. I un espai a mantenir.

—Fa l’efecte que als vostres actes de partit es veuen com més va menys senyeres.
—Quan muntem els actes no hi ha cap limitació perquè la gent puga dur les banderes que els representen. La militància és lliure de poder dur la que considere. No és cap decisió pensada prèviament. La militància és lliure d’expressar-se. Potser als mítings n’hi ha poques, però a l’Aplec del Puig n’hi ha moltes.

—Tornant a la vida orgànica, quina és la vostra idea sobre el futur de les tres potes de la coalició Compromís.
—En aquest moment, som en el procés congressual de Més, però paral·lelament també fem un procés de reconfiguració de Compromís. Intentem avançar, anar més enllà del que som ara, una coalició electoral estable. Jo, a priori, tenia la idea de ser un partit únic, però quan t’asseus a parlar, dius, anem a pams. Treballem per ser una federació de partits. Estic molt implicada que això passe. És important enfortir-nos per a poder donar a la societat valenciana un instrument fort que impulse el canvi al País Valencià. Intentem configurar-nos com a federació.

—Continua essent una bona idea que qui té un càrrec orgànic no en puga tenir d’institucional?
—Sí. Aquest és un dels meus models de partit. Crec que vam prendre una decisió molt encertada en diferenciar la feina orgànica de la feina institucional. Crec que la secretària general s’ha de centrar en el dia a dia de l’organització i a acompanyar els càrrecs institucionals i els lideratges que tenim a les institucions. Els hem de fer brillar. La secretària general ha d’ordenar el partit i coordinar la feina institucional. És important tenir aquesta doble visió. A més, jo no em veig presentant-me contra Baldoví per ser diputada. He de treballar per a Baldoví i amb Baldoví, i no voler ser una diputada com ell. No toca. Ara hi ha una esmena en el congrés per a poder fer la contrària, que un secretari general puga ser diputat. Hi estic totalment en contra.