AMP2.- Gürtel.- Rajoy recalca que “mai” va conèixer cap finançament il·legal i que la seva responsabilitat era política

  • Recorda "perfectament" la reunió que va tenir amb Bárcenas el 2010 per "acomiadar-se" i va veure "raonable" deixar-li un cotxe del PP i una sala

VilaWeb
Redacció
26.07.2017 - 17:02

Recorda “perfectament” la reunió que va tenir amb Bárcenas el 2010 per “acomiadar-se” i va veure “raonable” deixar-li un cotxe del PP i una sala

MADRID, 26 (EUROPA PRESS)

El president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, ha negat aquest dimecres davant l’Audiència Nacional conèixer una caixa B del PP i el cobrament de sobresous en negre, al mateix temps que ha recalcat en nombroses ocasions que les seves responsabilitats en el partit eren “polítiques” no comptables”. De fet, fins a set ocasions, ha subratllat, que no s’ha ocupat “mai” dels assumptes econòmics de la seva formació.

“Mai vaig conèixer cap finançament il·legal”, ha afirmat rotund Rajoy en la seva declaració com a testimoni en el judici de la primera part la trama Gürtel (1999-2005) que ha tingut lloc a la seu de l’Audiència Nacional a San Fernando de Henares (Madrid), que s’ha prologant durant gairebé dues hores.

Assegut a l’estrada (i no en la banqueta), Rajoy ha respost a més d’un centenar de preguntes de les acusacions i defenses. La picabaralla entre el president del tribunal, Ángel Hurtado, i l’acusació popular que exerceix ADADE ha centrat la primera hora d’interrogatori, ja que el tribunal ha tombat per impertinents qüestions relacionades amb la comptabilitat del PP, els sobresous o si la tasca que exerceix Álvaro Lapuerta com a tresorer va ser “fidel”.

Rajoy, que ha entrat pel garatge amb el seu cotxe oficial evitant així la comitiva, ha qualificat d'”absolutament fals” que es cobressin sobresuous en B i, a més, ha dit que seria “il·legal”. Segons ha explicat, els càrrecs que tenien responsabilitats en la formació tenien un “complement” que es declarava a Hisenda.

De la mateixa manera, el cap de l’Executiu espanyol ha assegurat que “mai” va sentir parlar de finançament il·lícit, ni de donacions en efectiu, aixó com tampoc cap empresari li va parlar d’una donació. “No sé si s’ha confós de testimoni, senyor lletrat”, ha exclamat.

UN PAPER POLÍTIC, NO COMPTABLE

Al llarg de la seva declaració, Rajoy ha repetit en diverses ocasions que la seva tasca era política, i que ni portava ni estava al corrent dels comptes de la formació, ni tan sols quan va dirigir campanyes electorals del PP. “Les meves responsabilitats són polítiques, no de comptabilitat”, ha emfatitzat, per insistir després que “mai” s’havia ocupat d’assumptes econòmics.

En aquest sentit, ha indicat que al PP –on ha ocupat càrrecs de sotssecretari entre el 1999 i el 2003, secretari general després i president des de l’any 2004– hi ha una “separació nítida i clara” entre la part política i econòmica.

Pel que fa a les campanyes electorals de Pozuelo i Majadahonda el 2003, el president ha dit desconèixer com es van facturar perquè no s’ocupava “per no res dels assumptes econòmics”. “Seria absurd que jo estigués ocupant-me dels assumptes dels 8.000 ajuntaments d’Espanya. Seria senzillament impossible”, ha asseverat.

Respecte a si es va pagar amb diners B la reforma de la seu nacional del PP al carrer Gènova que es va realitzar entre el 2005 i el 2010, s’ha limitat a dir que sabia que s’estaven fent obres perquè en aquesta època “anava tots els dies” (era líder de l’oposició i no es traslladaria a La Moncloa fins a finals del 2011) i veia els operaris fent obres”. “Desconec absolutament com es van pagar les obres perquè jo no portava cap assumpte econòmic”, ha reiterat.

REUNIÓ AMB BÁRCENAS

A les preguntes de l’advocat de l’Associació d’Advocats Demòcrates per Europa (Adade), José Mariano Benítez de Lugo, relatives a la reunió que es va produir el 2010 per negociar l’acomiadament de l’extresorer del PP, Rajoy ha assegurat que recordava “perfectament” aquesta trobada, a la qual van assistir l’extresorer Luis Bárcenas, la seva dona Rosalía Iglesias i l’exministre Javier Arenas.

Segons ha dit, li va semblar una trobada “raonable” perquè Bárcenas havia treballat 30 anys al partit i volia “acomiadar-se”. Allà, ha prosseguit, l’extresorer va explicar que a partir d’aquest moment dedicaria temps a “defensar-se” i li va demanar una sala per ficar els seus “papers i documents”, així com poder utilitzar un cotxe del partit, cosa que van veure “raonable”.

A més, ha afirmat que no va prestar “cap” ajuda a l’extresorer en l’àmbit judicial i ha negat que fes gestions per allunyar a les fiscals del cas Gürtel. És més, ha indicat que el SMS ‘fem el que podem’ que va enviar a l’exsenador del Grup Popular “significa” que no van fer “res” que pogués “perjudicar” el procés, alhora que ha confessat que es va assabentar dels comptes a Suïssa pels mitjans de comunicació, com “tothom”.

NO CONEIXIA CORREA

Abundant en la seva tesi que la seva tasca era política i no tenia relació amb les activitats econòmiques del partit, ha deixat clar que no coneixia el suposat capitost de la trama, Francisco Correa. “Si el coneixia era de saludar-lo en algun acte del partit, cosa que no puc afirmar amb total nitidesa”, ha postil·lat.

És més, ha dit que no sabia si Correa es passejava per Gènova. “No tinc ni la més remota idea, ni la tinc avui de qui té clau o aparca el cotxe”. A continuació, ha explicat que va decidir tallar relacions amb Correa a finals del 2004 perquè el tresorer, llavors Álvaro Lapuerta, li va dir que “alguns proveïdors estaven usant el nom del partit en alguns ajuntaments de Madrid”.

Rajoy ha relatat que ell li va preguntar a Lapuerta si hi havia qualcom “no ajustat al dret” i la seva resposta va ser que no tenia proves “però que no li agradava”; llavors, li va proposar de deixar de treballar amb ells. A més, ha dit desconèixer que les empreses de Correa seguissin treballant a València i qui va organitzar el Congrés del PP que es va celebrar en aquesta ciutat el 2008.

UNA RELACIÓ “GENS ESTRETA” AMB PABLO CRESPO

A preguntes de l’advocat Virgili Latorre respecte a la seva relació amb Pablo Crespo, el president del Govern espanyol ha recordat que aquest va ser secretari d’Organització a Galícia i que, quan ell anava a la seva terra perquè era diputat per Pontevedra, mantenien una relació “absolutament política i gens estreta”. “Quan Crespo va venir a Madrid i va començar a treballar amb Correa, no he tornat a tenir cap relació amb ell”, ha manifestat.

En el cas d’Álvaro Pérez, ‘El Bigotis’, ha assenyalat que no tenien relació i ha afegit que és possible que hagi coincidit amb ell, ja que s’han “publicat fotos” i les persones que organitzen els actes del partit hi solien aparèixer. Dit això, ha assegurat que desconeixia la carta que li va enviar a finals del 2003, on li parlava d’un deute del partit a Galícia. “Desconeixia l’existència d’aquest deute ni sé com es va resoldre”, ha apuntat.

Sobre Jesús Sepúlveda, ha dit “tenir la sensació” que en les campanyes del 1994 i el 1995 s’ocupava al PP de “temes de tanques i banderoles” i ha afegit que quan va tornar al PP el 2003 com a secretari general –després que Aznar el designés el seu successor– no va tenir “pràcticament cap relació”.

Diferent va ser amb Ana Mato, exdona de Sepúlveda, que portava “bastant temps” al partit i la va nomenar ministra de Sanitat. “La relació va ser fonamentalment professional i política però era una persona amb la qual tenia més relació que amb uns altres. Jo tenia relacions amb persones de l’àmbit polític, no econòmic ni jurídic”, ha manifestat.

LES SEVES FUNCIONS A GÈNOVA

Durant el seu testifical, Rajoy ha explicat que entre el 1996 i el 2003 –va ocupar diverses carteres als governs de José María Aznar– no va realitzar “cap activitat a Gènova”, amb l’excepció de la direcció de la campanya de les eleccions generals del 2000.

Segons ha explicat, tant ell com els altres dos sotssecretaris generals no exercien tasques a Gènova en aquells anys quan estaven a l’Executiu. “De facto no exercíem cap funció a Gènova, igual que el president; després es va nomenar un secretari general que sí estava allà, el 1999”, ha reblat.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor