31.07.2017 - 11:36
La jornada electoral se salda amb almenys deu morts pels enfrontaments entre ‘chavistes’ i opositors
CARACAS, 31 (EUROPA PRESS)
Més de vuit milions de persones han participat en les eleccions a l’Assemblea Constituent que s’han celebrat aquest diumenge a Veneçuela, segons dades del Consell Nacional Electoral (CNE) que han estat interpretades com una “victòria” pel president del país, Nicolás Maduro, malgrat que la votació ha transcorregut enmig de nous enfrontaments que han deixat almenys deu morts.
Uns 19,4 milions de veneçolans estaven cridats a les urnes per elegir 537 dels 545 membres que conformen l’Assemblea Constituent amb el mandat de redactar una nova Carta Magna que retorni la pau social a Veneçuela, després d’una nova onada de violència que ha deixat més de cent morts i milers de detinguts des del passat mes d’abril, quan van començar les protestes contra Maduro per la seva ingerència en els altres poders de l’Estat.
La clau d’aquests comicis era la participació, ja que la Mesa de la Unidad Democrática (MUD) –coalició opositora– no ha presentat candidats amb la intenció de boicotejar un procés electoral que considera un “frau”. Així, els més de 6.000 aspirants a aconseguir un escó a l’Assemblea Constituent procedien íntegrament de les files ‘chavistes’.
La presidenta del CNE, Tibisay Lucena, ha comparegut en roda de premsa per anunciar que la participació s’ha situat en el 41,5 per cent, la qual cosa equival a 8.089.320 vots, una xifra molt per sobre de l’esperada que, de fet, va obligar les autoritats electorals a prorrogar l’horari de funcionament dels centres de votació.
Aquestes dades han millorat l’afluència a les urnes del passat 16 de juliol, quan la MUD va celebrar un referèndum perquè els veneçolans expressessin el seu rebuig a l’Assemblea Constituent. Llavors, l’oposició va estimar en 7,2 milions els participants, per sota del repunt dels 7,7 milions que va aconseguir l’aliança dissident en les eleccions parlamentàries del 2015.
La participació hauria millorat fins i tot el rècord personal de Maduro, que en les eleccions presidencials del 2013 va ser escollit amb 7,5 milions de vots. “És la votació més gran que hagi tret la Revolució (Bolivariana) en tota la història electoral. Qui tingui ulls que vegi i qui tingui sentits que senti”, ha destacat des de la Plaça de Bolívar de Caracas.
Maduro ha subratllat que el ‘chavisme’ ha obtingut “vuit milions llargs de vots enmig de les amenaces” dels seus veïns regionals. “El poble ha donat una lliçó de coratge, de valentia. El que hem vist avui és admirable”, ha emfatitzat, en declaracions recollides per la premsa veneçolana.
En la mateixa línia, Lucena ha considerat que, si bé “ha estat una elecció extraordinària, inusual, diferent”, “el balanç és extremadament positiu, perquè ha guanyat la pau, ha guanyat Veneçuela”. “Malgrat la violència, malgrat les amenaces, els veneçolans han pogut expressar-se”, ha valorat.
DADES CONTRADICTÒRIES
La MUD, per la seva banda, ha rebutjat les dades ofertes pel CNE. El diputat opositor Henry Ramos Allup ha assegurat en un vídeo difós per Facebook que l’abstenció s’ha situat en el 88 per cent, per la qual cosa només haurien participat 2,48 milions de veneçolans.
A més, la coalició opositora ha denunciat la violència que ha marcat la jornada electoral. D’acord amb els càlculs de la MUD, un total de 16 persones han mort. No obstant això, el Ministeri Públic només ha confirmat deu morts i l’oficialisme ha negat que s’hagin produït víctimes mortals. L’ONG Foro Penal estima que prop d’un centenar de persones han estat detingudes pels avalots de les darreres hores.
La MUD ha continuat aquest diumenge amb la seva agenda de protestes. A Caracas, els seus simpatitzants han protagonitzat una marxa sobre l’autopista Francisco Fajardo i han aixecat barricades incendiades per impedir l’accés als centres de votació, la qual cosa ha suscitat la resposta de les forces de seguretat donant lloc a nous enfrontaments.
Ja de matinada, un cop tancats els col·legis electorals, la violència ha continuat per la intervenció dels anomenats ‘col·lectius’, grups de civils armats que la MUD vincula al ‘chavisme’, que s’han enfrontat als opositors que seguien als carrers.
El governador de Miranda, Henrique Capriles, ha avançat que aquest dilluns reprendran “la lluita”. “Demà a partir del migdia hi haurà una jornada de protesta a tot el país contra la massacre que ha tingut lloc aquest diumenge” i a les 17:00 (hora local) començaran els actes commemoratius per les víctimes d’aquest 30 de juliol, ha detallat.
ASSEMBLEA CONSTITUENT
El regidor estatal també ha instat els seguidors de la MUD a mobilitzar-se cap a Caracas per participar en “la manifestació més gran, que es farà el dia de la instal·lació de l’Assemblea Constituent”, cosa prevista per a aquesta mateixa setmana, d’acord amb Maduro.
Maduro pretén comparèixer davant l’Assemblea Constituent quan comenci la seva marxa “per reconèixer el seu poder plenipotenciari originari i posar-me al seu servei i ordre”. “Ningú no es troba per sobre el poder originari”, ha recalcat l’inquilí del Palau de Miraflores.
Dels 545 membres que la componen, aquest diumenge només s’han elegit 537. Encara queden els vuit representants indígenes, que sortiran de les “assemblees generals” que se celebraran l’1 d’agost en tres regions de Veneçuela –sud, orient i occident– conforme “a les seves tradicions i costums ancestrals”.
Entre els noms que han estat escollits aquest diumenge destaquen la primera dama, Cilia Flores; el primer vicepresident del governant Partido Socialista Unido de Venezuela (PSUV), Diosdado Cabello; l’exministra de Relacions Exteriors Delcy Rodríguez; i l’exministra d’Assumptes Penitenciaris, Iris Varela.
“REPTE” A L’OPOSICIÓ
En aquest context, Maduro ha tornat a proposar un “diàleg nacional”, encara que en el marc de l’Assemblea Constituent, i ha revelat que en les darreres setmanes el Govern ha intensificat els contactes amb la MUD perquè participés en les eleccions del 30 de juliol i que fins i tot va oferir endarrerir-les 15 dies perquè presentessin els seus candidats.
“Jo faig un repte a la MUD: abandoneu el camí de la violència, torneu a la política i mesurem-nos en les governacions per veure qui pot més”, ha proposat, encara que ha matisat que “depèn de si s’asseuen a la taula de negociacions”. “Si no s’hi asseuen (…) un altre gall cantaria”, ha alertat.
El president veneçolà pretén que la coalició opositora participi en la Comissió de debò i Justícia que es crearà en l’Assemblea Constituent i que es dedicarà a investigar els fets de violència dels darrers quatre mesos. Per dirigir-la ha proposat l’excancellera Delcy Rodríguez.
Al marge d’aquest grup de treball, ha anticipat que una de les primeres tasques de l’Assemblea Constituent serà dur a terme una “reestructuració” del Ministeri Públic per “rescatar” la institució. “Només a través de la Justícia aconseguirem la pau per construir estabilitat política i brindar seguretat”, ha esgrimit.
La Fiscalia General es troba en mans de Luisa Ortega Díaz que, després d’anys com a lleial ‘chavista’, s’ha desmarcat del Govern de Maduro per violacions dels Drets Humans que ha arribat a qualificar de “terrorisme d’Estat” i per una Assemblea Constituent que considera “inconstitucional” i ha promès combatre.
