06.04.2017 - 14:04
|
Actualització: 06.04.2017 - 14:56
L’ex-tresorer de CDC Daniel Osàcar va deixar al Palau de la Música almenys dos encàrrecs telefònics perquè el número dos de la institució, Jordi Montull, telefonés el llavors directiu de Ferrovial Juan Elizaga –els tres estan acusats en la causa–. Ho desvetllen dues anotacions d’agenda de Montull del 22 i 29 de gener del 2008: en la sessió d’avui del judici del cas Palau, la seva llavors secretària Rosa Maria Roca, ha confirmat que les va escriure ella per avisar Montull que Osàcar l’havia trucat i què volia.
El fiscal considera que CDC –ara refundada en el PDeCAT– va utilitzar el Palau per camuflar comissions il·legals que el partit presumptament cobrava a la constructora a canvi d’adjudicar-se-li obres públiques des de les institucions públiques que controlava.
Roca ha explicat que Osàcar –citat reiteradament en les agendes– trucava de tant en tant Montull i, quan aquest no estava disponible, ella anotava qui trucava i què volia, com va succeir quan el llavors tresorer convergent li va comentar que telefonés a Elizaga: ‘Se’m va donar aquesta indicació i jo la hi vaig donar al senyor Montull’.
‘Vaig apuntar el que se’m va dir per part de qui trucava’, ha dit la que era una de les tres secretàries que treballaven per a Montull, i també ha explicat que en aquests dietaris apuntaven moltes reunions que tenia previstes encara que no totes: unes altres només les anotava el propi Montull en una petita agenda que sempre portava en la butxaca de la camisa.
Sobres per al tresorer
Osàcar tractava habitualment amb el Palau a través de Montull, mentre que el seu antecessor com a tresorer, Carles Torrent –que va morir el 2005– ho feia directament amb el president del Palau, Fèlix Millet.
Una de les secretàries de Millet, Pilar Casanovas, ha explicat com a testimoni que Torrent telefonava el president i, de tant en tant, es reunia amb ell en la institució, on acudia en un cotxe que aparcava en la porta mentre algun treballador del Palau s’encarregava de vigilar-lo.
A preguntes del fiscal, Casanovas ha admès que la secretària personal de Millet, Elisabeth Barberà, anava a la caixa forta a agafar sobres algunes de les vegades en què Torrent era al Palau: ‘Vaig a la caixa un moment‘, assegura que li deia Barberà abans d’aquestes reunions.
En la sessió del judici també s’ha exhibit una carta de Millet a Torrent en què demanava al tresorer de Convergència fer un esforç amb Ferrovial. També, a petició del fiscal, s’ha exhibit tant Rosa Maria Roca com Eugènia Morante –una altra secretària de Montull– diversos documents confiscats en els ordinadors sobre factures i altres quadres de pagaments sospitosos.
En preguntar-li si no els estranya el tipus d’anotacions, ambdues han defensat que es limitaven a passar a ordinador el que Montull els donava manuscrit i no demanaven explicacions, i Morante ha dit: ‘Jo el que vaig pensar en aquest moment no ho sé. No ho qüestionava. M’ho donava Montull i jo ho picava’.
