29.05.2017 - 11:34
Diu que el cas mostra una foto social demoledora i el “patètic paper” de l’administració
BARCELONA, 29 (EUROPA PRESS)
El fiscal anticorrupció Emilio Sánchez Ulled ha etzibat en el seu informe, al final del judici del cas Palau de la Música, que en la trama de l’espoli de la institució hi havia un cercle sociopolític molt determinat amb una dinàmica complaent en el qual “sembla que la bandera justifica gairebé qualsevol atropellament amb la cartera”.
“D’uns anys a aquesta part, tothom a esquinçar-se les vestidures! Però les vestidures s’haurien d’haver esquinçat moltíssim abans”, ha considerat el fiscal aquest dilluns en la introducció del seu informe final del judici, que està previst que desenvolupi durant les dues properes sessions.
Ulled ha qualificat aquests deu anys –del 1999 al 2009, els que abasta l’escrit d’acusació– de nefasts en la gestió del Palau, i que mostren una fotografia social i política concreta: “I és una fotografia social demoledora”.
Per exemple, ha al·ludit literalment al patètic paper de les administracions públiques que havien de controlar la institució, espoliada pel seu llavors president, Fèlix Millet, i pel seu ‘número dos’, Jordi Montull, sobre els qui ha dit: “Ha quedat plasmada la prepotència de molta gent que es creia intocable”.
Ha posat l’accent en què les administracions públiques no van detectar les irregularitats de Millet i Montull en una dècada d’espoli proveït al Palau: “No han estat capaços de veure-hi res. Quantitats inusitades de diners que sortien en forma de xecs d’una institució pública”.
També ha carregat contra l’empresa que auditava el Palau de la Música, que “no ha sabut i no ha volgut veure un cúmul d’irregularitats”, i que va prescindir de parar esment a aspectes de risc en la gestió, com que les tres institucions del Palau les controlaven les mateixes persones.
“No van ser capaços de detectar que sortissin de la Fundació set milions d’euros en xecs en nou anys. O ho van veure i els va semblar el més normal del món”, ha afegit el fiscal, que també ha posat d’exemple que, amb la despesa de publitramesa del Palau, podrien enviar cartes a tot el planeta.
NO NOMÉS CONFESSIONS
Sánchez Ulled ha al·ludit a les confessions en el judici de Millet, Montull i de la seva filla i llavors directora del Palau, Gemma Montull, que van assegurar en judici que CDC va cobrar comissions de Ferrovial a través de la institució i que van admetre en part l’espoli del Palau, encara que no el suposat frau a Hisenda.
En aquest sentit, el fiscal ha deixat clar que no només les confessions acrediten la trama delictiva, sinó que aquestes declaracions corroboren les proves practicades en el judici, que per a ell confirmen tant l’espoli com un finançament il·legal de CDC.
Ha ironitzat amb què el judici se celebri, precisament, a la Ciutat de la Justícia, una de les obres per a les quals suposa que CDC va cobrar comissions irregulars: “Resulta peculiar que estiguem celebrant el judici dins l’objecte del delicte”.
Són algunes consideracions que el fiscal ha posat sobre la taula abans de començar a detallar el seu informe, que ha dividit en tres parts: l’espoli de Millet i Montull en el seu benefici; el suposat finançament il·legal de CDC, i els delictes contra la Hisenda dels exmandataris del Palau.
