21.08.2017 - 14:44
El Govern espanyol torna a confiar en Marcos Peña, mediador de l’estiba, per posar fi al conflicte al Prat
MADRID, 21 (EUROPA PRESS)
El Govern espanyol ha tornat a confiar en Marcos Peña, president del Consell Econòmic i Social (CES), que va actuar com a mediador en el conflicte de l’estiba, en designar-lo com a àrbitre en el procediment d’arbitratge obligatori entre els treballadors dels controls de seguretat de passatgers de l’Aeroport de Barcelona-El Prat i l’empresa Eulen. Serà el primer laude que emeti aquest expert veterà en negociació col·lectiva.
Una vegada designat, Peña disposa ara de 10 dies naturals per emetre el laude, a comptar des de l’endemà de la notificació, segons ha recordat el Departament que encapçala Íñigo de la Serna. D’aquesta forma, haurà d’emetre un dictamen el proper 31 d’agost de cara a l’operació retorn de vacances.
D’aquesta manera, continua el procediment d’arbitratge obligatori que va acordar el Consell de Ministres, dimecres passat, 16 d’agost, en una reunió extraordinària, com a solució a la convocatòria de vaga de 24 hores indefinida dels treballadors d’Eulen, encarregats dels controls de seguretat de passatgers del Prat.
El Govern espanyol va recórrer a l’arbitratge obligatori després del fracàs de les negociacions entre l’empresa i els treballadors i de la mediació de la Generalitat.
Tal com recull el Reial decret-llei 17/1977, de 4 de març, es recorre a aquesta figura quan concorren les següents circumstàncies: durada perllongada de la vaga o que es derivin greus conseqüències de la mateixa; que les parts mantinguin posicions irreconciliables; i perjudici greu per a l’economia nacional.
Marcos Peña Pinto (1948, Terol) és llicenciat en Dret i funcionari del Cos Superior d’Inspectors de Treball i Seguretat Social des del 1972. Ha estat conseller laboral en l’Ambaixada Espanyola a Roma (1984-1989), secretari general de Salut (1991-1992) i secretari general d’Ocupació (1993-1996).
Va ser designat president del CES el 2006 –en substitució de Jaime Montalvo que al maig d’aquest any havia presentat la seva dimissió– del qual forma part com a expert des del 2005. Peña està especialitzat en negociacions col·lectives de treball i ha estat àrbitre i mediador de diferents conflictes laborals a escala nacional.
EXPERT VETERÀ EN NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA
No és la primera vegada que Peña exerceix tasques de mediació en conflictes laborals. Especialista en negociació col·lectiva, ha presidit la Comissió Negociadora de múltiples convenis col·lectius, com el de Telefónica, Renfe, Repsol, Izar o les drassanes, entre d’altres.
En l’historial de Peña, com a expert en negociació col·lectiva també figura la seva intervenció en negociacions amb els sindicats per al Pacte Social de finals del 1993, amb acords en matèria de convenis i en la derogació d’ordenances laborals.
En l’últim gran conflicte laboral que va tenir lloc en infraestructures de transport, el dels estibadors, Peña va actuar com a mediador entre la patronal i els estibadors per encàrrec del Ministeri de Foment. En aquesta ocasió, haurà d’emetre el seu primer laude d’obligat compliment.
L’Executiu de Rajoy ja va recórrer al CES com a organisme per resoldre un conflicte laboral. Precisament, va recórrer el 2012 al predecessor de Peña, Montalvo, com a mediador en el conflicte entre els pilots d’Iberia i l’aerolínia filial Iberia Express.
EL SECTOR AERI ACAPARA EL MAJOR NOMBRE DE LAUDES
La primera vegada que es va imposar un arbitratge obligatori després de la restauració de la democràcia a Espanya va ser a l’estiu del 1981, quan la Direcció General de Treball el va utilitzar per acabar amb la vaga de gasolineres que, al costat d’una altra convocada per pilots d’Iberia, incidia en els moviments estiuencs de viatgers.
El sector dels transports ha estat històricament el que ha provocat més arbitratges obligatoris. El 1992, el Consell de Ministres el va imposar per al conflicte de neteja en el Metro de Madrid i l’Aeroport de Madrid-Barajas després d’una vaga de 23 dies.
I dins dels transports, el sector aeri acapara el major nombre de laudes, i en concret són els treballadors de l’aerolínia Iberia els que més vegades han hagut d’acatar els arbitratges.
Va ocórrer al juliol del 1984, quan van respondre l’anunci d’un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) presentat per l’empresa, i que va ser retirat dies després de l’arbitratge imposat. També el 2001 quan negociaven el conveni amb l’empresa, la qual cosa va provocar suspensions de vols, i també el 2012 després de la creació de la seva filial de baix cost Iberia Express per un conflicte amb els seus pilots. Un any abans, el 2011, l’exministre de Treball Manuel Pimentel va arbitrar en el conflicte entre Aena i els controladors aeris.
La potestat per promoure un laude també pot correspondre a governs autonòmics com la Generalitat de Catalunya, que al setembre del 1988 va dictar-ne un per acabar amb els retards en les obres per als Jocs Olímpics de Barcelona que havia generat el conflicte entre patronal i sindicats del sector de la construcció.
El 1996, la Generalitat també va recórrer a un laude per acabar amb una vaga indefinida en el sector de la neteja. Cosa similar a l’ocorregut al País Basc el 1993. El Govern basc també va ordenar un arbitratge el 1994 per posar fi a una vaga de 22 dies en l’empresa de Transports Col·lectius (TCSA) de Bilbao.
