11.10.2017 - 13:46
Lamenta un abandonament de l’emoció i reivindica el poder de l’art i la poesia
BARCELONA, 11 (EUROPA PRESS)
L’artista francoalgerià Kader Attia s’ha convertit en el guanyador del Premi Joan Miró 2017 pels seus treballs artístics dedicats a la petjada del colonialisme i elaboració del concepte de ‘reparació’, han anunciat la directora de la Fundació Miró, Rosa Maria Malet, i la directora adjunta de la Fundació Bancària La Caixa, Elisa Durán.
“Sense diàleg no evolucionarem”, ha subratllat l’artista multicultural preguntat per la situació política que viu Catalunya, i ha emfatitzat el poder del diàleg i la seva capacitat d’unir persones de diferent signe i d’ideologies polítiques molt diferents.
“Veig el diàleg com l’única possibilitat de viure junts”, ha remarcat, i ha defensat dialogar sobre la vida a partir d’una obra d’art, que veu com la frontissa d’una porta que uneix naturaleses diferents.
Es tracta de la sisena edició d’una de les distincions d’art contemporani més prestigioses i millor dotades, amb 70.000 euros –sufragats per La Caixa– i la producció d’una exposició monogràfica a la seu de la fundació durant el 2018.
Al seu parlament, ha reivindicat la “reapropiació del camp de l’emoció”, tan present en l’opinió pública en els anys 60 a França, quan la intel·lectualitat representada per Michel Foucault, Jean Paul Sartre i Simone de Beauvoir, entre altres, es va implicar en el debat sobre la pèrdua de les colònies de l’estat.
Attia (Dugny, 1970), que viu a cavall entre Berlín i Alger i ho va fer a Barcelona en el passat, lamenta un “abandonament de l’emoció”, que va començar en els anys 80 i 90, i ha subratllat el paper de l’art de crear catarsi i d’unir col·lectius.
“VIVIM EN UN CEMENTIRI”
“Vivim en un món ple de carrers amb noms de persones mortes: és com viure en un cementiri”, ha observat l’artista, que ha parlat també d’una negació del passat i del poder poètic de l’art i la seva capacitat de tocar un ésser humà.
“Estic convençut de la raó i la fe que tinc dipositada en l’emoció i en la poesia”, ha remarcat l’artista, la multiculturalitat del qual s’ha convertit en el fonament de la seva pràctica artística.
HEGEMONIA CULTURAL OCCIDENTAL
Des d’un enfocament poètic i simbòlic, Attia examina les àmplies repercussions de l’hegemonia cultural occidental i el colonialisme sobre cultures no occidentals i la tornada d’aquest impacte sobre Occident mateix.
L’objectiu del seu treball és “contribuir a reparar les lesions socials que són centenàries i planetàries”, i més enllà de la restitució financera o les mesures polítiques, l’artista observa i aborda en la seva obra les altres ferides persistents del conflicte: seqüeles psíquiques, històriques, lingüístiques, personals o generacionals.
REPARACIÓ, MÉS ENLLÀ DEL CONTROL
Segons l’artista, “es podria considerar que quan alguna cosa es trenca només cal tornar a col·locar les peces, però la reparació no està relacionada únicament amb el control”.
Attia va cursar estudis de Filosofia i Belles Arts a París, en l’Escola Massana de Barcelona, i la seva obra s’ha exposat en el MoMA, el Centre Pompidou, el Guggenheim de Nova York, la Tate Modern, va ser Premi Marcel Duchamp 2016, i ha participat en la 57 Biennal d’Art de Venècia.
El palmarès es lliura cada dos anys, i en anteriors edicions ha distingit artistes com Roni Horn, Olafur Eliasson, Pipilotti Rist, Mico Hatoum i Ignasi Aballí; el jurat està compost per Nimfa Bisbe, Iwona Blazwick, Rosa Maria Malet, Alfred Pacquement i Magnus af Petersens.
