07.09.2017 - 22:34
Assegura que sempre intenta escriure novel·les negres que “siguin plausibles”
BARCELONA, 4 (EUROPA PRESS)
L’escriptor irlandès John Banville ha assegurat la nit d’aquest dijous després de guanyar el XI Premio RBA de Novel·la Policíaca amb la història ‘Pecat’ -signada amb el seu pseudònim per a novel·les negres Benjamin Black–: “Per a mi escriure una novel·la és un exercici oníric. És gairebé com somiar”.
En roda de premsa després de la fallada del premi ha comparat l’escriptura amb els somnis, i ha dit que tots dos són “com una espècie de sopa on suren els diferents trossos i retazos de la vida d’un mateix”.
Banville ha afegit que quan els nens van al llit tenen els seus contes, mentre que a la seva edat ja no li queda ningú major que li expliqui històries, així que s’explica contes a si mateix: “Això és el que em manté en companyia d’algú. Tinc molta sort”.
L’autor ha apuntat que encara que els escriptors sempre es queixen d’una vida molt difícil i solitària mai estan sols perquè “sempre tenen la ment plena d’aquests monstres que inventen”, com ell.
“Sempre intento escriure novel·les negres que siguin plausibles que tractin sobre persones reals”, ha detallat l’autor recordant que quan era jove li encantava llegir a Agatha Christie i les històries protagonitzades per Sherlock Holmes, que no obstant això li acabaven avorrint tremendament perquè era com fer uns mots encreuats, fer els càlculs i saber qui era l’assassí.
NOU PERSONATGE
Per això, la seva aspiració ha estat sempre escriure sobre personatges que tothom pugui conèixer en determinat moment en la vida real, com el seu nou inspector Strafford: un protestant -per això procedent d’una minoria– i policia.
Ha relatat que la novel·la, que sortirà publicada el proper 11 de setembre, comença amb una broma privada cap als llibres d’Agatha Christie, i resulta ser una història molt fosca, ambientada en la Irlanda de mitjan els anys 50 -quan ell tenia 10 anys–, “que tracta sobre les accions fosques dutes a terme per un sacerdot”, a més de les persones que li van encobrir.
Preguntat sobre la continuïtat d’aquest personatge, ha dit desconèixer la seva destinació: “Potser en una nit d’insomni se’m presenti amb alguna nova història”, ha dit l’escriptor que, no obstant això, ha rebutjat saber què farà el dia de matí perquè mai programa per endavant les seves novel·les.
PAISATGES D’INFÀNCIA
Preguntat sobre els paisatges en els quals s’ambienta la història -en Wexford (Irlanda)–, ha dit que hi ha reminiscències de la seva ciutat natal i dels anys que ell la va habitar: “Em sembla molt gratificant aprofundir en aquests records que tinc d’aquell lloc i aquella època i veure què puc extreure d’ells, especialment en les meves llargues nits d’insomni”.
“M’encanta escriure sobre la meva ciutat natal i la meva època, però quan jo vivia allí no sentia cap interès per ella”, ha afegit Banville, que ni es va molestar a aprendre els noms dels carrers de la seva localitat, una actitud que ara veu ximple, ja que la localitat està plena de personatges interessants.
Ha recordat que amb 12.000 habitants, tenia en Wexford a un amic de 17 anys, dos més que ell, que vestia amb vestit i armilla, fumava els cigars ‘Núvol passatger’, i li explicava experiències de la vida; per a ell era el model del que la sofisticació significava: “Del que m’ha donat compte amb els anys és que no s’estava inventat tot allò”.
L’escriptor i membre del jurat Lorenzo Silva ha destacat que en aquesta novel·la, amb molts elements en comú amb la seva sèrie de l’inspector Quirke, té una “mirada diferent”, però també un classicisme molt notable que connecta amb la tradició més clàssica del gènere.
