19.06.2017 - 15:05
El tribunal conclou que abans el Suprem ha de resoldre el seu recurs contra la condemna
BARCELONA, 19 (EUROPA PRESS)
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha rebutjat la petició de l’ex-vicepresidenta del Govern català Joana Ortega d’avançar la seva inhabilitació d’un any i nou mesos abans que el Tribunal Suprem (TS) resolgui el recurs contra la sentència que la va condemnar per la consulta independentista del 9N ja que “no és executable fins que guanyi fermesa”.
L’advocat d’Ortega, Rafael Entrena, va defensar en la seva petició al TSJC que, si el TS confirmés en el futur la decisió –que la va condemnar a un any i nou mesos d’inhabilitació per desobediència– la condemna seria molt superior perquè “se sumaria la inhabilitació efectiva a la qual es troba sotmesa des de la data en què el TSJC va dictar condemna”.
En diverses entrevistes, Ortega va sostenir que una de les seves il·lusions seria concórrer en algun moment a les eleccions municipals per ser alcaldessa de Barcelona.
El president del TSJC, Jesús María Barrientos, ja va avançar fa unes setmanes en declaracions als mitjans que Ortega ha d’esperar al fet que el TS resolgui els recursos de cassació presentats contra la sentència del 9N, que també va condemnar el llavors president de la Generalitat, Artur Mas, i la que era consellera d’Ensenyament, Irene Rigau.
Ara, en la seva resolució, Barrientos recorda que, segons la Llei d’Enjudiciament Criminal, la sentència penal de condemna no és executable fins que no guanyi fermesa, és a dir, quan el Tribunal Suprem resolgui els recursos de cassació presentats per Mas, Ortega i Rigau i, per això, “la pretensió d’execució provisional ha de decaure”.
La inhabilitació a la qual van ser condemnats afecta concretament els càrrecs públics electius tant d’àmbit local com autonòmic i estatal, així com per a l’exercici de funcions de Govern en l’àmbit autonòmic i en el de l’Estat.
El TSJC va condemnar Mas a dos anys d’inhabilitació i Rigau a un any i sis mesos, mentre que el Tribunal Suprem va condemnar el llavors també conseller, Francesc Homs, a un any i un mes, també per la seva participació en l’organització de la consulta sobre la independència del 9 de novembre del 2014.
