11.07.2017 - 16:06
BARCELONA, 11 (EUROPA PRESS)
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha confirmat aquest dimarts la investigació a la consellera de Governació de la Generalitat, Meritxell Borràs, i al ja ex-secretari general del departament, Francesc Esteve, per haver dictat un acord marc per a la compra d’urnes.
La Sala Civil i Penal del TSJC ha rebutjat el recurs de súplica presentat per les defenses –on al·legaven que la Fiscalia feia un ús preventiu del dret penal– i manté el procediment obert pels presumptes delictes de desobediència, prevaricació continuada i malversació de cabals públics, segons l’acte del TSJC recollit per Europa Press.
Considera que l’acord marc per a la compra d’urnes és una resolució administrativa “que pogués estar orientada a infringir el mandat del Tribunal Constitucional i que, a més, pogués tenir repercussions en el patrimoni dels administrats” i constaten que el procés de licitació per a l’adquisició d’urnes va continuar en el temps i es va mantenir fins al 9 de juny, quan es va anunciar el referèndum.
ARGUMENTS
El tribunal creu que el fet que la Generalitat no disposi d’urnes i de la seva eventual necessitat per a tot tipus de consultes “no desdiu en res la realitat objectiva que el Tribunal Constitucional va suspendre la disposició addicional 40 de la Llei de Pressupostos referida a despeses vinculades al referèndum”.
Constaten que es va advertir específicament els membres del Govern de la Generaltiat del seu deure d’impedir o de paralitzar qualsevol acte d’organització del referèndum, fent esment exprés a contractes administratius, i que l’acord marc és de sols cinc dies després de la resolució del TC.
A més, destaquen que un mes més tard, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va anunciar la seva voluntat de celebrar un referèndum d’independència.
“Existeixen indicis que podríem assistir a fets concatenats, doncs l’inici dels tràmits necessaris per a l’adquisició d’urnes coincideix en el temps amb la promulgació de la Llei 4/2017, la disposició addicional de la qual 40 preveu específicament l’habilitació de partides per fer front al procés referendari”, argumenta.
FETS NO AÏLLATS
Així, consideren que tots aquests fets no són aïllats i “han de ser investigats com a presumptament constitutius d’il·lícit penal, així com si resulten atribuïbles els qui figuren com a querellats”.
Sobre l’argument que és una querella preventiva, apunten al fet que en l’ordenament jurídic existeixen els “actes preparatoris punibles” i que el principi preventiu del dret cerca anticipar i prevenir problemes legals i litigis.
Tampoc no creu que afecti al procediment el fet que el TC encara no hagi respost la Generalitat sobre si l’acord marc per a la licitació d’urnes contravenia la suspensió de la disposició addicional 40 de la Llei de pressupostos, tal com al·legaven les defenses.
RECURS
En el recurs davant el TSJC, la defensa de Borràs va acusar la Fiscalia d’haver-se querellat contra ella “amb finalitats clarament intimidatorias”.
“No pretén esclarir i castigar actes ja comesos, sinó conductes que encara haurien de realitzar-se”, asseveraven els lletrats i al·legaven que no se’l pot investigar per unes urnes que encara no s’han comprat.
