04.07.2017 - 14:08
MADRID, 4 (EUROPA PRESS)
La sala penal del Tribunal Suprem ha inadmès a tràmit, per no ser els fets constitutius de delicte, la denúncia presentada per l’exdiputat Francesc Homs contra el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, per delictes de desobediència o prevaricació en negar-se, segons el també exconseller català, a acatar pronunciaments del Tribunal Constitucional.
El que va ser líder del PDeCAT al Congrés havia portat aquest assumpte prèviament a la Fiscalia –que igualment ho va arxivar–, a l’exministre de Sanitat Alfonso Alonso i de l’exsecretària d’Estat de Serveis Socials Susana Camarero per incomplir sentències del TC que reconeixen la competència del Govern a repartir subvencions a les ONG amb el recaptat pel 0,7% de l’IRPF.
Segons la resolució feta pública aquest dimarts per l’alt tribunal, en la denúncia d’Homs no s’aporta indici algun sobre el suposat delicte de desobediència. Afegeix que, de cap manera, el contingut de les resolucions del Tribunal Constitucional que se citen pel denunciant permeten recolzar “ni tan sols indiciariamente” la comissió per part del cap de l’Executiu del delicte denunciat, previst en l’article 410 del Codi Penal.
“De fet, ni s’adverteix ni es concreta en la denúncia quins actes concrets imputables a aquell serien subsumibles en el citat precepte”, indica el Suprem en el seu acte, del que ha estat ponent el president de la sala penal, Manuel Marchena.
REACCIÓ A LA SEVA CONDEMNA PER DESOBEDIÈNCIA
Segons exposa l’acte, Homs en la seva denúncia es recolzava en la sentència de la pròpia sala II, de 22 de març d’aquest any, que el va condemnar a ell mateix per desobediència al Constitucional, establint que per a aquest delicte no era necessari un requeriment o prevenció expressa al desobedient, ni tampoc reiteració.
Homs sostenia en la seva denúncia que el Govern espanyol s’havia negat a acatar pronunciaments del Tribunal Constitucional. Així, citava dues sentències del TC, de 2016 i 2017, la primera referida a la competència de la Generalitat sobre beques universitàries. El denunciant també al·ludeix a negatives de la Fiscalia General de l’Estat i de tribunals de justícia a acatar pronunciaments de la jurisdicció constitucional.
Sobre aquest punt, l’acte assenyala que “la falta de precisió sobre qui serien tals càrrecs governamentals o judicials –o membres del Ministeri Fiscal– així com sobre les suposades conductes que se li imputen –més enllà d’aquesta suposada negativa general a acatar les sentències del Tribunal constitucional– impedeix qualsevol anàlisi sobre si aquestes conductes poguessin o no ser constitutives de delicte, per la qual cosa necessàriament, en aquest extrem, la denúncia ha de ser inadmesa, sense majors consideracions”.
En el seu moment, Homs va advertir que des del Govern central “porten 10 sentències consecutives cercant subterfugis jurídics per exercir unes competències que no tenen. Ara tindran la prova del cotó per si ens persegueixen per idees polítiques o basant-se en el dret”.
Per això, va cridar la Fiscalia i després el Govern espanyol a actuar amb els mateixos criteris que ha utilitzat per anar contra l’expresident Artur Mas, les exconselleres Irene Rigau i Joana Ortega, la presidenta del Parlament i ell mateix: “Si hi ha motiu per encausar-nos, més motiu hi haurà quan un govern, deu vegades consecutives, no ha complert amb el TC”.
