05.09.2017 - 21:51
La investigació té el seu origen en una denúncia de Societat Civil Catalana
MADRID, 5 (EUROPA PRESS)
El Tribunal de Comptes ha citat per al proper 25 de setembre a l’expresident de la Generalitat Artur Mas dins de la investigació que té oberta per dilucidar responsabilitats per la consulta sobiranista del 9 de novembre de 2014 i, si escau, reclamar-li els diners públics que es va gastar en aquella consulta, que podria superar els cinc milions d’euros.
Segons han informat a Europa Press fonts del PDeCAT, la citació té com a objectiu sol·licitar-li el pagament d’una fiança per garantir que podrà afrontar la condemna en el cas que aquesta finalment es produeixi.
En concret, el tribunal cita Mas sis dies abans de el 1 d’octubre, quan està prevista una nova consulta independentista a Catalunya. Al costat de l’expresident català el Tribunal de Comptes també investiga la seva exvicepresidenta Joana Ortega, a l’exconsellera d’Educació Irene Rigau i a l’exconseller de Presidència Francesc Homs.
En el cas que no abonin les quantitats que el tribunal els reclami, podrà procedir-se a l’embargament dels béns i comptes dels investigats en aquesta causa.
A més de Mas, Ortega, Rigau i Homs, el tribunal ha citat per al mateix dia i amb la mateixa fi a altres set exalts càrrecs de la Generalitat que van participar en l’organització de les despeses per al referèndum del 9N.
Es tracta de l’exsecretari general de la Presidència de la Generalitat Jordi Vilajoana i de Lluís Bertran, Josefina Valls, Carolina Pardo, Jaume Domingo, Ignasi el Genovés i Jordi Serra.
ÚS IRREGULAR
Aquesta investigació, que el tribunal va decidir activar el passat 19 de juliol, té el seu origen en una denúncia va ser presentada per Societat Civil Catalana (SCC) i l’Associació d’Advocats Catalans per considerar que, encara que Mas i els seus consellers ja van ser condemnats per desobeir al Tribunal Constitucional en organitzar aquella consulta de 2014, això no els eximeix de la seva responsabilitat comptable per l’ús irregular de diners públics.
El procediment, en el qual està personada l’Advocacia de l’Estat, té com a objectiu contrastar la denúncia dels col·lectius catalans per determinar les responsabilitats comptables d’Artur Mas i els seus consellers i, si escau, reclamar el seu reintegrament al Tesoro.
En concret, els denunciants individualitzaven una sèrie de despeses públiques per un import global de més de 5 milions d’euros: construcció d’una pàgina web institucional (14.837.60 euros); material per a la votació (70.532,08 euros); adquisició d’ordinadors portàtils per a les taules de votació (828.171,42 euros); pòlissa asseguradora per a voluntaris (1.409,26 euros); suport informàtic a la consulta (1.106.185,77 euros) i enviament d’informació (307.962,71 euros).
Les associacions van acusar Mas i a exconsellers de facilitar la logística i tots els mitjans materials i pressupostaris necessaris per a la realització de la consulta popular, “per la qual cosa van destinar cabals i efectes públics posats al seu càrrec per a una finalitat aliena a les competències i funcions públiques que tenien encomanades, que encara que àmplies, lògicament, no eren il·limitades”.
També van assenyalar en la seva denúncia com a objecte de responsabilitat comptable el fet que els dirigents denunciats ordenessin a subordinats i ens públics dependents, cadascun dins de l’àmbit del seu àmbit de responsabilitat institucional, “l’aplicació econòmica de fons públics per un import no inferior a 5.129.833 euros per realitzar un conjunt d’actuacions en oberta i franca contradicció amb la Constitució, desproveïdes de suport pressupostari per desbordi competencial, i desobeint l’ordre de suspensió que havia decretat el Tribunal Constitucional”.
INHABILITATS PEL SUPREM
Aquest procediment comptable se suma a les condemnes dels quatre polítics catalans, que ja van ser sentenciats per la via penal. D’una banda, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va condemnar a dos anys d’inhabilitació a Artur Mas i a nou mesos a les conselleres Ortega i Rigau per desobeir al Tribunal Constitucional amb la consulta independentista celebrada el 9 de novembre de 2014. Per la seva banda, Francesc Homs va ser jutjat pel Tribunal Suprem en qualitat d’aforat per la seva condició de diputat i igualment condemnat a un any i un mes d’inhabilitació pels mateixos fets.
En la seva resolució el Tribunal Suprem va precisar que limitava el seu àmbit de coneixement als delictes pels quals acusava i no es qüestionava si l’aplicació econòmica dels fons públics té rellevància penal. Per aquest motiu no va entrar a valorar si havia existit malversació de fons públics amb l’organització de la consulta, que va suposar un desemborsament per a les arques públiques de 5 milions d’euros.
