19.07.2017 - 17:20
Rebutja el recurs de la Generalitat i nomenarà un instructor per investigar les despeses denunciades per Societat Civil Catalana
MADRID, 19 (EUROPA PRESS)
El Tribunal de Comptes ha decidit activar el nomenament d’un instructor perquè practiqui diligències i procedeixi a l’obertura d’una investigació per dilucidar responsabilitats per la consulta sobiranista del 9 de novembre del 2014 i, si escau, reclamar a l’expresident de la Generalitat Artur Mas i diversos dels seus exconsellers els diners públics que es van gastar en aquella consulta, que podria superar els cinc milions d’euros.
En concret, el departament segon de la Secció d’Enjudiciament del Tribunal de Comptes, que la seva titular és l’exministra de Justícia Margarita Mariscal de Gante, ha dictat aquest dimecres sengles actuacions sobre aquest procediment, als quals ha tingut accés Europa Press.
En un d’ells, el Tribunal de Comptes desestima el recurs de revisió interposat per la Generalitat contra les decisions adoptades fins llavors per l’òrgan fiscalizador i en l’altre ordena que es doni trasllat de les seves actuacions a la Secció d’Enjudiciament perquè aquesta proposi la Comissió de Govern del tribunal el nomenament d’un delegat instructor que procedeixi a investigar.
A DOS MESOS I MIG DE L’1-O
La decisió del Tribunal de Comptes d’activar la investigació sobre els diners públics utilitzats per a l’organització d’aquella consulta sobiranista del 2014 arriba quan només queden dos mesos i mig per a l’1 d’octubre, la data programada per la Generalitat per a l’organització d’un nou referèndum.
En concret, en el recurs que ara ha desestimat el tribunal, la Generalitat sol·licitava l’arxivament de les diligències i que no es permetés la personació en el procediment de l’Advocacia de l’Estat, que havia sol·licitat entrar davant la possibilitat que en la consulta del 9N s’haguessin pogut “veure afectats fons públics de caràcter estatal”.
L’Advocacia de l’Estat, la personació del qui ratifica ara el tribunal, ha sol·licitat que es nomeni un instructor, igual que la Fiscalia, partidària de l’obertura de la investigació contra Mas, l’exconseller de Presidència, Francesc Homs, i les també exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau “per determinar les seves responsabilitats per la despesa de 5,12 milions d’euros en les votacions del 9N” del 2014.
És a dir, tots dos donen suport a la denúncia que ha donat origen a aquest procediment que va ser presentada per Societat Civil Catalana (SCC) i l’Associació d’Advocats Catalans per considerar que, encara que Mas i els seus consellers ja van ser condemnats per desobeir el Tribunal Constitucional en organitzar aquella consulta del 2014, això no els eximeix de la seva responsabilitat comptable per l’ús irregular de diners públics.
SÓN MÉS DE CINC MILIONS
La tasca del delegat instructor que es nomeni pròximament serà contrastar la denúncia dels col·lectius catalans per determinar les responsabilitats comptables d’Artur Mas i els seus consellers i, si escau, reclamar el seu reintegrament al Tresor.
En concret, els denunciants individualitzaven una sèrie de despeses públiques per un import global de més de 5 milions d’euros: construcció d’una pàgina web institucional (14.837.60 euros); material per a la votació (70.532,08 euros); adquisició d’ordinadors portàtils per a les taules de votació (828.171,42 euros); pòlissa asseguradora per a voluntaris (1.409,26 euros); suport informàtic a la consulta (1.106.185,77 euros) i enviament d’informació (307.962,71 euros).
Les associacions van acusar Mas i els exconsellers de facilitar la logística i tots els mitjans els mitjans materials i pressupostaris necessaris per a la realització de la consulta popular, “per la qual cosa van destinar cabals i efectes públics al seu càrrec per a una finalitat aliena a les competències i funcions públiques que tenien encomanades, que encara que àmplies, lògicament, no eren il·limitades”.
També van assenyalar en la seva denúncia com a objecte de responsabilitat comptable el fet que els dirigents denunciats ordenessin a subordinats i ens públics dependents, cadascun dins de l’àmbit del seu àmbit de responsabilitat institucional, “l’aplicació econòmica de fons públics per un import no inferior a 5.129.833 euros per realitzar un conjunt d’actuacions en oberta i franca contradicció amb la Constitució, desproveïdes de suport pressupostari per desbordament competencial, i desobeint l’ordre de suspensió que havia decretat el Tribunal Constitucional”.
LA GENERALITAT: TOT VA SER LEGAL
En el recurs que ha estat desestimat la Generalitat defensava que les seves actuacions comptaven amb cobertura legal i pressupostària i que, per tant, “els fets denunciats no revesteixen caràcters d’abast comptable ni de malversació”. Al·legava també que Mas i els seus consellers “van actuar en tot moment amb la convicció que el procés de participació ciutadana comptava amb la cobertura de l’ordenament jurídic llavors vigent”.
Però el Tribunal de Comptes considera que els arguments del Govern català per defensar l’arxivament “sense donar lloc si més no a una investigació dels fets per un delegat instructor, entren de ple en qüestions jurídiques relacionades amb els requisits dels qual legalment depèn l’existència de responsabilitat comptable”.
En aquest sentit, assenyala que la Generalitat no qüestiona la realització amb fons públics de les despeses que refereixen els denunciants, sinó que defensa “amb extensos i elaborats raonaments la correcció jurídica” dels mateixos i la “inexistència de l’element subjectiu de la responsabilitat comptable de les persones assenyalades en la denúncia”.
Segons el tribunal, la Generalitat utilitza “arguments complexos que excedeixen de la simple constatació de manifesta inexistència de responsabilitat comptable que pogués deduir-se de manera immediata de les actuacions” i entra “de ple” en l’examen dels requisits de fons de la responsabilitat comptable”, cosa que, segons Mariscal de Gante, “no pot ser objecte d’enjudiciament” abans fins i tot d’haver-se obert una investigació.
En aquest sentit, la resolució recalca que en aquesta fase ha de decidir-se si s’arxiva la denúncia o s’investiga i opta per la segona opció al·legant que, segons la doctrina del tribunal, només ha de procedir-se a l’arxivament quan “pugui apreciar-se que els fets, manifestament, no revesteixen caràcters d’abast” fet que, des del seu punt de vista, no succeeix en aquest cas.
JA CONDEMNATS PER LA VIA PENAL
Aquest procediment comptable se suma a les condemnes dels quatre polítics catalans, que ja van ser sentenciats per la via penal; d’una banda, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va condemnar a dos anys d’inhabilitació Artur Mas i a nou mesos les conselleres Ortega i Rigau per desobeir el Tribunal Constitucional amb la consulta independentista celebrada el 9 de novembre del 2014; per la seva banda, Francesc Homs va ser jutjat pel Tribunal Suprem en qualitat d’aforat per la seva condició de diputat i igualment condemnat a un any i un mes d’inhabilitació pels mateixos fets.
En la seva resolució el Tribunal Suprem va precisar que limitava el seu àmbit de coneixement als delictes pels quals se l’acusava i no es qüestionava si l’aplicació econòmica dels fons públics té rellevància penal. Per aquest motiu no va entrar a valorar si havia existit malversació de fons públics amb l’organització de la consulta, que va suposar un desemborsament per a les arques públiques de 5 milions d’euros.
