06.09.2017 - 13:15
L’oposició assegura que la seva signatura és imprescindible i JxSí ho nega
BARCELONA, 6 (EUROPA PRESS)
El secretari general del Parlament, Xavier Muro, no ha signat aquest dimecres l’ordre per a l’admissió a tràmit de la llei del referèndum, han explicat diverses fonts parlamentàries a Europa Press.
La mateixes fonts assenyalen que és imprescindible que qualsevol iniciativa parlamentària tramitada perquè es publiqui després en el Butlletí Oficial del Parlament (BOP) porti la rúbrica del secretari del general.
Partits de l’oposició assenyalen que han demanat explicacions a la presidenta del Parlament i que Carme Forcadell els ha dit que els qui han signat són els quatre membres de JxSí en la Mesa: ella mateixa, Lluís Guinó, Anna Simó i Ramona Barrufet.
La tramitació de la llei del referèndum ja s’ha publicat en el BOP, però diversos grups de l’oposició la consideren “nul·la de ple de dret”.
Creuen que sense la signatura del secretari general no pot tramitar-se la iniciativa i recorden, a més, que existeix un informe dels lletrats de la Cambra –signat també per Muro– en què s’adverteix que, amb el tràmit d’aquesta llei, es desobeeix al Tribunal Constitucional.
JXSÍ
Fonts de JxSí rebutgen que l’admissió a tràmit sigui nul·la, i al·leguen que no ho ha signat el secretari general perquè no volen posar en risc els funcionaris: “Sembla que els grups demanen que posem sota els focus del TC i dels tribunals als funcionaris”.
Altres fonts sobiranistes assenyalen que l’article 112 del reglament deixa clar que la publicació de la lleis en el BOP és responsabilitat de la Mesa, per la qual cosa veuen prescindible la signatura del secretari general.
El grup del PSC ha presentat una escrit en el registre en què demana una explicació jurídica sobre aquesta controvèrsia.
ELS LLETRATS
Fonts dels lletrats consultades per Europa Press consideren que no és imprescindible la signatura del secretari general de la Cambra per poder tramitar la iniciativa, ja que “la prerrogativa” per fer-ho en última instància és de la presidenta.
Així, consideren que la tramitació de la llei és vàlida, i també constaten que la Cambra no pot decidir si és o no nul·la de ple dret, sinó que competeix al TC –si ho estima oportú– decidir sobre el “fons i procediment” de tot aquest assumpte.
En tot cas, les mateixes fonts afegeixen que “ningú té més potestat que la Taula per estimar o no” les iniciatives parlamentàries.
