28.06.2017 - 16:29
En l’homenatge a les Constituents, recalca que “cap camí pot portar a la ruptura de la convivència”, la millor garantia de la qual és la llei
MADRID, 28 (EUROPA PRESS)
El rei Felip VI ha subratllat aquest dimecres, al 40è aniversari de les primeres eleccions democràtiques després de la dictadura, que la millor garantia per a una convivència que “va ser tan anhelada durant tantes dècades per tots” és el respecte a la llei: “Fora de la llei, solament hi ha arbitrarietat, imposició, inseguretat i, si no hi ha remei, la negació mateixa de la llibertat”, ha advertit.
“Cap camí que s’emprengui en la nostra democràcia pot –ni ha de– conduir a la ruptura de la convivència, al desconeixement dels drets democràtics de tots els espanyols o a la negació dels valors essencials de l’Europa a la qual pertanyem. I menys encara, un camí que divideixi els espanyols o trenqui l’esperit fraternal que ens uneix”, ha dit a una sessió solemne de les Corts amb motiu de l’aniversari.
És més, ha remarcat que “la convivència té la seva major garantia i la seva millor protecció en les normes que l’emparen”, de manera que “el respecte cap a aquestes normes, en democràcia, no és una amenaça o un advertiment per als ciutadans, sinó una defensa dels seus drets”.
“Dins de la llei és on tenen vigència els principis democràtics, on s’han de canalitzar els antagonismes i resoldre els desacords i les diferències mitjançant el diàleg, mitjançant el debat”, ha subratllat el cap d’Estat, abans d’afegir que, “fora de la llei”, solament hi ha “arbitrarietat, imposició, inseguretat i, si no hi ha altre remei, la negació mateixa de la llibertat”.
“Com assenyala una cita antiga, ‘la llibertat segueix sempre la mateixa sort que les lleis: reina i pereix amb elles'”, ha reblat, en una frase que ha estat interrompuda pels aplaudiments de l’Hemicicle.
SENSE CITAR EL PROCÉS SOBIRANISTA
Les apel·lacions a la llei han estat freqüents en una commemoració que coincideix amb l’acceleració del procés independentista per part de la Generalitat, encara que el Rei en cap moment l’ha al·ludit expressament.
Sí ha proclamat que la “unitat nacional” espanyola assumeix la “diversitat territorial d’Espanya amb orgull i coherència” i ha recordat el que ell mateix va dir en el seu discurs de proclamació: “Que la diversitat es troba en la nostra història i defineix la nostra pròpia identitat nacional; i que els sentiments s’han de respectar i comprendre, mai ignorar, enfrontar o dividir”.
“La Constitució del 78 va proclamar la seva voluntat de protegir a tots els pobles d’Espanya en l’exercici de les seves cultures i tradicions, de les seves llengües i de les seves institucions; i va reconèixer l’autogovern de les seves nacionalitats i regions, que són també patrimoni de tots els espanyols”, ha detallat.
El Rei ha incidit que la convivència va ser fruit del pacte constitucional, de l’esforç dels espanyols i dels seus diputats constituents, una convivència “tan volguda, tan desitjada i tan anhelada durant tantes dècades per a tots; aquesta convivència que fonamenta la pau, la llibertat i el progrés”.
LLUMS, OMBRES I ORGULL PER AQUESTS 40 ANYS
Malgrat admetre que en aquests 40 anys hi ha hagut “errors i equivocacions, llums i ombres” que s’han de “canviar, corregir i reformar”, el rei Felip ha proclamat que els espanyols poden estar orgullosos del que han construït en quatre dècades.
“No ens ha vingut donada sinó que és el resultat del sacrifici i esforç del poble espanyol de milions d’espanyols. I constitueix un extraordinari patrimoni moral i material que no hem de silenciar ni ignorar, que no podem dividir, ni molt menys destruir”, ha advertit.
El rei Felip també ha parlat de respecte a la llei a l’hora de fer un ràpid repàs dels més de 150 anys de la història d’Espanya: Després de la Constitució de Cadis de 1812, que ha qualificat de “referent essencial de la unitat, la sobirania i llibertat dels espanyols”, ha rememorat com Espanya va viure després sota diferents normes que no van saber garantir la convivència, una “època convulsa i incerta” en la qual es van succeir “els cops d’estat les guerres i la violència”.
Una època, ha dit, sense respecte a les idees alienes, on “l’adversari polític era un enemic al qual calia excloure de la vida pública”, i on amb freqüència es produïa “la ruptura de l’ordre constitucional vigent a cada moment”.
CASTELAR I CÁNOVAS ‘TORNEN’ Al CONGRÉS
Un repàs històric que li ha servit per portar a col·lació dues cites històriques pronunciades al Congrés. La primera, d’Emilio Castelar: “el menyspreu a les lleis, que ens condueix a una decadència sense remei, és el més terrible i el més incurable de tots els nostres defectes”; i la segona d’Antonio Cánovas: El que fa falta a la nació espanyola no són repressions, no són cadafals, no són desterraments; el que ens fa falta és el respecte a la llei, la base indispensable de l’ordre en totes les nacions civilitzades”.
Davant el que era una Espanya “dividida i de vegades estripada”, el cap d’Estat ha elogiat la tasca dels qui es van proposar “superar les diferències” i donar solució als errors del passat, des de diferents ideologies però guiades pel mateix esperit: que “ningú a Espanya havia de tornar a ser enemic de ningú”, que la intolerància i la discòrdia havien de reemplaçar-se pel respecte i que els espanyols havien de gaudir dels drets civils, polítics i socials propis d’una democràcia.
GRATITUD PER UNA OBSTINACIÓ QUE VA UNIR ELS ESPANYOLS
Per això, ha cridat a mostrar a aquells diputats constituents “gratitud” i “admiració”. “Si avui la democràcia i la llibertat són una evidència els ho devem a ells, perquè llavors, cal recordar-ho, no ho eren”, ha manifestat.
Felip VI ha destacat que, amb les eleccions de 1977, va començar a construir-se “el gran projecte polític per l’Espanya del futur, que no va ser un mer tràmit per sortir del pas, ni el projecte d’una persona, ni d’un partit polític, ni d’una elit o d’un grup social, sinó d’una obra de tots i per tots” i que aquest gran projecte, la voluntat de consensuar què volien ser en el futur “va unir els espanyols”.
Així, ha destacat que “el poble espanyol va decidir, sense reserves, caminar unit en una mateixa direcció” en tres grans decisions: en “el gran projecte de reconciliació nacional” de les “dues Espanyes”, en la construcció de l’Espanya democràtica i constitucional i en l’afirmació d’una identitat nacional que assumeixi la diversitat.
Aquestes tres decisions, segons el cap d’Estat, “van retornar a Espanya la confiança a si mateixa, l’autoestima i l’orgull de ser un exemple”. Assenyalant que en aquests 40 anys el país s’ha transformat i és una economia oberta, una societat tolerant i un Estat del benestar, ha remarcat Espanya és avui un país “respectat, benvolgut i estimat” que ha aconseguit tot això “en un marc de llibertat” solament fet fallida pel terrorisme d’ETA.
De fet, en el seu discurs no ha faltat un record per a les víctimes del terrorisme i un homenatge per als qui el combaten, i tampoc no han faltat unes paraules respecte al paper que van tenir a la Transició els líders empresarials i socials i els mitjans de comunicació.
