07.09.2017 - 15:51
Afirma que hi va haver “una conspiració per intentar aturar la dissidència política”
BARCELONA, 7 (EUROPA PRESS)
El Parlament ha aprovat aquest dijous demanar que s’investigui judicialment les possibles responsabilitats penals del president del Govern espanyol, Mariano Rajoy; la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, i a l’exministre de l’Interior Jorge Fernández per la denominada operació Catalunya.
El ple d’aquest dijous ha aprovat el dictamen de la Comissió d’investigació sobre l’operació Catalunya, amb els vots a favor de JxSí, la CUP i SíQueEsPot, l’abstenció de PSC i Cs, i el vot en contra del PP.
També demanen que s’investigui el cap de gabinet de Rajoy, Jorge Moragas; l’exlíder del PP català Alícia Sánchez Camacho; l’exdirector operatiu de la Policia Nacional Eugenio Pino; els excomandaments policials José Ángel Fuentes Gago i José Manuel Villarejo, i els periodistes Eduardo Inda i Esteban Urreiztieta.
El dictamen insta el Govern d’emprar tots els seus mitjans tècnics per portar a instàncies judicials les suposades irregularitats, i conclou que l’operació Catalunya és “una conspiració per intentar frenar la dissidència política a Catalunya, particularment el moviment independentista, conspiració que s’ha dut a terme, almenys, durant els anys en què Jorge Fernández ha estat ministre d’Interior”.
En la seva intervenció en el ple, la presidenta de la comissió, Alba Vergés (ERC), ha considerat que es tracta de fets gravíssims que atempten contra l’essència de la democràcia”, que no són propis d’un estat de dret, i a més ha agraït a les persones que han comparegut i ha lamentat el boicot de molts dels citats, entre ells Rajoy, Santamaría i el ministre.
Sobre l’absència en els treballs de la comissió del PSC, no va formar part des d’un principi, i del PP i Cs, que la van abandonar, ha afirmat que “l’obligació dels diputats és assistir-hi i treballar-hi, escriure les conclusions i que es puguin debatre en comissió i ple”.
El diputat de JxSí Lluís Guinó ha subratllat que en la comissió s’ha comprovat que l’Estat “tenia concentrat un àmbit policial enmig d’aigües podrides” i que ha intentat embrutar i perjudicar persones i partits amb idees diferents i que s’han usat fons reservats.
Des de les files de la CUP, la diputada Mireia Boya ha afirmat que va existir una brigada política policial i una estructura d’estat paral·lela per llançar “merda prefabricada per La Moncloa” per evitar que la gent voti, i ha avisat que aquestes confabulacions els reafirmen en la seva voluntat de ser independents.
Albano Dante Fachin (SíQueEsPot) ha criticat uns fets gravíssims però ha puntualitzat que “no és només l’Estat espanyol: s’ha de denunciar amb la mateixa contundència vingui d’on vingui” ja que, en les seves paraules, davant la barbàrie de les clavegueres no hi té cabuda l’equidistància.
OPOSICIÓ
La diputada del PP Esperanza García ha titllat JxSí i la CUP d’estar en el “deliri permanent” d’imaginar enemics i els ha retret haver fet del Parlament un teatre en què van decidir que les opinions serien fets provats.
Els ha acusat de crear tribunals inquisitorials contra el Govern espanyol i ha lamentat que les seves ganes de construir un relat hagin superat les ganes de trobar la veritat: “Què farien vostès sense el seu enemic exterior, sense tenir a qui tirar la culpa?”.
Matías Alonso, de Cs, ha afirmat que “segurament hi hagi responsables polítics que creuen que poden utilitzar els instruments de l’Estat per a benefici polític” però que també hi ha ‘clavegueres’ a Catalunya, i ha valorat que la comissió ha estat instrumental, per afermar la tesi que l’Estat ataca Catalunya.
El diputat del PSC -que no va participar a la comissió– Jordi Terrades ha explicat que, malgrat no estar-hi presents, el seu partit ha constatat que “des de la cúpula de Ministeri es va crear una estructura policial destinada a obstaculitzar escàndols d’alts dirigents del PP i a perseguir adversaris polítics”.
DICTAMEN
El dictamen diu que han tractat de “reduir el suport social de l’independentisme com a opció política mitjançant la desacreditació” i relacionar-ho amb pràctiques fraudulentes, associant als líders polítics i cívics independentistes amb corrupció per invalidar el seu projecte.
Afirmen que es van fabricar informes policials basant-se “en informacions falses amb dades obtingudes de manera fraudulenta i amb elucubracions de procedència ambigua i anònima”, perseguint-se a polítics com Artur Mas, Oriol Junqueras i Xavier Trias; a Pablo Iglesias, així com a Carme Forcadell quan era presidenta de l’ANC.
“L’operació Catalunya, com a exercici de guerra bruta en ple segle XXI, té un caràcter essencialment difamatori”, que inventa proves i casos inexistents, segons les conclusions, que constaten que ha estat una operació d’estat.
Així mateix, constaten l’existència d’una “brigada politicopolicial espanyola” amb la implicació de comissaris, detectius, agents, funcionaris i alts càrrecs del Ministeri de l’Interior, de l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) i del poder judicial.
