29.06.2017 - 18:37
BARCELONA, 29 (EUROPA PRESS)
El Parlament ha aprovat aquest dijous per unanimitat la llei de reparació de les víctimes del franquisme, que declara il·legals els consells de guerra del franquisme a Catalunya i anul·la les seves sentències.
La llei declara il·legals els tribunals de l’Auditoria de Guerra de l’Exèrcit d’Ocupació –després Auditoria de la IV Regió Militar–, que van actuar a Catalunya des d’abril del 1938 fins a desembre del 1978.
La proposició de llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme considera il·legals aquests tribunals per ser “contraris a la llei i vulnerar les més elementals exigències del dret a un judici just”, per la qual cosa constaten la nul·litat de ple dret de totes les sentències i resolucions de les causes instruïdes, i dels consells de guerra dictats per l’exèrcit franquista.
El projecte de llei ha estat impulsat pels grups de JxSí, SíQueEsPot i la CUP, i durant el debat del ple els representants del PSC i Cs han retirat les seves esmenes i han adoptat com a seu el text presentat a la cambra.
La relatora de la ponència de la llei, Montserrat Palau (JxSí), ha explicat que aquesta llei va més enllà de la Llei de Memòria Històrica del 2007, que no declarava explícitament nul·les les sentències: “Era insuficient”.
Palau ha lamentat que la transició democràtica es va fer “com una evolució natural de la dictadura en comptes de ser l’antítesi” i ha afirmat que per ser demòcrata cal ser antifeixista.
“Avui és un primer pas, i passem pàgina del franquisme i del règim del 78”, i ha conclòs que amb aquesta llei no es busca venjança, sinó justícia, reparació de les víctimes i garantir que aquests fets no es tornin a repetir.
Des de la CUP, Boya ha xifrat els judicis –63.961– i les seves víctimes –3.385 executats: 3.368 homes i 17 dones–, les quals ha denominat “la venjança de Franco”, i ha afirmat que la llei que trenca amb el règim del 36 i el del 78, que afirma que són el mateix: un, continuació de l’altre.
Ha vaticinat que l’Estat mai demanarà perdó pel franquisme i ha avançat el que faria una Catalunya independent: “Jutjarem els assassins. No hi haurà medalles per a Martín Villa. Votar ‘sí’ l’1 d’octubre també és això”, ha dit sobre el referèndum.
També el diputat de SíQueEsPot, Joan Josep Nuet, s’ha referit a la medalla que va rebre el dimecres l’exministre Rodolfo Martín Villa, investigat a l’Argentina per la repressió d’una concentració de treballadors a Vitòria el 3 de març del 1976, en la qual van ser assassinats cinc treballadors i va haver-hi més de cent ferits, molts d’ells per armes de foc.
“Ahir Rodolfo Martín Villa rebia una medalla al Congrés, i avui el Parlament de Catalunya fa honor a les víctimes del franquisme i els retorna la seva dignitat robada, i aquesta és la fotografia del que passa avui. Avui fem justícia. Estic orgullós del meu Parlament i del meu país”, i ha afegit que la jornada d’aquest dijous serà recordada sempre.
El socialista Ferran Pedret ha destacat que la Llei de Memòria Històrica aprovada per l’Executiu de José Luis Rodríguez Zapatero (PSOE) declarava il·legals aquests judicis i consells de guerra, però no recollia la declaració expressa de la nul·litat de les seves sentències: “I això, senzillament, no pot ser”.
Ha afirmat que dol anomenar ‘judici’ als judicis del franquisme perquè no ho eren, ha defensat que la llei és un acte de justícia i reparació, que aquest dijous s’honra els que han treballat durant anys per impulsar aquest tipus d’iniciatives, i ha tingut un record per a les víctimes que estan fora de l’àmbit territorial i formal d’aquesta llei, com els desapareguts i detinguts al principi de la Guerra Civil: “Avui i aquí, honor i memòria”.
El diputat de Cs Matías Alonso ha celebrat l’aprovació de la llei, que considera un pas, però limitat, perquè hi ha casos iguals a altres parts de la resta d’Espanya, els quals també hi ha víctimes catalanes, però ha insistit de la importància de la llei perquè imperi “la veritat, la justícia i la reparació”.
“Avui gaudim d’un Estat de dret, d’un període de pau i prosperitat, que és responsabilitat de tots i és fruit de treball i compromís democràtic de milions d’espanyols”, ha dit.
SUPORT DEL PP
Al matí d’aquest dijous, el PP ja havia anunciat que donaria suport a la llei, cosa que ha ratificat Fernando Sánchez Costa al ple: “Han passat 80 anys del cop d’Estat que condemnem. Condemnem l’aixecament militar. Rebutgem el cop d’Estat del general Franco, com vam rebutjar qualsevol forma de dictadura”.
“Rebutgem de forma especial la repressió dels ciutadans de Catalunya i de la nostra cultura catalana”, ha continuat, i ha afegit que condemnen, entre d’altres, el judici i l’execució de l’expresident Lluís Companys, encara que ha considerat que no va ser un bon president, comentari que ha aixecat el retret d’un dels convidats al Parlament.
En acabar el seu discurs, de tornada al seu escó, Sánchez Costa ha rebut una encaixada del vicepresident del Govern i líder d’ERC, Oriol Junqueras, que, juntament amb la resta de l’hemicicle, una vegada aprovada la llei, s’han tornat cap a la llotja dels convidats per aplaudir als representants d’entitats memorialistes i familiars de víctimes, i han cantat ‘Els segadors’.
Entre els convidats han estat el fill de Manuel Carrasco i Formiguera (UDC), Raimon Carrasco; el nebot net de Companys, Josep Companys; la germana de Salvador Puig Antich, Mercè Puig Antich; la processada i condemnada a presó Maria Salvo; el processat en un consell de Guerra el 1950 Marià Gadea; el processat i condemnat a presó Manel Martínez Arcos; el president de la Comissió de la Dignitat, Josep Cruanyes, i el director del Memorial Democràtic, Plàcid Garcia-Planas.
